Pas dels Ànets

</noinclude>

El Pas dels Ànets és un pas cordillerano entre l'Argentina i Chile, usat pel gros del Eixèrcit dels Vages per a creuar la cordillera dels Vages en 1817, en el propòsit de lliberar a Chile de mans realistes. S'ubica del costat Argentí en Sant Joan en el departament de Calingasta i del costat Chilé en l'interior de Putaendo, poble ubicat al nort de la ciutat de Sant Felipe, Regió de Valparaíso, Chile, i emmarcat en l'imponent Valle d'Ànets Sur, al suroest de la Província de Sant Joan, Argentina. En el nom dels Ànets solen senyalar-se sintéticamente varis passos de diferent denominació: els passos de Llaretas, Ortiz, La Fonda i de la Vall Bella; és destacable mencionar que este va ser el pas utilisat pel General José de Sant Martín.

Per a accedir a esta vall es deu creuar a gran altura, la Costera de la Fonda, o la Costera del Espinacito, que en 4.476 m s. n. m. va ser el punt més alt de l'expedició.

Sobre l'hidrologia, està solcat per distints rius els quals tenen els seus naixents en els màxims cims d'Amèrica: el ric Volcà que naix del peu del Aconcagua, i el riu Mercedario que naix al peu del cerro homònim. Este sector de la Cordillera, segons la divisió geomorfològica de l'Argentina, es troba en la denominada cordillera del Llímit o Geosinclinal la qual va ser plegada pel moviment Andino-Alpí en l'era Cenozoica. Per eixa raó es poden trobar restants d'Amonites i Trilobites pertanyents al periodo Triásico de l'era Mesozoica, sent els fòssils marins més antics de la cordillera dels Vages.

El Pas de l'Eixèrcit dels Vages

Les Sis Rutes Sanmartinianas
Pas dels Ànets
Cap de l'Expedició	Capità general José de Sant Martín
Cap de l'Estat Major	Major general brigadier Miguel Estanislao Soler
General de Divisió	Brigadier Bernardo O'Higgins
Objectiu	Obrar d'acort en la divisió de Les Heras, reunir-se en el Valle de l'Aconcagua i caure sobre Santiago.
Altura màxima	4476 m s. n. m., en Espinacito.
Dates d'Eixida i efectius
19 de giner de 1817	Una divisió de les vanguardes composta pel 4.º Esquadró del Regiment de Granaders a Cavall i 4 companyies de Granaders i Volteadores, a les órdens del comandant Juan Melián.
20 de giner de 1817	Una atra divisió de la vanguarda a les órdens del tinent coronel Rudecindo Alvarado, composta pel Batalló N.º 1 de Caçadors, 3.º Esquadró de Granaders a Cavall i 50 artilleros en 5 peces d'artilleria.
21 de giner de 1817	Les quatre companyies de fusileros del Batalló N.º 7 en el seu comandant Pedro Comte i 20 artilleros en 2 peces d'artilleria, tots al mando del brigadier Bernardo O'Higgins.
22 de giner de 1817	Les quatre companyies del Batalló N.º 8 en el seu comandant Ambrosio Crámer i 100 granaders a cavall manats pel seu comandant Mariano Necochea, que formen l'escolta del general en cap. L'Estat Major va acompanyar a esta divisió; el major general brigadier Soler devia forçar la seua marcha per a prendre el mando de la vanguarda.
23 de giner de 1817	Varen eixir els esquadrons 1.º i 2.º de Granaders a Cavall a les órdens del coronel José Matías Zapiola i els Hospitals de l'Eixèrcit.
24 de giner de 1817	Va eixir el restant de 100 hòmens d'artilleria al mando del seu comandant Pedro Regalat de la Plaça, el Parc General i la Maestranza de l'Eixèrcit.
25 de giner de 1817	Es va posar en marcha una curta partida al mando del tinent Paulino Amaya i el alferes Juan Gregorio Martínez, encarregats de seguir l'eixèrcit i arreplegar els cavalls o mules que anaren tornant o dispersant, com aixina tot soldat que s'emmalaltixca en el camí. El mateix dia partix de la ciutat de Mendoza el general Sant Martín per a incorporar-se a l'eixèrcit en marcha.

Este pas va ser investigat per un home de confiança del general José de Sant Martín: l'encarregat de la maestranza i construcció de les armes, el sargent major José Antonio Álvarez Condarco.

Del 19 de giner al 25 de giner de 1817, del campament de «El Plumerillo» va partir la columna principal, de 3200 hòmens, de les tropes de l'eixèrcit al mando del general en cap capità general José de Sant Martín en l'objectiu d'invadir el territori chilé pel Pas dels Ànets.

Previ a l'eixida dels batallons que creuarien pels Ànets es va ordenar un depòsit d'abastiment ubicat en Els Manantials a 3200 m s. n. m. (Calingasta, Sant Joan), est va ser destinat a satisfer l'alimentació d'hòmens i ganado durant vint dies. Consistien en víveres secs, 483 reses en peu per a la tropa i forrajes per a 1200 cavalls. Ademés les columnes de víveres «duyen 3500 arroves de charqui, galletes de farina, dacsa torrada, va vindre i aguardiente».

Fites importants en la ruta de la columna principal

Per a seguir la marcha del gros de l'eixèrcit no es conta en la documentació tan completa com en el cas de la columna de les Heras.

Només es pot precisar el recorregut efectuat en la següent forma fins a la Guàrdia de la Achupallas (Chile):

1.Campament del Plumerillo (d'a on va partir l'eixèrcit),

2. El Jagüel (lloc a on es varen separar les columnes, la principal al mando del General Sant Martín –per a seguir per la ruta dels Ànets cap al Pas de les Llaretas–; i la del general Les Heras –per a marchar per la ruta d'Uspallata cap a Pas Iglésia),

3.Les Higueras (1000 metros),

4.Les Cuevas (2500 metros),

5.Pas de la Cordonera de l'Estage (2600 metros),

6.Riera de les Cortaderas (2500 metros),

7.Estància de Yalguaraz (2250 metros),

8.Riera Ureta o Uretilla (de 2750 a 3500 metros),

9.Portillo de la Fortuna (3950 metros),

10.Portillo dels chilens (3250 metros),

11.Punt Els Hornillos (hui vau Sant Martín)– Riu dels Ànets o de Sant Joan (2000 metros),

12.Ciènaga dels Manantials (2750 metros),

13.Pas del Espinacito ( en este punt l'Eixèrcit dels Vages va alcançar el punt més alt de l'expedició, a 4476 metros),

14.Riu els Patillos (3100 metros),

15.Passage dels Choapinos (2950 metros),

16.Unió del riu Teatinos en el Mercedario (3100 metros),

17. Riu Teatinos (3100 a 3300 metros),

18.Pas de les Llaretas (3414 metros)(Creuament de la cordillera dels Vages, la limítrofa. Per este pas la columna de Sant Martín va entrar en Chile. Est és el confòs Pas dels Ànets),

19.Horqueta de Leiva (3000 metros),

20.Portezuelo del Portillo (3834 metros),

21.Pas de la Vall Bella (3850 metros)(és la naixent del ric Volcà. Per allí va passar el destacament d'exploració al mando d'Arcs en 200 granaders, per a tancar els alts del Cuzco i assegurar el Portell. Per a això va deure véncer en el combat d'Achupallas.),

22.Alt del Cuzco (lloc de la precordillera chilena, a on s'obria la senda cap al Sur, cap a Sant Felipe de Putaendo,lloc fixat per Sant Martín per a la reunió de les tropes),

23.Achupallas.

Combat de les Achupallas

Artícul principal → Combat de les Achupallas.

El dia 3, després de passar els cims pel pas de les Llaretas, Soler va alcançar el camp dels Piuquenes i d'allí va destacar al sargent major Antonio Arcs a ocupar la zona de les Achupallas, a fi de facilitar el passage del gros de les tropes. Arcs en 200 hòmens devia passar pel portezuelo de Valle Bell caent sobre la guàrdia realista de Ciénago, després devia continuar pel portezuelo del Cuzco i caure sobre la guàrdia de les Achupallas.

Les realistes, en número de 100 hòmens, que havien tingut notícies de l'alvanç d'Arcs, es varen emboscar en el Valle de Chalaco al nort de Les Achupallas, en l'intenció d'envoldre a les forces patriotes pels flancs. Davant tal situació, el major Arcs va ocupar una posició defensiva en part dels seus efectius i va mantindre a retaguàrdia una important reserva de cavalleria. Produït l'atac realiste, el major Arcs va ordenar un violent contraatac que va concloure exitosamente obligant la retirada realista el 4 de febrer.

En este combat que va anar un èxit per a les forces patriotes, es va destacar el tinent Juan Lavalle que carregara en els seus 25 granaders a una força molt major. Els realistes varen fugir, sent perseguits per més de dos lleguas. A les 12 de la nit el major Arcs enviava al cap de la vanguarda el part de la victòria i li feya saber que el Valle de Putaendo es trobava en el seu poder.

Combat de les Coimas

El cap de les forces realistes que defenien el Valle de l'Aconcagua, coronel Miguel María d'Atero, es trobava en Santa Rosa dels Vages quan va rebre les notícies de les derrotes de Guàrdia Vella i Les Achupallas. Poc despuix va rebre a un presoner realiste enviat per Les Heras per a propondre el bescanvi dels soldats capturats en Picheuta, este presoner havia segut enganyat per a que informara que Les Heras s'estava retirant a Mendoza, i creent que el replec de les forces de les Heras a Juncalillo obedia a que novament creuaria la Cordillera, va resoldre anar al nort a la trobada de les forces patriotes que alvançaven per la Vall de Putaendo. Va ser aixina que el dia 6 Atero va marchar i va aplegar en les seues forces fins a Les Coimas en la matinada del 7 de febrer, ocupant els cerros. Les forces realistes estaven comandades pel tinent coronel Miguel Marqueli i es componien de 400 ginets, 300 infants i 2 peces d'artilleria.

Soler havia alvançat a Necochea, en 140 Granaders a Cavall (2 esquadrons) i l'escolta de Sant Martín, en missió d'exploració cap a la zona de Sant Felipe. En aplegar a les Coimas, Necochea va comprovar la presència d'efectius realistes aproximats a 700 hòmens ocupant una forta posició a l'est del riu Putaendo. Soler va fer forçar la marcha de la seua infanteria i el dia 6 va estar en totes les seues forces en les primeres planicies del Valle de Putaendo. Allí va fer montar els 5 canons de la seua divisió i va establir el seu quarter general en la Facenda de Sant Andrés del Tàrtar (a 4 llegües més alvance de les Achupallas). Soler va dispondre que el comandant José Melián ixquera del quarter general en la major part dels esquadrons N° 3 i 4 de Granaders a Cavall i 2 companyies d'infanteria, i prenguera la Vila de Sant Antonio de Putaendo (a 2 llegües d'allí). Va dispondre també que Necochea en 110 ginets alvançara 2 llegües més alvance d'eixe poble pel camí públic i se situara a una llegua de Sant Felipe.

En divisar a les forces realistes en els cerros de les Coimas el 7 de febrer, sense esperar l'arribada de reforços, Necochea va decidir atacar per ad açò va dividir les seues forces en tres fraccions de granaders a cavall, va posar a la dreta al capità Manuel Soler i a l'esquerra a l'ajudant Ángel Pacheco. Mentres va mantindre oculta una d'elles, en les atres dos va simular un atac seguit d'una retirada per a separar a l'infanteria realista de la cavalleria que ho perseguiria. Tal com ho esperava, la cavalleria realista es va llançar en persecució, sent llavors contraatacada simultàneament i des de tres direccions pels efectius patriotes que varen conseguir la victòria en inferioritat numèrica. En el camp varen quedar 30 morts i 4 realistes varen quedar presoners. L'infanteria realista no va intervindre i varen retrocedir ràpidament cap a Sant Felipe causant gran alarma entre els seus partidaris. El comandant Atero va avisar al governador que abandonava la província i en totes les seues forces es va dirigir cap a Santiago, destruint el pont en passar el riu Aconcagua.

El dia 8, les forces patriotes varen entrar en Sant Felipe i a la vesprada es varen reunir les divisions de Soldre i d'O'Higgins. El dia 9 va ser reconstruït el pont sobre el riu Aconcagua i el comandant Melián va alvançar en un esquadró de granaders cap a Chacabuco. El Quarter General es trobava ya en la Vila dels Vages.

Referències i notes de peu

Notes al

peu

Bibliografia

• Juliol Olmos Zárate, Les Sis Rutes Sanmartinianas, Institut Nacional Sanmartiniano, Buenos Aires, 2005
• Campanyes del Libertador General D. José de Sant Martín. Institut Nacional Sanmartiniano, en l'any del bicentenario del naiximent del General. Imprés en els tallers Gràfics de l'Institut Geogràfic Militar. Agost de 1978.