Geosinclinal
El terme geosinclinal, paraula provinent del grec antic composta per γεω (geo) i συγκλίνειν (sinclinal),[1] ha segut usat principalment per a un concepte geològic ara obsolet[2] que intentava explicar el moviment vertical de la corfa terrestre i atres observacions geològiques. Este concepte va ser enunciat pels geòlecs nortamericans James Hall i James Dwight Dana a mitan de el XIX durant els seus estudis clàssics de les montes Apalaches, en referència a una conca de aprofundiment i omplit gradual resultant del seu concepte de contracció de la corfa, per un refredat i contracció de la Terra, l'anomenada hipòtesis contraccionista.
L'hipòtesis del geosinclinal, aixina com l'hipòtesis contraccionista, es va desenrollar durant finals de el XIX i principis de el XX, i en eixe moment va ser àmpliament acceptada com una explicació per a l'orige de la majoria de les cordilleres fins a la seua substitució per la teoria de la tectónica de plaques cap a mediats de el XX.[3]
Un geosinclinal és un sinclinal llarc i profunt en forma de fossa submarina, que s'ompli de sediments; estos, en acostar-se mútuament les vores de la cubeta, són expulsats de la mateixa, s'eleven i formen una cordillera. El sinclinal, encara que molt llarc, és inicialment poc profunt, pero el seu fondo es va afonant progressivament baix el pes dels sediment que en ell es depositen (materials calcáreos, argilas, margues) fins a formar un flysch. Després obren forces tectóniques que en direccions opostes acosten dos talussos de la fossa, lo que contribuïx també a aumentar la seua profunditat i, per tant, la gruixa del depòsit sedimentario que seguix omplint-la.
En les capes més profundes de la fossa els sediment es transformen en roques metamòrfiques. Baixe els efectes conjugats de la pressió, la temperatura, les fumarolas i atres manifestacions del magmatismo, els sediment arcillosos es convertixen en gneis i en micasquistos, mentres que els sediment calcáreos es transformen en marbre.
Com els dos talussos del geosinclinal seguixen aproximant-se, el volum per elles llimitat va reduint-se. Aixina, puix, el seu contingut sedimentario es plega, emergix i desborda per abdós costats, fenomen corresponent al sorgiment d'una nova cordillera. D'esta manera el geosinclinal alpí, depressió abans llimitada pel Massiç Central francés i el Piemont italiano, ha donat lloc a la formació dels Alps.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Geosinclinal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.