Pas d'Uspallata

Pas d'Uspallata

</noinclude>

Passe d'Uspallata, per a on la segona columna de l'Eixèrcit dels Andes va creuar la Cordillera cap a Chile

Erro al crear miniatura:

El pas a principis dels anys 1820; dibuix de Schmidtmeyer, litografia d'Aglio

El Pas d'Uspallata és un pas cordillerano a 3,834 m d'altitut, usat pel Eixèrcit dels Andes per a creuar la cordillera dels Andes en 1817, en el propòsit de lliberar a Chile del domini realiste. També és denominat com a Pas del Cim, cridat aixina per ser el punt més baix en la part alta de la travessia entre Mendoza i Santiago de Chile, permetent el pas del transeünt al com aludix el seu nom també conegut com Passe Iglésia (del costat de Chile) i Bermejo de l'argentí, pel color dominant de les montanyes del lloc.

El 13 de març de 1904, es va inaugurar el Monument al Crist Redentor, per a celebrar la superació pacífica d'un conflicte per qüestions de llímits que havia dut a abdós països a estar a la vora de la guerra. És per això que també li'l sol cridar Pas del Crist Redentor.

El pas és un òbriga composta de dos portezuelos contigus, entre la ciutat argentina d'Uspallata i la chilena d'Els Andes. El poblat més propenc és la vila argentina de Les Cuevas en Mendoza; la mateixa conta en menys de 20 residents permanents.

Es tracta d'un camí de rebanc, escarpado en la roca i grava, en mig del grandiós paisage de la cordillera, que antigament era el camí obligat entre Uspallata i la localitat chilena de Juncal, fins a la construcció del túnel del Crist Redentor prop de la localitat argentina designada Les Cuevas.

El Pas de l'Eixèrcit dels Andes

Les Sis Rutes Sanmartinianas
Pas d'Uspallata
Cap de l'Expedició	Coronel Juan Gregorio de les Heras
Segon Cap	Sargent major Enrique Martínez
Objectiu	Obrar en coordinació en la vanguarda del Eixèrcit, per a atacar el vall de l'Aconcagua
Data d'Eixida	La divisió del coronel Les Heras va eixir el 18 de giner de 1817 del campament "El Plumerillo" Va seguir per la mateixa ruta el capità fra Luis Beltrán al front de la Maestranza i el Parc, qui va partir el dia 19.
Efectius	Batalló N° 11 (estava integrat per 35 persones entre caps i oficials i 683 hòmens de tropa); 30 Granaders a Cavall al mando del capità José Aldao, 20 artilleros en 2 canons de montanya de 4 al mando del capità Ramón Picar-te, 30 miners en un capataç per a fer de sapadors, i un esquadró de milícies de Sant Luis per a conduir els bagages i cuidar els cavalls.

L'eixèrcit va iniciar la marcha des del Campament "El Plumerillo" el 18 de giner de 1817 a les 11.30 i es va aplegar el mateix dia a l'Estància de Cañota a les 20.30, recomençant la marcha el dia 20 a les 8.45 i despuix de creuar la quebrada i pampa de Cañota va seguir per la quebrada de Santa Elena per a aplegar el mateix dia a l'Estància d'Uspallata a les 18.45 hores. Allí va permanéixer fins al dia 29. En este lapsus varen tindre lloc les accions de Picheuta i Potrerillos. Un destacament realiste al mando del major Miguel Marquelli integrat per tres oficials i cinquanta soldats, en la matinada del dia 24 va sorprendre la posició de Picheuta guarnida per una veta, 5 soldats de llínea i 8 milicians. La sorpresa va ser completa i els patriotes varen tindre que rendir-se.

D'acort en les senyes consignades en el diari del sargent major Martínez la guàrdia es componia de 14 hòmens dels quals 7 varen aplegar a Uspallata. Despuix d'esta acció els realistes es varen replegar i varen resoldre ocupar una posició d'espera en el lloc denominat Potrerillos a l'oest del riu de les Vaques.

Combat de Potrerillos

En coneiximent dels fets ocorreguts en Picheuta, Les Heras va dispondre que un destacament al mando del sargent major Martínez ixquera immediatament en persecució de l'enemic. El destacament es va integrar en 83 hòmens de la Companyia de Granaders del Batalló N.º 11 al mando de Francisco Aldao i 30 Granaders a Cavall.

El sargent major Martínez va alvançar a la trobada de l'enemic i el dia 25 varen lliurar l'acció que va resultar exitosa per a les armes patriotes, ya que els realistes varen abandonar el camp de batalla i varen mamprendre la retirada passant el cim.

El dia 29 de giner es va recomençar la marcha, alcançant-se el cim l'1 de febrer, al peu de l'ala anomenada el Paramillo. Després de que els seus espies li varen comunicar la presència d'una partida realista, Les Heras a fi d'aprofitar els dos passos existents i envoldre'ls, va dividir les seues forces en tres cossos que varen marchar de nit, la columna més important i baix el seu mateix mando va passar pel Pas Bermejo i l'atra al mando del sargent major Martínez ho va fer pel d'Iglésies. El destacament realiste no va ser alcançat.

El 3 de febrer Les Heras va rebre orde de Sant Martín de regular la marcha i demorar-se dos dies.

Combat de Guàrdia Vella

El 3 de febrer, un destacament d'exploració que havia aplegat fins a les proximitats del caseriu de Guàrdia Vella va poder comprovar la presència d'una guàrdia enemiga de 94 hòmens. Tres soldats realistes que s'havien alluntat de la guàrdia varen ser capturats i remesos a Juncalillo en les senyes obtingudes.

Les Heras va resoldre atacar la guàrdia i va ordenar eixe dia a Martínez que al front de 150 fusileros montats i 30 granaders a cavall marchara a la seua trobada.

A pesar de la resistència oposta pels realistes, varen anar completament derrotats el 4 de febrer. Els realistes varen tindre 25 morts i 45 presoners, 2 d'ells oficials, els demés varen conseguir fugir. Varen ser capturats en la guàrdia 3.000 cartuchos, 57 fusils, 10 tercerolas i molts víveres. Despuix d'esta acció, Martínez i els seus efectius varen demolir les fortificacions, varen incendiar els ranchos i es varen replegar a Juncalillo. Els presoners varen ser despachats a Mendoza eixe mateix dia.

El dia 6 es va recomençar la marcha des del Paramillo, el dia 7 va aplegar al riu Colorat, alcançant Santa Rosa dels Andes en tres etapes: la primera el dia indicat fins a Guàrdia Vella; la segona a Pont del Riu Colorat i el 8 entrava en la vila indicada, a les 11 hores. Les alvançades de les Heras varen perseguir a un grup realiste que saquejava la vila, matant a un home i apoderant-se de 6.000 cartuchos de fusil, 60 cavalls i atres municions.

La reunió de l'eixèrcit en el vall de l'Aconcagua era un fet, ya que les columnes que alvançaven pel Pas dels Ànets eixe mateix dia havien fet la seua entrada en Sant Felipe. D'este punt la columna de les Heras va tornar a quedar baix les órdens del general Sant Martín.

Va participar aixina en la Batalla de Chacabuco el dia 12 i després ya tot l'Eixèrcit reunit alvançava el 13 fins al Portezuelo de Tossal i el 14 feya la seua entrada en la ciutat de Santiago.

Vore també

• Anex:Carreteres més altes del món

Bibliografia

• Fancs Arana, Diego (1857). Història general de l'independència de Chile, Impr. Chilena.
• Olmos Zárate (2005). Les Sis Rutes Sanmartinianas, Buenos Aires: Institut Nacional Sanmartiniano.
• Institut Nacional Sanmartiniano, en l'any del bicentenario del naiximent del General (Agost de 1978). Campanyes del Libertador General D. José de Sant Martín, Imprés en els tallers Gràfics de l'Institut Geogràfic Militar.