Parrasia
Parrasia (en grec antic: Παρρασία) va ser una comarca i una tribu del suroest d'Arcàdia, en Grècia.
Geogràficament llimitava en el territori de Megalópolis i el riu Alfeo a l'est, Mesenia i el mont Tetrazi al suroest i el mont Liceu a l'oest —a on es trobava un santuari d'Apolo Parrasio— encara que eixos llímits són difícils de precisar.[1]
La nimfa d'Artemisa, Calisto, a quí la deesa Hera va transformar en orsoa i després Zeus va transformar en la constelació de l'Orsoa Major, es diu que venia de Parrasia.[2]
Història
Segons la tradició, Parrasio, fill de Licaón o de Pelasgo, li va donar el nom.[3] És mencionada per Homero en el Catàlec de les naus de la Ilíada.[4] Estrabón menciona als parrasios junt als azanes entre els pobles més antics.[5]
Els parrasios varen recolzar als mesenios en la segona guerra mesenia, ya que quan estos varen ser derrotats pels espartanos, els varen esperar en les ales del monte Liceu i els varen oferir hospitalitat i la possibilitat de repartir-se entre les seues ciutats.[6][7] Durant la guerra del Peloponeso, en el 421 a. C., els espartanos varen devastar Parrasia, que llavors estava baix el control de Mantinea, i varen declarar l'independència dels parrasios.[8]
Posteriorment els parrasios varen participar en la fundació de Megalópolis en l'any 370 a. C. Pausanias cita als parrasios Posícrates i Teóxeno entre els fundadors, i a les ciutats parrasias d'Acacesio, Licosura, Tocnia, Trapezunte, Proses, Macareas, Dáseas i Acontio com a participants en la mencionada fundació.[9] Una atra ciutat o llogaret parrasia que nomena és Tisoa.[10]
També es mencionen dos vencedors dels Jocs Olímpics de l'Antiguetat procedents de Parrasia.[11]
Referències
- ↑ Cardete de l'Om, 2004, p. 210.
- ↑ Ovidio, Metamorfosis, II, 460.
- ↑ Esteban de Bizancio, veu Παρρασία.
- ↑ Homero, Ilíada, II, 608.
- ↑ Estrabón, Geografia, VIII, 8, 1.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia, IV, 22, 4.
- ↑ Cardete de l'Om, 2004, p. 212.
- ↑ Tucídides, Guerra del Peloponeso, V, 33.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia, VIII, 27, 4.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia, VIII, 38, 3.
- ↑ Cardete de l'Om, 2004, p. 215.
Bibliografia
- (2004) Paisages mentals i religiosos de la frontera suroest arcadia: époques arcaica i clàssica (Tesis doctoralTesis doctoral), Madrit: Universitat Complutense. ISBN 84-669-2794-8.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parrasia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.