Liceu (mont)

Liceu (mont)

L'altar de cendres del monte Liceu i les bases dels pilars.

Liceu, Licaión o Licaón (1420 m, en grec: Λύκαιον ὄρος "la montanya dels llops"; en llatí: Mons Liceu) és un mont situat en Arcàdia (Grècia), a l'oest de Megalópolis. El Liceu té dos picos: el més septentrional és més alt i es diu Sant Esteban (1420 m), i l'atre està situat al sur, es diu Sant Elías (1382 m) i era a on es trobava el famós altar de Zeus. Entre abdós picos hi ha una vall cridada Kato-Kambos. El mont estava consagrat a Zeus Liceu, de qui es diu que havia naixcut i creixcut en ell (compartix lloc mitològic del seu naiximent en Creta).

Allí vivien Pelasgo i el seu fill Licaón, el qual, segons la faula, va fundar el ritual practicat en el seu cim en honor a Zeus. Este ritual sembla haver implicat, en la seua etapa primitiva de rito de pas, un sacrifici humà, i una festa en la que el home que rebia la porció d'una víctima humana era transformat en llop, lo mateix que Licaón lo havia segut anteriorment per castic de Zeus, en acabant de que li haguera servit a un chiquet (el seu propi fill Arques) per a menjar.

L'altar de Zeus estava compost d'un gran montó de cendres en un mur de contenció, a on es dia que supostament no hi hauria ombres que es proyectaren dins del recint, i que qualsevol persona que entrara moriria al cap d'un any.

"Davant de l'altar, a l'est, dos pilars sobre els que reposaven velles àguiles d'or. En este altar s'oferien sacrificis en secret per a Zeus Liceu. Era contrari a inmiscuir en els detalls d'eixe sacrifici, deixar-ho com és i va anar des del començ."

Pausanias. Descripció de Grècia VIII.38.7

El santuari de Zeus va ser sèu dels jocs atlètics que se celebraven cada quatre anys, les Liceas. S'han trobat restants de dos fonts, inclosa la de Hagno, a on es llavava Zeus, que va ser mencionada per Pausanias, un hipòdrom, un estadi i atres edificis preparats per a albergar estes competicions panarcadias dedicades a Zeus, que es varen celebrar aproximadament entre els anys 700 i 200 a. C.

Recents excavacions arqueològiques han establit que el lloc ya era utilisat en connotacions religioses fa 5000 anys, açò és, a lo manco, 1000 anys ans que els antics grecs començaren el cult a Zeus, per lo que ya es devia adorar allí a alguna divinitat local molt antiga.

El seu nom actual es presupon que és Dioforti.

Notes i referències

• (2006).«El sacrifici humà: víctimes en el mont Liceu».