Pardal de Saqqara

El Pardal de Saqqara (conegut popularment com a planejador de Saqqara) és un objecte tallat en fusta de sicómoro i trobat en 1891 en la tomba de Pa-vaig donar-Amón en l'antiga necròpolis egipcíaca de Saqqara, que s'assembla a un aerodinàmic avió en miniatura. Datat cap a 200 a. C. (durant la dinastia ptolemaica), es troba en el Museu egipcíac d'El Caire. Va ser classificat com a objecte de cult pels seus descobridors.
Medix 15 cm, posseïx una envergadura de 18,30 cm i pesa 39 grams; va ser pintat originalment per a assemblar-se a un falcó.
Significat

El propòsit o utilitat del pardal de Saqqara són desconeguts, per la carència de documentació de l'objecte, pero s'ha especulat respecte al seu significat.
Alguns pensen que pot ser un objecte ceremonial, ya que el falcó, l'au al que s'assembla, és una forma usada comunament per a representar a varis dels deus més importants de la mitologia egipcíaca, el més notable Horus. Uns atres indiquen que poguera ser el joguet d'un chiquet de la classe alta, o una penell. Inclús s'ha especulat que poguera ser un tipo de bumerán, objecte que era utilisat en l'Antic Egipte per a la caça d'aus aquàtiques.
Penells similars
En Egipte perduren dibuixos gravats de penells en formes similars al pardal de Saqqara:
Existixen varis relleus que es troben en el temple de Jonsu en Karnak, datats a finals del Imperi Nou. Mostren penells situats en la part superior dels màstils de tres barcos, tots ells utilisats en els festivals de Opet. El primer està sobre el màstil d'un barco de Ramsés III, el segon sobre el màstil d'un barco del regnat d'Herihor, i el tercer en una nau de Mery-Amón.[1]
Teories de lo amagat
Els investigadors de lo esotèric ho classifiquen com un oopart, un objecte fòra de lloc.
Consideren l'objecte com una evidència de que els principis de l'aviació eren coneguts des de molts sigles abans de lo que generalment es creu. Hi ha qui assegura que les dimensions i la forma del pardal ho assembla a una maqueta de planejador; el mege i parapsicólogo egipcíac Khalil Messiha ha especulat que els antics egipcíacs varen desenrollar la primera aeronau.[2] Messiha va escriure en 1983 que la figura ...representa el model a escala d'un monoplano encara present en Saqqara.___protected_title_5___"que s'ha perdut",[2] senyalant que els egipcíacs colocaven en freqüència miniatures de la seua tecnologia en les tombes.[3]
Messiha explica que el pardal de Saqqara es diferencia perceptiblement d'atres estàtues i models de pardals exposts en el museu d'El Caire. Segons Messiha, el pardal de Saqqara té un estabilisador vertical que diferix de la forma horisontal més freqüent en la coa de pardals reals. Ademés, el fet de que no tinga pates i l'àngul de les seues ales que considera similar al d'un avió modern seria un intent de conseguir una sustentació aerodinàmica segons la seua teoria.[2]
A pesar d'estes conjectura, no s'ha trobat cap avió del Antic Egipte ni existix alguna atra evidència que sugerixca la seua existència. Conseqüentment, la teoria de que el pardal de Saqqara és un model de màquina voladora no és acceptada pels egiptòlecs.
Proves de sustentació
Kahlil Messiha va construir un model del Pardal de Saqqara per a provar la seua eficàcia aerodinàmica. El seu model era sis voltes més gran i li va afegir un estabilisador horisontal, que considerava un element perdut en l'original. Messiha va assegurar que va poder fer volar el seu model.[4]
Martin Gregorie, constructor i dissenyador de planejadors de vol lliure, va construir una maqueta en fusta de bassa a partir de la figura de Saqqara per a intentar provar les seues possibilitats de vol. Despuix de provar la rèplica, Gregorie va concloure que "el Pardal de Saqqara mai va volar. És totalment inestable sense un estabilisador... Inclús quan se li va ajustar un estabilisador el desenroll del desplaçament va ser decepcionant". I afig "En la meua opinió, el pardal de Saqqara provablement era un joguet per a un chiquet o un penell."[5]
L'expert en aerodinàmica Simon Sanderson va testar una atra rèplica del pardal en un túnel del vent, sense afegir l'estabilisador, sostingut en cables, i va dir que produïa quatre voltes el pes del model en sustentació. Despuix d'açò, ho va analisar en l'Universitat de Liverpool, per mig d'un modern simulador de vol, que simulava el paisage i condicions del replanell de Saqqara, afegint, com havia fet Messiha, un estabilisador de coa que no existix en l'original. Els resultats varen ser positius, lo que va dur a Sanderson a afirmar que "al voltant de 2000 anys en acabant de que els egipcíacs tallaren este misteriós pardal, la tecnologia moderna ha provat sense lloc a dubtes que podria haver volat".[6]
Vore també
- Oopart
- Pseudoarqueología
- Egiptología
- Dinastia Ptolemaica
- Teoria dels antics astronautes
- Artefactes quimbaya
Referències
- ↑ Orcutt, Larry (1995). «Model Airplane?» (en anglés). Illustrations: Dilwyn Jones Boats pàgs. 58-59,64. University of Texas Press. Archivat des de l'original, el 3 de maig de 2006.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Messiha, Khalil, ___protected_title_4___ mencionat en Van Sertima, Ivan (1983). Blacks in Science: Ancient and Modern, Transaction Publishers. ISBN 0-87855-941-8. pp. 92-99.
- ↑ Shaw, Ian i Nicholson, Paul (1995). British Museum Dictionary of Ancient Egypt, British museum press. ISBN 0-7141-0982-7.
- ↑ Fiebag, Peter; Eenboom, Algund; Belting, Peter (2004). Die Flugzeuge der Pharaonen: Antike Flugtechniken in drei Kontinenten, Kopp. ISBN 3-930219-80-8.
- ↑ Gregorie, Martin (2002). «Flying the Saqqara Bird» (en anglés). Consultat el 4 de març de 2008.
- ↑ Doug Aamoth (9 de juny de 2010). «Cryptids: The Saqqara Bird». Clave. Consultat el 11 de novembre de 2018.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pájaro de Saqqara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.