Pseudoarqueología
.jpg)
La pseudoarqueología, també coneguda com a arqueologia fantàstica, arqueologia misteriosa, arqueologia de cult i criptoarqueología,[1] és el terme en el que es coneix l'arqueologia pseudocientífica. La pseudoarqueologia és el conjunt de hipòtesis, excavacions i restants arqueològics que no s'ajusten a la metodologia arqueològica habitual.
En contrast en l'arqueologia, la pseudoarqueologia no utilisa el método científic per a estudiar les troballes i, per tant, les seues explicacions són indemostrables i irracionals, ademés de contradictòries en el discurs històric generalment acceptat.
En relativa freqüència, la pseudoarqueologia adquirix certa popularitat gràcies al sensacionalisme que oferixen alguns grans mijos de difusió, en tindre estos una resonància major que les publicacions séries de divulgació. En conseqüència, cert públic no sempre conseguix distinguir entre els resultats de l'investigació històric-arqueològica realisada per estudiosos professionals i les aventurades hipòtesis que planteja la pseudoarqueologia.
Pseudoarqueología motivada pel nacionalisme
[editar | editar còdic]- Les expedicions enviades per l'Ahnenerbe nazi per a investigar l'existència de la mítica raça ària.
- L'afirmació de que les piràmides egipcíaques varen ser construïdes pels esclaus hebreus.
- La Tossal de Tara en Irlanda, excavada per israelistas britànics que pensaven que els irlandesos varen formar part de les tribus perdudes d'Israel i que en el tossal es trobava l'Arca de l'Aliança.
- l'afrocentrisme radical, que defén que la hiperdifusió africana ha influenciat notablement a la majoria de les antigues civilisacions d'Àsia, Orient Mig, Europa i Amèrica del Sur.
Pseudoarqueología relacionada en la religió
[editar | editar còdic]Restants de l'arca de Noé
[editar | editar còdic]Varis exploradors han reportat haver trobat trossos de fusta de l'Arca de Noé. Un dels testimonis més antics prové de Flavio Josefo, un historiador judeu de el I, qui va mencionar en la seua obra ___protected_title_7___ que l'Arca de Noé es va posar en una montanya d'Armènia. Segons ell, els habitants locals mostraven els restants de l'Arca als visitants en eixa época. Des de llavors, hi ha hagut numeroses busques i reportes de persones que asseguren haver trobat restants de fusta de l'Arca en la regió del Mont Ararat, pero cap d'estes afirmacions ha segut provada per la ciència; ademés, alguns erudits bíblics confessionals han interpretat l'idioma hebreu per a concloure que l'arca de Noé podria haver segut molt més chicoteta que lo que sembla indicar el text bíblic i que hauria estat feta de materials menys resistents al pas de mils d'anys com brots de canya. [2]L'informació científica conclou que un diluvi històric, a lo manco a nivell universal, és totalment incompatible en les senyes geològiques i paleontológicos actuals. [3]
Evidències que corroboren el llibre de Mormón
[editar | editar còdic]A lo llarc de l'història, hi ha hagut numerosos intents de corroborar en evidència arqueològica les afirmacions del Llibre de Mormón, s'han intentat relacionar alguns artefactes trobats, com l'Estela 5 de Izapa en les afirmacions del llibre, i intentar corroborar l'existència de les tres tribus perdudes d'Israel en Estats Units durant l'época prehistòrica, aixina com de refutar els anacronisme presents en el text. Fins a la data, estos intents no han tingut un èxit massa significatiu (vore Llibre de Mormón; anacronisme en el Llibre de Mormón).
Descobriments de Ron Wyatt
[editar | editar còdic]Ron Wyatt, va anar un explorador aficionat a l'arqueologia bíblica, que va afirmar haver trobat els restants de Sodoma i Gomorra, La Torre de Babel, els restants de l'eixèrcit del faraó de l'èxodo en la Mar Rojo, l'arca de Noé, entre atres descobriments. En un dels seus relats més destacats, conta que en 1982 va ingressar a un sistema de túnels en la zona coneguda com la Tomba del Jardí i va trobar l'Arca de l'aliança en una cambra subterrànea. La pròpia Associació de la Tomba del Jardí de Jerusalem va desmentir a Wyatt, varen afirmar que a l'arqueòlec se li va permetre excavar dins d'este jardí de propietat privada en vàries ocasions (l'última ocasió va ser l'estiu de 1991), els membres del personal de l'Associació varen observar el seu progrés en tot moment i mai varen vore res.[4]Organisacions creacionistas com Answers in Genesis han cridat fantasia als descobriments de Wyatt.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ S. Williams: «Fantastic archaeology: what should we do about it?», en Francis B. Harrold i Raymond A. Eve: Cult archaeology and creationism: pseudoscientific beliefs about the past (‘creacionisme i arqueologia de sectes, creències pseudocientífiques sobre el passat’). Iowa: University of Iowa Press, 1987.
J. Cole: “Cult archaeology and unscientific method and theory” (‘arqueologia de sectes, i teories i métodos no científics’), en la revista Advances in Archaeological Method and Theory, 3, págs. 1-33, 1980. - ↑ III, Tremper Longman; Walton, John H. (2018-04-03). «Prepocición 8», The Lost World of the Flood: Mythology, Theology, and the Deluge Debat (en en), InterVarsity Press. ISBN 978-0-8308-8782-8.
- ↑ Montgomery, David R. (2012-08-27). The Rocks Don't Lie: A Geologist Investigates Noah's Flood (en en), W. W. Norton & Company. ISBN 978-0-393-08239-5.
- ↑ «Update: Ark of the Covenant - March 28, 1999 - Anchor Stone Ministries» (en en-us). anchorstone.com. Consultat el 2025-03-05.
- ↑ «Has the Ark of the Covenant Been Found?» (en en). Answers in Genesis. Consultat el 2025-03-05.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Feder, Kenneth: Frauds, myths, and mysteries: science and pseudoscience in archaeology. McGraw-Hill, sexta edició (en anglés), 2005. ISBN 9780073405292.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pseudoarqueología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.