Frau arqueològic
Un frau arqueològic és l'acció de fabricar o manipular troballes arqueològiques, per a obtindre un benefici econòmic generalment. Estos objectes solen ser venuts a coleccionistes i, en ocasions, apleguen a formar part de la colecció d'algun museu o a qüestionar els coneiximents de la pròpia arqueologia.
Els fraus arqueològics a sovint estan acompanyats de notícies d'excavacions arqueològiques. A lo llarc de l'història, de famoses excavacions com les realisades en Creta, el Valle dels Reis en Egipte i Pompeya han desencadenat l'aparició d'un gran número de fraus arqueològics. Estes peces solen ser presentades en el mercat pero algunes inclús passen a formar part de les coleccions privades dels museus i són estudiades sériament per historiadors.
A principis de la década de 1930 el volum de falsificacions era tan considerable que l'expert francés André Vayson de Pradenne va escriure una monografia sobre l'assunt, Els fraus en archéologie préhistorique (1932). En les últimes décades, es té constància de que la ceràmica precolombina d'Amèrica del Sur ha segut falsificada en relativa freqüència. Atres eixemples populars són l'alfarería de l'Antic Egipte i el «or» de l'Antiga Grècia. També hi ha hagut falsificacions paleontológicas com l'Archeoraptor.
Motivació
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que en la falsificació d'obres, l'objectiu dels fraus arqueològics sol ser lucre econòmic. El valor monetari d'un objecte que supostament té mils d'anys d'antiguetat és superior a un atre similar que és venut com un mer suvenir.
No obstant, alguns falsificadors arqueològics o paleontológicos actuen moguts per atres interessos, sent els més comuns l'invenció de proves per a defendre el seu punt de vista, recolzar una teoria en la que tinguen afinitat o guanyar fama i prestigi per la seua singular troballa. En atres casos, els experts apunten a sabotages en els que el falsificador pretén deixar en ridícul al defensor de la troballa. Per a molts autors açò és lo que va ocórrer en el home de Piltdown.
Detecció
[editar | editar còdic]Els investigadors que pretenen demostrar que es tracta d'un frau arqueològic utilisen les ferramentes pròpies de l'arqueologia. La datació real de l'objecte realisada per experts sol ser la prova més sòlida, per a això recorren a la prova del carbono 14 o al anàlisis per activació neutrónica.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fraude arqueológico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.