Parc nacional de Marojejy
El parc nacional de Marojejy és un parc nacional situat en la regió de Sava, al nordest de Madagascar. Té una extensió de 55 500 ha i es concentra entorn al massiç Marojejy, una serra que alcança els 2132 m d'altitut. L'accés a l'àrea que circunda el massiç va ser restringit exclusivament per a investigadors quan el lloc va ser calificat com una reserva natural estricta en 1952. En 1998 es va obrir al públic quan es va convertir en parc nacional. En l'any 2007 va ser catalogat com Patrimoni de l'Humanitat com a part de les Pluviselvas d'Atsinanana. A pesar del seu accidentat terreny, la caça furtiva i la tala selectiva són una problemes persistents, sobretot des de l'inici de la crisis política en Madagascar de 2009. La mineria, l'agricultura de roces i crema i l'extracció de fusta són unes atres de les amenaces del parc i la seua fauna i flora. Per estes raons, des de 2010 també s'inclou en la llista Patrimoni de l'Humanitat en perill.[1]

Lo sinuós del terreny i la topologia escabrosa del massiç creen hàbitats variats que canvien en rapidea en les variacions d'altitut. En les elevació inferiors es troba una densa i càlida selva, seguida de boscs més chicotets en els contraforts superiors, seguits per una zona de bosc núvol i coronat prop dels cims en l'únic reducte de xara de montanya que encara permaneix imperturbable en Madagascar. Les millors condicions per al desenroll de la vegetació es pot trobar del costat este de la montanya, que rep una major cantitat de pluja que la cara occidental. Esta varietat d'hàbitats proporciona alts nivells de biodiversitat: se sap que a lo manco 118 espècies d'aus, 148 espècies de reptils i amfibis i 11 espècies de lémurs es troben en este parc nacional. Un d'estos lémurs, el sifaca sedoso (Propithecus candidus), està inclós en la publicació Els 25 primats en major perill del món. El vanga de caixco (Euryceros prevostii) és l'au icon del parc.
Un camí conduïx des de l'entrada del parc fins al cim. Hi ha tres campaments a lo llarc de la ruta: Mantella als 450 m d'altitut, en part baixa de la selva tropical, Marojejia als 775 m, en la transició entre terres baixes i bosc pluvial montano, i Simpona als 1250 m, en el centre de la selva tropical montana. Simpona actua com a campament base per al difícil viage al cim, una ruta que discorre a lo llarc de dos quilòmetros i pot dur unes quatre o cinc hores completar-ho.
Història
El Parc Nacional de Marojejy està localisat al nordest de Madagascar, entre les ciutats d'Andapa i Sambava,[2] i s'estén uns 32 quilòmetros d'est a oest i 22 quilòmetros de nort a sur.[3] Es concentra entorn a la cadena montanyosa coneguda com el massiç de Marojejy.[2] A pesar d'una expedició científica que va recórrer atres montanyes durant la missió zoològica franc-anglo-nortamericana de 1929,[4] Marojejy no va ser explorat fins a 1937, quan el capità L.-J. Arragon del Servici Geogràfic de Madagascar va realisar l'ascensió de Marojejy Est. Arragon no efectuava una missió naturalista sino que devia colocar un punt geodèsic,[5] i no va realisar cap investigació de camp ni de busca de biodiversitat durant la seua visita.[6] El massiç no va ser descrit geològicament fins que el botànic francés Henri Humbert, del Museu Nacional d'Història Natural de França, va explorar les montanyes en 1948.[2][4] Humbert havia explorat en anterioritat numeroses serres en l'Àfrica continental abans d'aplegar a Marojejy,[2] i durant la seua ascensió del massiç de Tsaratanama en 1937 va apreciar des del cim del Amaboabory, a 2800 m d'altitut, la silueta del massiç de Marojejy; va decidir llavors organisar una expedició d'estudis d'estes montanyes.[7][8] Entre novembre de 1948 i novembre de 1950, va passar cinc mesos arreplegant espècimen de plantes fins a formar un herbari en 4039 mostres per al seu estudi.[4] Despuix de vàries expedicions, va publicar en 1955 Unix merveille de la nature à Madagascar (Una maravella de la naturalea en Madagascar), a on afirmava que el massiç era la cadena montanyosa més impressionant de tot Madagascar pel seu tamany, diversitat floral i la seua prístino estat natural.[2][9]
Marojejy va ser classificat com una de les reserves naturals estrictes de Madagascar en 1952, en gran mida gràcies a l'entusiasme i respal d'Humbert. baix este nivell de protecció solament es permetia visitar el lloc a expedicions científiques degudament autorisades, lo que va permetre que el massiç quedara al marge del creiximent demogràfic i de les múltiples pressions antrópicas de la zona.[2][4] En 1998, Marojejy va ser convertit en un parc nacional i a partir d'eixe moment es va permetre l'accés al públic en general.[2]
Considerat inicialment com una zona de transició entre les selves tropicals de l'Est i les terres altes del centre de l'illa, actualment és reconegut per tindre les seues pròpies traces úniques, en una de les biodiversitats més riques de Madagascar.[10] Vàries expedicions realisades entre principis dels anys 1970 i els anys 1990 varen estudiar els ecosistemes de la montanya i varen inventariar la seua flora i la seua fauna.[11] En l'any 2007 va ser catalogat com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco com a part de les Pluviselvas d'Atsinanana.[12] Per la tala forestal ilegal i el tràfic de fustes precioses,[13] sobretot despuix de la crisis política en Madagascar de 2009, en l'any 2010 les Pluviselvas d'Atsinanana varen ser incloses en la Llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill.[1]
Extensió i llímits del parc
Els llímits del Parc Nacional de Marojejy varen ser establits de forma aproximada quan es va establir el parc en 1952. En 1966, per mig d'un segon decret (núm. 66-242) del govern de Madagascar, es va reafirmar el seu estatus de reserva natural estricta i es varen marcar els seus llímits en 89 punts; utilisant com a referència estos punts, es va estimar que la superfície del parc era de 60 150 ha. Llavors es va permetre viure dins del parc a dos famílies que tenien les seues vivendes uns 450 m dins dels llímits del parc, encara que baix la condició de que no ampliaren els seus cultius en l'interior del mateix ni permeteren que uns atres se'ls uniren; les famílies varen ser expulsades temps despuix per violar estes condicions. Moltes famílies de les comunitats locals no varen entendre per qué se'ls prohibia l'accés a un àrea tan extensa i rica en recursos i necessària per a la seua supervivència, i entre finals dels anys 1980 i 1993, i alguns pobladors d'estes comunitats varen decidir no respectar el seu estatut de reserva i varen començar a llaurar en els seus llímits exteriors per a implantar plantacions de vainilla i de café. En 1993, el Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF) i el Service dones Eaux et Forêts (servici d'aigües i boscs malgache) varen renovar els esforços de conservació en la zona, varen desestajar a les persones que vivien en l'interior de la reserva i varen renegociar uns nous llímits en la comunitat local, basats en el decret de 1966; es varen obrir pistes i es varen colocar postes de marcació per a delimitar de forma clara els llímits de la reserva.[14] A partir d'eixe moment, moltes comunitats limítrofes del parc es varen implicar en la vigilància forestal, i la deforestació va caure bruscament a solament unes hectàrees per any, lo que és molt manco que el potencial de desmonte d'una població que aumenta en rapidea i està repartida regularment al voltant del parc.[15]
El WWF va presentar en 1998 una solicitut davant el govern de Madagascar per a que relaixara les restriccions de la reserva per a permetre el turisme ecològic, i aixina generar rendes que podrien beneficiar a la població que viu en la perifèria del parc. Per mig d'un decret de maig de 1998 (núm. 98-375), la reserva natural es va convertir en un parc nacional. Els llímits varen ser negociats de nou, sobretot en les regions de l'oest i noroest del parc, i en esta ocasió es varen utilisar marques naturals com els cims dels monts, ademés de senyals. El tamany del parc va ser ajustat a 60 050 ha, permetent a algunes comunitats del noroest tindre accés a zones encara intactes mentres que atres comunitats perdien terres cultivables. Aproximadament 5000 ha varen ser roturades ilegalment en l'interior del parc, pero encara formen part del mateix. En l'actualitat existixen 91 marques divisòries, i els llímits estan georeferenciados. Es varen colocar senyals divisòries intermiges entre les marques existents per a demarcar els llímits del parc davant eventuals disputes en la comunitat local.[16]
Durant octubre de 2005, alguns informes varen indicar que les marques limítrofes estaven sent mogudes en el consentiment d'empleats del parc, i que zones de l'interior del mateix estaven sent talades per a la seua utilisació agrícola. En giner de 2006, el coordinador de llogística del parc va ser despedit per moure fites divisòries junt en agents de conservació del parc, i per vendre 9 ha de terres del parc a un agricultor local per dos millons de francs malgaches (uns 200 dólars).[17] En l'any 2010 es va realisar una nova demarcació, que va reduir la superfície del parc a 55 500 ha.[18]
Topografia i hàbitats
El parc cobrix 55 500 ha i preserva casi tot el massiç, que s'eleva des dels 75 fins als 2132 m s. n. m. en el cim.[2][16][19] El massiç és part d'una cordillera que es prolonga des de Tsaratanana en el noroest fins a la península de Masoala en el sur.[20] Les crestes del massiç formen una llínea este-oest en una série de picos distintius a lo llarc de la seua estructura irregular en numeroses ruptures de pendent, llínees de crestes paraleles o divergents entrecortades per tallats escarpados i irregulars.[16] Elevant-se fins als 2000 m en una distància de menys de 8 km, el massiç de Marojejy oferix un dels terrenys més pendents i abruptes de Madagascar.[20] A conseqüència d'esta brusca i aguda elevació i la seua topografia escarpada, conta en una gran varietat de microclimes i numerosos hàbitats,[21][22] lo que ho convertix en un dels pocs llocs del món a on el bosc núvol transiciona ràpidament a una tundra d'alta montanya en una distància que pot ser coberta a peu.[2] També per la seua topografia escabrosa, el mosaic vegetal varia entre les crestes i pendents del massiç, inclús a la mateixa altura. Per eixemple, les crestes i les pendents contigües a sovint tenen menys d'un 20% de les seues espècies de plantes en flor en comuna.[23]
Les temperatures en la regió són prou constants, tant en les oscilacions diàries com la variació de temperatura entre estacions, que canvia solament llaugerament. Febrer és el més més càlit, en un promig de 25 °C, mentres que agost és el més fret, en un promig de 19 °C.[20] Ascendint cap als cims, la temperatura disminuïx aproximadament 1 °C cada 200 m d'altitut, i la temperatura en els cims disminuïx a 1,5 °C en juliol.[24] L'humitat relativa en la regió se situa entorn al 87 % durant la major part de l'any, encara que s'eleva fins al 97 % entre març i abril. Precipitacions en forma de pluja cauen mensualment en la vertent sur de la montanya, i la regió rep a lo manco 2300 mm de pluja anualment,[16] lo que fa d'esta regió una de les zones més humides de Madagascar.[20][22] La cara nort de la montanya és més tropical, en una temporada seca de 6 mesos que rep aproximadament 1500 mm de pluja a l'any.[16] La regió rep generalment la major part de les precipitacions durant la temporada càlida, de novembre a abril, quan la pluja és abundant i el monsó provoca ciclons ocasionals des del noroest. Durant la temporada més fresca, entre maig i octubre, els vents del surest duen pluges més llaugeres.
Archiu:Marojejy NP 2009.ogv Tant la temperatura com les precipitacions varien considerablement d'unes zones a unes atres del parc. Les temperatures més baixes les trobem en les zones més elevades, i les precipitacions més abundants es produïxen en les ales a l'est del massiç, mentres que els alvertents occidentals queden en l'ombra orogràfica de la montanya i estan expostes a una prolongada estació seca.[20][21] Els cims de les crestes reben forts vents i oferixen sols pobres i poc profunts, lo que afecta a la vida vegetal i a les seues taxes de creiximent. Lo sinuós del terreny i la seua topografia escabrosa també eixerciten un important paper en la creació d'hàbitats variats distribuïts a través de les pendents dels monts i afecten a la temperatura ambient, a les seues fluctuacions i als nivells d'humitat. L'interacció entre estos factors afecta al creiximent i al desenroll de la vegetació, que constituïxen la base de l'ecosistema. El resultat és un bosc sumament variat i desigualment distribuït que cobrix el 90% del parc.[21]
Les montanyes tant de Marojejy com de la propenca Reserva Especial d'Anjanaharibe Sur, alimenten vàries conques hidrogràfiques, com la del riu Lokoho, que naix dels alvertents occidentals i del sur del Marojejy, i la del riu Androranga, que té el seu orige en els alvertents septentrionals. Abdós rius discorren cap a Sambava i desemboquen en l'oceà Índic.[20] Marojejy està comunicat en la Reserva Especial d'Anjanaharibe Sur pel corredor Betaolana, un estret passadiç d'elevació mija desprovisto d'arbres que s'estén cap a l'oest i llaugerament cap al sur.[25]
Geologia
Com el restant de Madagascar, les roques del Parc Nacional de Marojejy varen formar part en el seu dia del supercontinente Gondwana. Quan va començar a fraccionar-se, fa 160 millons d'anys, Madagascar es va separar d'Àfrica i va quedar aïllada de les demés masses terrestres fa 80 Ma.[26] No obstant, la roca mare del Marojejy es va formar fa més de 500 Ma durant el periodo Precàmbric baix una antiga cordillera que posteriorment es va erosionar per complet.[20][26] La roca mare està formada fonamentalment per roques granítiques, encara que també conté una cantitat significativa de gneis, una mena de roca metamòrfica que es va formar en profunditat en condicions d'altes pressions i temperatures baix l'antiga serra.[16][20][27] En els llocs a on la calor i la pressió eren més elevats, la roca es derritió per complet i posteriorment cristalizó com a granit, una roca ígnea.[26] Posteriorment es varen formar filons de cuars en la roca mare; estos filons són l'orige del quars i els cristals d'amatista que s'extrauen en la regió en l'actualitat. En temps geològics més recents, es va formar una abundant cantitat de quarsita quan les arenes riques en quars es varen depositar sobre la roca mare, quedant baix terra i recristalizando posteriorment (metamorfisme).[26] Es creu que el pH dels sols està entre àcit i neutre.[28]
Els picos més alts i escarpados del Marojejy deuen la seua forma al gneis del que estan formats. El gneis està format per franges alternes de minerals clars i obscurs; els minerals clars, formats fonamentalment per quars i feldespat, són els més sòlits i resistents, mentres que els obscurs, composts fonamentalment per mica biotita i hornblenda, són més suaus i s'erosionen en major rapidea.[26] Esta composició en capes, en combinació en el decliu de 45 graus de les roques de la cara nort, explica el caràcter asimètric dels picos. Les pendents septentrionals descendixen de forma poc pronunciada, mentres que les meridionals són generalment tallats casi verticals a on les roques fracturades es troben en les capes polvorisades;[16][26] un eixemple ho tenim en el risc Ambatotsondrona, en la seua ala sur de roca escarpada i casi vertical.[26]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «World Heritage Committee inscrius Rainforests of Atsinanana (Madagascar) on List of World Heritage in Danger». World Heritage Convention (2010). Consultat el 15 de novembre de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Atkinson i Mathieu (2008), p. 2
- ↑ Goodman (2000), p. 14
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Garreau i Manantsara (2003), p. 1452
- ↑ Humbert (1955), p. 5
- ↑ Evans (1990), p. 15
- ↑ Humbert (1955), p. 1
- ↑ Humbert (1955), p. 4
- ↑ Humbert (1955), p. 7
- ↑ Garreau i Manantsara (2003), p. 1451
- ↑ Garreau i Manantsara (2003), pp. 1452–1453
- ↑ UICN(2007).«Rainforests of the Atsinanana (Madagascar) — ANEU No. 1257».World heritage nomination — IUCN technical evaluation.
- ↑ Randriamalala, H. i Liu, Z.(2010).«Bois de rose de Madagascar: Entre démocratie et protection de la nature».Madagascar Conservation & Development.5(1): 11-22.
- ↑ Garreau i Manantsara (2003), pp. 1453–1454
- ↑ Garreau i Manantsara (2003), pp. 1456–1457
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 Garreau i Manantsara (2003), p. 1454
- ↑ «News Updates: Marojejy National Park». The Friends of Marojejy National Park (giner de 2006). Archivat des de l'original, el 21 de febrer de 2011. Consultat el 30 de maig de 2011.
- ↑ «Marojejy». Madagascar National Parks. Archivat des de l'original, el 26 de març de 2011. Consultat el 12 d'abril de 2011.
- ↑ Safford i Duckworth (1990), p. 5
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 20,7 Atkinson i Mathieu (2008), p. 13
- ↑ 21,0 21,1 21,2 Atkinson i Mathieu (2008), p. 3
- ↑ 22,0 22,1 Preston-Mafham (1991), p. 213
- ↑ Garreau i Manantsara (2003), p. 1458
- ↑ Safford i Duckworth (1990b), p. 17
- ↑ Garreau i Manantsara (2003), pp. 1451–1452
- ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 26,6 Atkinson i Mathieu (2008), p. 14
- ↑ Goodman (2000), p. 15
- ↑ Safford (1990), p. 19
Bibliografia
- Atkinson, Paul; Mathieu, Eric(2008).«Welcome to Marojejy and Anjanaharibe-Sud».Marojejy National Park.: 1–28.Consultat el 29 de maig de 2011.
- Bradt, Hilary (2007). Madagascar: The Bradt Travel Guide, 9ª edició, Bradt Travel Guides, pp. 343–347. ISBN 978-1-84162-197-5.
- Garreau, J.-M.; Manantsara, A. (2003). «The protected area complex of the Parc National de Marojejy and the Réserve Spéciale d'Anjanaharibe-Sud», The Natural History of Madagascar, University of Chicago Press, pp. 1451–1458. ISBN 0-226-30306-3.
- (2000).«A floral and faunal inventory of the Parc National de Marojejy, Madagascar: with reference to elevational variation».Fieldiana Zoology.Field Museum of Natural History.Chicago:97ISSN 0015-0754.
- Goodman, Steven M.(2000).: 1–18.
- Goodman, Steven M.; Jenkins, Paulina D.(2000).: 201–230.
- Carleton, Michael D.; Goodman, Steven M.(2000).: 231–264.
- Sterling, Eleanor; McFadden, Karen(2000).: 265–274.
- Humbert, Henri (1955). Unix merveille de la nature à Madagascar. Première exploration botanique du massif du Marojejy et de ses satellites (PDF (15,5 MB)) (en francés), Mémoires de l'Institut Scientifique de Madagascar, pp. 1–210.
- Mittermeier, R. A.; Louis, I. I.; Richardson, M.; Schwitzer, C. (2010). Lemurs of Madagascar], Ilustrat per S. D. Nash, 3ª edició, Conservation International. ISBN 978-1-934151-23-5.
- (2009).«Primats in Peril: The World's 25 Most Endangered Primats 2008–2010».IUCN/SSC Primat Specialist Group (PSG), International Primatological Society (IPS) i Conservation International (CI).: 1–92.
- Patel, Erik R.(2007).«Logging of rare rosewood and palisandre (Dalbergia spp.) within Marojejy National Park, Madagascar».Madagascar Conservation & Development.2(1): 11–16.
- Preston-Mafham, Ken (1991). Madagascar: A Natural History, Facts on File. ISBN 978-0-8160-2403-2.
- Randriamalala, Hery; Liu, Zhou(2010a).«Rosewood of Madagascar: Between democracy and conservation».Madagascar Conservation & Development.5(1): 11–22.
- Randriamalala, Hery; Liu, Zhou(2010b).«Bois de rose de Madagascar: Entre démocratie et protection de la nature».Madagascar Conservation & Development.5(Supl. 1): 1–56.(en francés)
- (1990) A Wildlife Survey of Marojejy Nature Reserve, Madagascar, International Council for Bird Preservation, pp. 1–184.
- Safford, Roger J.; Duckworth, Will (1990). «Resumixen», , pp. 5–6.
- Evans, M. I. (1990). «History of scientific work in Marojejy», , pp. 15–16.
- Safford, Roger J.; Duckworth, Will (1990b). «Timing of the survey», , pp. 17–18.
- Safford, Roger J. (1990). «Physical and vegetational profile of Marojejy», , pp. 19–21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional de Marojejy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.