Parc nacional de Manes
El Parc Nacional de Manes és un parc nacional indi, ubicat en l'estat d'Assam, Índia, aproximadament a 175 quilómetros de Guwahati, la capital de Assam. El santuari està constituït pel riu Manes, que també li dona el seu nom a l'àrea. El parc s'estén més de 2.837 km².
L'àrea principal de la reserva està en Kokrajhar i en el districte Barpeta, mentres que la seua extensió d'àrees perifèrica està sobre els terrenys forestals de la reserva de Kamrup en el nort. Al nort s'ubica el parc nacional Real de Manes, en Bhutan.
Història
Abans de la declaració del santuari va ser una reserva forestal anomenada de Manes i de Kamrup Nort. Es va usar per la família real de Cooch Behar i el rajá de Gauripur com a reserva de caça.
En un començ, l'1 d'octubre de 1928, Manes va ser designat com "santuari", en una superfície de 360 km². En 1951 i 1955 es va incrementar la protecció a 391 km².
En abril de 1973 es va crear la bioreserva de Manes. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1985, cridat Santuari de fauna de Manes. Se li varen afegir les reserves forestals de Kahitama, Kokilabari i Panbari en l'any 1990 per a formar el parc nacional de Manes. Manes es convertix en parc nacional el 7 de setembre de 1990. En 1992, va ser inclós en la Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, per la caça furtiva i a les activitats terroristes. El 25 de febrer de 2008 la superfície es va incrementar fins als 950 km². Va deixar de ser considerada en perill el 21 de juny de 2011 i es varen alabar els seus esforços en la conservació.[1]
És l'única reserva de tigres en Assam i també és famós pel langur dorat i el panda roig. Manes és un dels millors parcs nacionals en Índia.
En el parc de Manes s'han afrontat en el passat un gran número de problemes, incloent la deforestació, l'usurpació i l'insurrecció, tot lo que ha influït sobre la fauna del parc. El parc va permanéixer tancat als visitants durant alguns anys, i encara que estiga obert ara, la situació no és tan bona com deuria ser.
Clima
El clima del parc de Manes és tropical. Els estius són calentes i la fredor predomina en l'hivern. La precipitació mija és 160 cm. Pero els mesos de monsó duen els pesats aiguada que a sovint inunden el parc.
Flora
La vegetació que cobrix la major part del parc és variada. El bosc està entremesclat en els chicotets clars d'herba a on el cérvol pot ser vist pastando en gran número. Manes oferix una miqueta de l'entorn natural més agradable del país.
Un total de 543 espècies de plantes s'han registrat en la zona. D'estes, 374 espècies són dicotiledóneas (incloent 89 arbres ), 139 de l'espècie monocotiledonia i 30 són pteridofitas i gimnosperma. En el parc podem trobar eixemplars de jambul, Aphanamixis polystachya, Anthocephalus chinensis, , Syzygium formosum, S. oblatum, urape púrpura, Mallotus philippensis, Cinnamomum tamala, Actinodaphne obvata, algodonero roig, Sterculia villosa, poma de l'elefant, Dillenia pentagyna, Careya arborea, Lagerstroemia parviflora, L.speciosa, Terminalia bellirica, T. chebula, Trewia polycarpa, "gamhar", Oroxylum indicum i Bridelia spp. Dominen les praderies Imperata cylindrica, Saccharum naranga, carrizo, canya comuna, grosellero de l'Índia, algodonero roig i espècies de Clerodendrum, Leea, arsis, Premna i Mussaenda.
Fauna
En el santuari s'han documentat un total de 55 mamífers, 380 espècies d'aus, 50 de reptils i tres d'amfibis. De tota esta fauna salvage, vàries són endèmiques i 31 de les espècies estan amenaçades.
Ací s'alberga a la segona població de tigres més gran de l'Índia. La fauna del santuari inclou lleopart indi, pantera negra, pantera nebulosa, cuón, panda roig, elefant indi, sambar, cérvol de Duvaucel (barasinga), muntíaco, gaur, farda himalaya, llúdria plana, cérvol porcí, chital, javalí, rinoceront indi, gat peixcador, gat dorat asiàtic, pangolin chinenc, langur encapotado, macaco de assam, lori pereós de vengala, orso pereós, gibón hoolock i el búfalo indi. El problema principal en el parc és la caça del rinoceront.
El parc és ben conegut per espècies rares i en perill d'extinció que no es poden trobar en atres països del món com la tortuga Pangshura sylhetensis o Kachuga sylhetensis, la llebre híspida, el langur dorat i el javalí nano.
Manes té més de 450 espècie de pardals.[2] Hi ha abejarucos, àguiles peixcadores, aguiletes, bucerótidos, bulbules, cormoranes, galls, garzas i garcetas, falcons, ànets, pelícanos, serretas i shamas.
Té la major població del món d'una espècie en perill, el sisón bengalí. Entre les espècies d'aus destaquen:
Cóm aplegar
Una bona temporada per a visitar el parc és entre els mesos de novembre i abril.
Hi ha passejades disponibles en barcos, tot-terrenys i elefants. La passejada en elefant és lo millor per a vore els animals d'una manera més propenca. L'elefant marcha a lo llarc del riu Manes i un pot descobrir moltes aus aquàtiques i les llúdries en el riu.
- Per avió: El parc està 176 quilómetros de Guwahati. L'aeroport més propenc és Borjhar, situat a 5 quilómetros de la ciutat, i es pot aplegar per les jinrikisha o els autobusos de la llínea aérea.
- Per tren: L'estació més propenca està situada en el camí a Barpeta.
- Per carretera: Els autobusos en regularitat circulen pel camí de Guwahati a Barpeta en 4 ½ hores.
Galeria d'imàgens
-_Pair_in_Foreplay_at_Bharatpur_I_IMG_5472.jpg)
_at_Bharatpur_I_IMG_5437.jpg)
_at_nest_at_Bharatpur_I2_IMG_5324.jpg)
-_Immature_at_Bharatpur_I_IMG_5716.jpg)
_at_Bharatpur_I_IMG_5384.jpg)
,_male_at_Bharatpur_IMG_5319.jpg)
-_Preening_at_Bharatpur_I_IMG_5300.jpg)
_at_Bharatpur_I_IMG_5511.jpg){kind=link}
Referències
- ↑ Amelan, Roni. «Successful preservation of Índia's Manes Wildlife Sanctuary enables withdrawal from the List of World Heritage in Danger». Consultat el 21 de juny de 2011.
- ↑ Choudhury, A.U. (2006) Birds of Manes National Park. Gibbon Books & The Rhino Foundation for Nature in North East Índia, Guwahati, Índia. 84pp
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional de Manas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.