Parc Vergiliano a Piedigrotta
El Parc Vergiliano a Piedigrotta (en italià, Parco Vergiliano a Piedigrotta, també conegut com Parco delle tombe vaig donar Virgilio i Leopardi) és un parc de Nàpols, Itàlia.
_1.JPG){kind=link}
Està ubicat en la zona de Piedigrotta, darrere de l'Iglésia de Santa Maria vaig donar Piedigrotta, i és famós per albergar la suposta tomba del poeta romà Virgilio i el monument sepulcral de Giacomo Leopardi. És monument nacional.
No deu confondre's en un atre parc napolitano, el Parc Virgiliano, ubicat en el tossal de Posillipo.
Història
De 1662 fins a principis de 1880, l'àrea de la tomba de Virgilio va ser propietat de la noble família d'Alessandro vaig donar Pescolanciano, que ahí posseïa una vila residencial en un palauet agrest anex. Posteriorment, l'Estat italià va adquirir l'àrea despuix de l'Unificació d'Itàlia. En 1885, va ser restaurada en l'inauguració de la galeria Quattro Giornate, pero el Parc va ser fundat només al voltant de 1930, en ocasió del bimilenario de Virgilio. El seu aspecte actual es deu al disseny elaborat pel latinista i arqueòlec Enrico Cocchia. El Parc va ser restaurat i obert al públic en 1976.
En el Parc es troba el cenotafio de Virgilio, un columbario d'época romana, que la tradició considera la tomba del poeta. Ademés, des del 22 de febrer de 1939, alberga la tomba de Giacomo Leopardi, fallit en Nàpols i inicialment enterrat en l'antiga iglésia de Sant Vitale Martire en Fuorigrotta.
_7.JPG)
Descripció
Pujant la senda es troba a l'esquerra un edículo de roca piperno presentant dos làpidas, que va fer posar el Virrey espanyol Pedro Antonio d'Aragó en 1668. Estes làpides enumeren els manantiales d'aigües termals presents en l'àrea flégrea des de Fuorigrotta fins a Pozzuoli, i les malalties tractables en estes.
En el cim de la pujada està un massiu monument de marbre: la tomba del conegut poeta Giacomo Leopardi. La tomba té la forma d'una alta llaura en una àmplia base quadrada, ubicada en l'interior d'una gruta artificial del banc de toba.
En el llaura està gravat el nom del poeta; al costat es troba una estela, tallada en la pedra, per a mostrar la fiabilitat de la tomba per part del govern italià, firmada pel rei Víctor Manuel III. Ademés, en les afores està situat el primer monument sepulcral, colocat anteriorment en el pronaos de l'iglésia de Sant Vitale Martire. Per últim, es pot vore la làpida, també procedent del pronaos, que du la sanció per part del rei Humberto I de la llei de 1987 que va declarar la tomba monument nacional.
Més alvance es troba a la dreta la Cripta Napolitana, també cridada "Gruta de Pozzuoli" o "Gruta de Posillipo", una imponent galeria d'época romana que conecta Mergellina en Fuorigrotta (actualment la galeria està tancada als visitants per raons de seguritat, a l'espera de les obres de restauració). Al costat està una llínea de Leopardi, dedicada al poeta de la Eneida, Virgilio.
Pujant la chicoteta escala que conduïx a la Tomba de Virgilio, abans es troba el conducte de l'aqüeducte augusteo del Serino, i després un caseta en restants de fresca migevals (Verge en Chiquet, Pare Etern) d'una iglésia preexistente.
Passant per sobre la galeria romana s'aplega finalment a la cridada Tomba de Virgilio. Fabricada en formigó romà cobert en aparelle reticulado, està composta per un zócalo cúbic que sosté un tambor cilíndric. Internament, la cambra funerària té forma quadrada i està coberta en una volta de canó, presentant tres lumbreras per a allumenar l'interior; en les parets dèu chicotetes casetes albergaven les urnes cinerarias.
Actualment, el monument apareix encaramallat i casi suspés sobre el precipici, puix en l'época romana el nivell del sol estava més avall. De fet, en el XV Alfonso V d'Aragó va modificar radicalment la Cripta Napolitana, ampliant-la i baixant el nivell del sol, corresponent a l'actual.
Just fòra de l'entrada de la Tomba de Virgilio, hi ha un chicotet epígraf de marbre en la paret rocosa, posat en 1554 pels canonges del propenc convent de Santa Maria vaig donar Piedigrotta. El text, sarcàstic i graciós, reflectix la sempre acalorada discussió sobre el monument i la seua identitat real com sepulcro de Virgilio. L'inscripció diu en llatí:
"Qui cineres? Tumuli haec vestigia: conditur olim / ille hic qui cecinit pasqua rura duces"
("Quins cendres? Estos són els vestigis del túmulo. Va ser enterrat una volta el que va cantar a les pastures, als camps, als caudillos").[1][2][3][4][5][6][7][8]
Referències
- ↑ «Parco i Tomba vaig donar Virgilio. Napoli» (en italià). polomusealecampania.beniculturali.it. Archivat des d'el original, el 8 de novembre de 2019. Consultat el 7 de novembre de 2019.
- ↑ «Parco i Tomba vaig donar Virgilio» (en italià). beniculturali.it. Consultat el 7 de novembre de 2019.
- ↑ «donar-virgilio Parco Vergiliano a Piedigrotta» (en italià). museionline.info. Consultat el 7 de novembre de 2019.
- ↑ «donar-napoli/18594-napoli-dona-vedere-il-parco-della-tomba-vaig donar-virgilio-i-giacomo-leopardi/ Napoli dona vedere: il Parco della Tomba vaig donar Virgilio (i Giacomo Leopardi)» (en italià). vesuviolive.it. Consultat el 7 de novembre de 2019.
- ↑ «donar-virgilio-i-leopardi Il parco Vergiliano a Piedigrotta: li tombe vaig donar Virgilio i Leopardi» (en italià). visitnaples.eu. Consultat el 7 de novembre de 2019.
- ↑ «donar-virgilio&catid=15&Itemid=108 Campània segreta: la Tomba vaig donar Virgilio» (en italià). qdnapoli.it. Consultat el 7 de novembre de 2019.
- ↑ «donar-virgilio/ La Tomba vaig donar Virgilio una costruzione sepolcrale vaig donar età augustea» (en italià). itineraridellacampania.it. Consultat el 7 de novembre de 2019.
- ↑ «Parco i Tomba vaig donar Virgilio» (en italià). incampania.com. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2019. Consultat el 7 de novembre de 2019.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque Vergiliano a Piedigrotta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.