Anar al contingut

Paradoxa de Galileo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La paradoxa de Galileo és una demostració d'una de les propietats dels conjunts infinits. El caràcter paradòxic es dona per posar en dubte el principi de que el tot és major que qualsevol de les seues parts.[1]

En el seu últim treball científic, Dos noves ciències, Galileo Galilei va fer dos afirmacions aparentment contradictòries sobre els número entero positius. Primer, alguns números tenen la propietat de ser un quadrat perfecte (açò és, el quadrat d'un sancer, des d'ara cridat simplement quadrat), mentres que uns atres no la tenen. Per això, el conjunt de tots els números, incloent tant als quadrats com als no quadrats, té que ser major que el conjunt dels quadrats. No obstant, per cada quadrat hi ha exactament un número que és el seu raïl quadrada, i per cada número hi ha exactament un quadrat. Per lo tant, no pot haver més d'un tipo que d'un atre. Est és un dels primers eixemples, encara que no el primer, de demostració a través d'una funció biyectiva.

En els seus célebres «Diàlecs» Galileo va aplegar a la conclusió de que els conceptes de menor, igual i major només s'aplicaven a conjunts finitos, i no tenien sentit aplicats a conjunts infinits. En el XIX, Georg Cantor, usant els mateixos métodos, va demostrar que a pesar de que el resultat de Galileo era correcte si s'aplicava als número entero, o inclús als racionals, la conclusió general no era certa: alguns conjunts infinits són majors que uns atres, en el sentit de que no es poden relacionar en una correspondència biunívoca. No obstant, és notable que Galileo haja demostrat que el número de punts en un segment és el mateix que en un segment alguna cosa major, encara que, per cert, no va aplegar a la demostració de Cantor sobre l'existència de varis infinits ni al concepte de número transfinito. En eixa época Galileo estava indicant les contradiccions en les paradoxes de Zenón per a obrir camí a la seua teoria matemàtica del moviment.


Referències

  1. ↑ «Euclides, Nocions comunes Llibre I». www.euclides.org. Archivat des de l'original, el 24 d'octubre de 2016. Consultat el 3 de decembre de 2016.