Discurs i demostració matemàtica, entorn a dos noves ciències (el títul original en italià és Discorsi i dimostrazioni matematiche, intorno à due nuove scienze) és l'últim llibre escrit per Galileo Galilei, publicat en l'any 1638, que inclou gran part del seu treball dels 30 anys anteriors. En ell establix els fonaments de la mecànica com una ciència i marca aixina el fi de la física aristotèlica i l'inici de la ciència moderna. Intenta també establir les bases de la resistència dels materials, en menys èxit. Sol traduir-se de manera abreviada com Dos noves ciències; atres voltes li'l traduïx com a Diàlecs sobre dos noves ciències o Discurs sobre dos noves ciències.

Dos noves ciències

Està protagonisada en Venècia pels mateixos tres personages del seu anterior llibre "Diàlecs sobre els dos màxims sistemes del món", pero han sofrit alguns canvis. Simplicio, en particular, ya no és l'enterc i prou dens aristotèlic; fins a cert punt, representa el pensament de la primera etapa de Galileo. Aixina com Sagredo l'etapa intermija i Salviati continua representant al Galileo d'eixe moment.


Referències