Anar al contingut

Palimpsest

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Codex Ephraemi Rescriptus de la Biblioteca Nacional de França.

Un palimpsest[1], del grec antic παλίμψηστον, que significa «gravat novament», compost per πάλιν (palin: una atra volta) i ψάειν (psaein: gravar), és un manuscrit que conserva chafades d'una atra escritura anterior en la mateixa superfície, pero borrada expressament per a donar lloc a la que ara existix.

Esta pràctica d'economia és molt antiga, pero es va fer freqüent en especial a partir del VII, a causa de les dificultats que llavors varen escomençar a sorgir en el comerç del papir egipcíac, i es va prolongar durant els cinc sigles següents a causa de lo costós i escàs que era el pergamí i lo laboriós que era dispondre-ho per a un us apropiat, aixina com per la falta de paper, invent que no es coneixia llavors i va tardar molt temps en ser conegut i utilisat. Per això es borrava el text raspant la tinta en pumita (pedra tosca) i es tornava a escriure damunt, encara que sobre el pergamí o la vitela sempre quedaven restants d'escritura poc visibles.

A partir del sigle <small>XIX</small>, alguns erudits i filòlecs varen conseguir restaurar l'escritura antiga desapareguda dels palimpsestos, per mig de tècniques especials. En l'antiguetat eren comunes l'aplicació de tintura d'agallas per mig d'un pinzell o la denominada tintura de Jaubert, a pur de bisulfato d'amoni, l'ús de reactius químics i, en l'actualitat, de modo menys agressiu, la llectura i subsecuente transcripció per mig de l'ús de distintes varietats de llum que permeten identificar els texts borrats sense erosionar físicament el document.

Hi ha multitut de manuscrits d'este tipo com, per eixemple, els de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.[2]U dels més célebres palimpsestos és el que va descobrir Barthold Georg Niebuhr en Verona en 1816. Contenia les Institutiones del célebre jurisconsulto romà Gayo, imperfectamente raspades para escriure damunt les obres de Sant Jerónimo. Despuix, en 1822, la moradura milanesa Angelo Mai va trobar, baixe l'escritura de diversos palimpsestos, numerosos fragments d'autors antics, com Homero, Símaco, Dion Casio, cartes d'Antonino i Marco Aurelio, el De re publica, de Ciceró, i, en 1853, gran número de fragments dels Sants Pares.[3]

Una activitat similar, coneguda com pentimento (arrepenediment), ha ocorregut en obres pictòriques i en escultura.[4]


Arqueologia

En arqueologia, un palimpsesto es referix a una superposició d'activitats successives, els vestigis materials de les quals es destruïxen parcialment o es reprocesan pel procés de superposició.[5][6]


Arquitectura

Basílica de Sant Pedro.

A través de l'història es va necessitar reciclar el sol i, per lo tant, també les obres arquitectòniques. Per això el concepte del palimpsesto es pot aplicar a l'arquitectura desprenent-se en varis tipos, des del reciclage de la funció i dels programes fins al simbolisme de l'obra en sí a través del temps, reutilisant l'estructura o el lloc a on s'haja implantat l'obra.

L'eixemple més clar pot ser la basílica de Sant Pedro, a on varis artistes i arquitectes varen ser colocant la seua impronta en cada proyecte, per encàrrec d'una mateixa obra, o les refaccins, adheriment de l'obra ya començada i concloent en una superposició de llenguage arquitectònic, mantenint funció, simbolisme i territori.

Seguint el mateix concepte, el llenguage arquitectònic pot traslladar-se a atres territoris a on ya hi havia un llenguage establit i que, per diferents motius, el nou llenguage s'impon sobre el primitiu, com en el cas de la colonisació, i lo que comporta: la transculturacó, la tecnologia i el pensament.


Geologia

En geologia es denomina palimpsesto a un caixer que el seu patró de drenage ha segut modificat súbitamente (en relació en el temps geològic), de modo que, com a resultat del procés, persistixen evidències d'abdós patrons.


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Biblioteca del Congreso de los Estados Unidos» (en inglés). Consultat el 26 de agosto de 2024.
  3. ↑ Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat (1906-1914).
  4. ↑ Peter y Linda Murray (1984). The Penguin Dictionary of Arts and Artists. Harmondsworth, Middlesex: Penguin Books Ltd. pp. 308-309.
  5. ↑ Bailey, Geoff(2007).«Time perspectives, palimpsests and the archaeology of time».26(2): 198-223.doi:10.1016/j.jaa.2006.08.002.
  6. ↑ Binford, Lewis R.(1979-10).«Organization and Formation Processes: Looking at Curated Technologies».Journal of Anthropological Research.35(3): 255–273.ISSN 0091-7710.doi:10.1086/jar.35.3.3629902.Consultat el 2025-06-01.


Bibliografia

  • Escobar, Ángel. El palimpsesto grecolatino como fenómeno librario y textual, Saragossa 2006.
  • Corboz, André. El territori com Palimpsesto (1983). En Orde dispers. Ensajos sobre art, mètoto, ciutat i territori.
  • Gutiérrez, Ramón. Arquitectura i Urbanisme en Iberoamèrica. Tercera edició. Edicions Càtedra, S. A. 1997.

Enllaços externs