Anar al contingut

Paleomicologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bolet laminar (Coprinites dominicana) conservada en àmbar.

El terme paleomicologia fa referència a l'estudi d'els foncs fòssils. [1][2] Encara que fa molt temps se sap que els foncs no són plantes, la paleomicologia es considera una subdisciplina de la paleobotánica, centrada en les espores, les hifes i atres estructures fúngicas conservades en capes de sediment, roques i àmbar. [3][4] S'han trobat foncs en el registre paleontológico que daten de l'era Paleozoica, en evidència d'haver influït en els processos evolutius de les primeres plantes, incloent el seu establiment en l'ambient terrestre.[2]

Desenroll històric

L'estudi de la micota fòssil es remonta al sigle XIX, quan Luigi Meschinelli va organisar la primera colecció ilustrada en 1898 (Fungorum Fossilium omnium hucusque cognitorum iconographia XXXI tabulis exornata).[5]

Esta se centrava en relacionar fòssils en foncs moderns.[2] Atres treballs, com el de Bernard Renault encara que referits a la flora fòssil, ya descrivien la primerenca relació entre el regne Fungi i els seus respectius hospederos.[2][6]

Registres importants

La majoria dels foncs fosilizados, com espores i esclerocios,[2] es descobrixen en àmbar.[7] Dos descobriments particulars de foncs fòssils, un en la mar Bàltica datat en l'Eocé i un atre en la República Dominicana datat en el Miocé, són importants per a la comparació entre escales de temps i per al desenroll del registre evolutiu. Una mostra d'àmbar del lloc del Bàltic va conservar un hexápodo i el fonc Aspergillus collembolorum, lo que sugerix la presència de relacions parasitarias ya fa 34 millons d'anys.[7]


Referències

  1. ↑ Brown OLM(2004).«Fossil fungi or paleomycology».Interciencia.29(2): 94–98.(en espanyol)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Taylor, Thomas N.; Krings, Michael(2010-01-01).«Paleomycology: The Rediscovery of the Obvious».PALAIOS.25(5): 283–286.doi:10.2110/pal.2010.S03.Consultat el 2024-02-14.
  3. ↑ Taylor, Thomas N.; Taylor, Edith L.; Krings, Michael (2009). Paleobotany: The Biology and Evolution of Fossil Plants, Second Edition, Boston: Academic Press, p. 98. ISBN 978-0-08-055783-0. Consultat el 2010-01-15.
  4. ↑ Hibbett, David S.; Grimaldi, David; Donoghue, Michael J.(1997).«Fossil mushrooms from Miocene and Cretaceous ambers and the evolution of Homobasidiomycetes».American Journal of Botany.84(7): 981–991.ISSN 1537-2197.doi:10.2307/2446289.Consultat el 2026-06-11.(en en)
  5. ↑ Meschinelli, Luigi (1902). Fungorum Fossilium omnium hucusque cognitorum iconographia XXXI tabulis exornata (en la), J. Galla. Consultat el 2026-06-10.
  6. ↑ Renault, Bernard (1836-1904) Auteur du texte (1893-1896). Bassin houiller et permien d'Autun et d'Épinac. Fascicule IV, Flore fossile. Deuxième partie. I, Texte / parell B. Renault,... (en es). Consultat el 2026-06-11.
  7. ↑ 7,0 7,1 Layton. «Paleomycology: Discovering the fungal contemporaries of dinosaurs». Cornell Mushroom Blog. Cornell University. Consultat el 2020-07-27.