Palaus de Pasargada
Pasargada, a l'igual Persépolis, no era una capital política dels reis aqueménidas, sino únicament la residència d'un sobirà. Per dit motiu no contava en un perímetro amurallado extern ni una planta urbana ben definida.[1]
L'influència d'atres regions, com Asiria i Egipte es fa notar en els edificis de Pasargada.[2]
L'arqueologia ha establit les dates de construcció dels edificis principals entre els anys 546 i 530 a. C., aixina com els seus plans i els métodos de construcció.[3]
El conjunt pot ser dividit en quatre àrees:[1] la ciutadella dels palaus, la tomba de Ciro, el recint sagrat.
Palaus
A lo llarc del camí que unia la ciutadella, a on sorgix el terrat denominat Tajt-i Soleimán, és dir, «Tro de Salomón», en el restant del lloc es troba l'àrea palatina, en dos palaus ubicats residencials en mitat d'un extens jardí, aixina com dos pabellons menuts.[4][1] Està constituïda per una porta monumental i els dos palaus citats. La porta, com les de Persépolis, constituïx un edifici ben definit. Consta d'una sala central de sostre pla, sostingut per dos files de quatre columnes i en entrades en eix entre sí sobre tots els costats.[1] Les entrades estaven flanquejades, en els costats curts, per bous, alguns dels quals eren androcéfalos i alados, segons Ernst Herzfeld.[1] En canvi les portes que s'obrien en els costats llarcs estaven decorades en relleus de calcàrea blanca que representaven genis alados, dels quals un, encara que deteriorat, està present en la jamba est de l'entrada nort.[1] Els informes dels viagers que havia visitat Pasargada a mitan de el XIX varen transmetre l'existència d'una inscripció trilingüe de quatre llínees, hui perduda, el text de les quals en persa antic, elamita babilonio, era: «Yo soc Ciro, el Rei, un aqueménida».[1] Com atres inscripcions de Pasargada, és provable que es fera durant el regnat de Darío I.[4]
El geni que reunix en sí traces típiques de cultures diverses (corona egipcíaca, vaig dur elamita i roseta d'estil bregue) va ser segons pareix, la primera obra realisada durant el regnat de Ciro II, provablement en el concurs d'artistes procedents de Jonia [2] i Lidia, el territori de la qual havia segut anexionado en 547-546 a. C.[1]
L'accés d'entrada al complex, originalment es faria per una porta (la R), flanquejada per bous alados d'estil assiri que no han sobrevixcut, encara que un relleu de pedra d'una de les jambas ha pervixcut.[4]
Els dos palaus (el S i el P) tenen dos sales rectangulars en columnatas. Un dels palaus conta en quatre pòrtics que ho delimiten i l'atre té dos.[4] El palau P troba a 200 m al nort del palau R.[5]
La sala d'audiències i el palau residencial (P) consten de sala hipóstila, pòrtic enquadrat en dos torres quadrades sense finestres, i un pòrtic in antis.[4] Trenta columnes dispostes en dos files es varen erigir entre abdós torres. En el costat opost, el pòrtic contava en 48 columnes, també en dos files.[3] La teulada de la sala principal se sustenta sobre 5 files de columnes, cada fila en 6 columnes.[3]
Les portes que donaven accés als palaus estaven decorades en relleus d'inspiració asiria, que representaven genis i animals fantàstics en actitut de marcha, dels quals solament es conserva la part inferior.[4]
En el palau residencial (P) les jambas de les portes mostren un personage masculí de la realea que camina seguit d'un siervo: abdós figures estan realisades segons els cànons artístics de l'época de Darío.[4] En els restants dels panels escultòrics d'este palau està representat una figura de Ciro II, en mal estat de conservació. Li acompanyen nobles i, possiblement, guàrdies, vestits tant el rei com el restant del seu corteig en indumentària persa.[6]
En el palau R es conserven les parts inferiors dels relleus en decoració de dimonis i mònstruos en pates de bou i d'au, i coes de bou, i de sacerdots vestits en capes en forma de peix.[6]
L'us constant d'estructures de pedra bicolor és una peculiaritat de les construccions de Pasargada: columnes blanques sostingudes per bases negres, mentres que casetes i rebancs de pedra negra descollaven sobre els murs totalment blancs.[7]
Tomba de Ciro
- Artícul principal → Tomba de Ciro.
Al sur de l'àrea palatina està la tomba de Ciro. Està composta per dos parts: un basamento o zócalo alt format per sis escalons de pedra, i una cella, construcció de forma modesta en sostre alt de doble alvertent.[3]
L'altura total és d'11 metros. La cambra funerària té 3,14 m de llongitut, 2,10 m d'altura i 2,10 d'esgambi. La porta d'accés al lloc de sepultura, media 1,40 m d'altura i 0,78 d'esgambi.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Solé, Bachs y Castelreanas, 1988, p. 306.
- ↑ 2,0 2,1 André-Salvini et al., 2006, p. 35.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Dandamaev y Lukonin, 1980, p. 355.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 André-Salvini et al., 2006, p. 36.
- ↑ Dandamaev y Lukonin, 1980, p. 354.
- ↑ 6,0 6,1 Dandamaev y Lukonin, 1980, p. 356.
- ↑ Solé, Bachs y Castelreanas, 1988, p. 308.
Bibliografia
- (1988) Els grans descobriments de l'arqueologia, Barcelona: Planeta-De Agostini. ISBN 84-395-0686-4.
- (2006) L'imperi oblidat. El món de l'Antiga Pèrsia, Barcelona: Fundació la Caixa. ISBN 84-7664-887-1.
- (1980) Cultura i economia de l'Iran antic, Sabadell: Ausa. ISBN 84-86329-68-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacios de Pasargada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.