Anar al contingut

Omega Centauri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Omega Centauri

Omega Centauri, ω Cen o NGC 5139 és un cúmul globular situat en la constelació de Centaurus, identificat com a objecte nebuloso per primera volta per Edmond Halley en 1677. És el més gran i lluent dels cúmuls globulars que òrbita a través de nostra galàxia, la Via Làctea, sent la seua massa de 4 millons de masses solars.[1] També és el segon cúmul globular més massiu del grup local de galàxies, solament Mayall II és més massiu, i un dels pocs (i el més lluent) que poden ser observats a simple vista des de la Terra. Està a uns 17 000 anys llum (5212,22 pc) de la Terra i conté varis millons d'estreles de Població II. Les estreles del seu centre estan tan pròximes entre sí que es creu que es troben a tan sol 0,1 anys llum les unixques de les atres. La seua edat estimada és de prop de 12 000 millons d'anys i conté al voltant de 10 millons d'estreles.

A pesar de no ser realment una estrela de la constelació del Centauro, va rebre la lletra grega ω en la denominació de Bayer com si ho anara. Una característica que ho distinguix dels demés cúmuls globulars de la nostra galàxia és que conté estreles de distintes generacions, motiu pel qual s'especula que Omega Centauri pot ser el remanente del núcleu d'una galàxia nana que va ser satèlit de la nostra Via Làctea. Esta galàxia tindria un tamany centenars de voltes superior a l'actual de Omega Centauri i va ser disgregada i absorbida per la nostra galàxia. La química i la dinàmica de Omega Centauri són consistents en esta hipòtesis.

De la mateixa manera que Mayall II, Omega Centauri presenta un ranc de metalicitatés i d'edats estelars que duen a pensar que no es va formar d'una sola volta (al contrari de lo que és normal en la majoria dels cúmuls globulars).

Quan s'observa a simple vista en un lloc molt obscur es pot vore del tamany de la Lluna plena[2] en el hemisferi sur; és circumpolar des de la latitut 43° sur i per lo tant solament s'eleva sobre el horisó en el hemisferi nort fins a la latitut 43° nort (latitut de Toronto).

Història d'observacions

[editar | editar còdic]

En 150 d. C., Ptolomeo va catalogar este objecte estelar en el seu Almagesto com «una estrela en el llom del cavall» (Quae est in principi scapulae). En 1603, Johann Bayer, en el seu Uranometria, va utilisar les senyes de Ptolomeo per a denominar-la Omega Centauri.[3] En 1677, Edmond Halley ho va catalogar com a objecte no-estelar en les observacions que l'astrònom anglés va realisar des de l'illa de Santa Helena. Posteriorment, en 1715, Halley va dir d'ell que era una de les sis taques o punts lluminosos en Philosophical Transactions of the Royal Society.[4][5]

En 1746, J.P. de Cheseaux la va incloure en la seua llista de 21 nebuloses. En 1755, Nicolas-Louis de Lacaille li va donar el número de catàlec L I.5. En 1826, James Dunlop ho va reconéixer com a cúmul globular i ho va descriure com un «bell globo estelar les estreles del qual es concentraven de forma moderada i molt gradual cap al centre».[6] com va fer l'astrònom francés Lacaille en 1755, d'ahí que el número de catàlec es designe L I.5 .[7] Va ser reconegut per primera volta com a cúmul globular per l'astrònom escocés James Dunlop en 1826, qui ho va descriure com un «bell globo d'estreles molt gradual i moderadament comprimit cap al centre».[8]

Propietats

[editar | editar còdic]

A una distància aproximada de 17090 anys llum (5240 parsecs) de la Terra, Omega Centauri és un dels pocs cúmuls globulars visibles a simple vista, i sembla casi tan gran com la Lluna plena quan es veu des d'una zona rural obscura.[9] És el més lluent, el més gran i, en 4 millons de massa solarés, el cúmul globular més massiu conegut associat a la Via Làctea. De tots els cúmuls globulars del Grup Local de galàxies, només Mayall II en la galàxia de Andrómeda és més lluenta i massiu. Orbitando a través de la Via Làctea, Omega Centauri conté varis millons d'estreles de Població II i té uns 12 000 millons d'anys.

Les estreles del núcleu de Omega Centauri estan tan amontonades que es calcula que es troben a una distància mija de només 0,1 anys llum unes d'unes atres. La dinàmica interna s'ha analisat utilisant medicions de les velocitats radials de 469 estreles. Els membres d'este cúmul orbitan al voltant del centre de massa en una dispersió de velocitat màxima de 7,9 km s-1. La distribució de massa inferida a partir de la cinemàtica està llaugerament més estesa que la distribució de lluminositat, encara que no és fortament inconsistente en ella.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.429
    1887–1901.ISSN 0035-8711.doi:10.1093/mnras/sts426.Consultat el 2021-09-21.
  2. ↑ «Black hole found in Omega Centauri» (en en). www.esa.int. Consultat el 2021-09-21.
  3. ↑ Uranometria (en la), Augsburg, [Germany]: Christoph Mang. Available at: Lindo Hall Library (University of Missouri (Kansas City, Missouri, US)) [1] archivat en Wayback Machine. The pages of this book llaure not numbered. However, towards the end of the book there appears "Tabula quadragesima primera, Centaurus." (Forty-first table, Centaur). The table lists Omega Centauri as "21 ω In imo esquena" (21 ω At the bottom of the back). The following page shows the constellation Centaur and Omega Centauri as a star labelled ω at the base of the Centaur's back.
  4. ↑ «Edmond Halley; Phil. Trans. XXIX, 390-392 (1716)». www.messier.seds.org. Consultat el 2025-06-03.
  5. ↑ Halley, Edmond. “An account of several nebualæ or lluïu espots like clouds, lately discovered among the fixt stars by help of the telescope”. Philosophical Transactions of the Royal Society of London 29 (347): 390–392.
  6. ↑ Cheseaux compiled a list of nebulae during 1745–1746. He sent the list to his grandfather, in the form of a letter. The letter was read before the French Academy of Sciences in 1746. However, it was first published only in 1892 as part of a large article by the French astronomer Guillaume Bigourdan.
    • “Observations de nébuleuses et d'ames stellaires” [Observations of nebulae and of stellar clusters] (fr) . Annales de l'Observatoire de Paris. Observations. 1884.: G-1 – G-103. Cheseaux's letter (in French) appears on pp. G-8 – G-9.
    • An English translation of Cheseaux's letter appears in: “The search for the nebulae - V.” . Journal of the British Astronomical Association 79: 105–112. Bibcode: 1969JBAA...79..105J. An English translation of Cheseaux's letter appears on pp. 105–106. Available at: SAO/NASA Astrophysics Data System
  7. ↑ “biodiversitylibrary.org/item/88652page/394/mode/1up Sur els étoiles nébuleuses du ciel austral” [Sobre les estreles nebuloses del cel austral] (fr) (8 de agost 1755). Histoire de l'Académie Royale dones Sciences, avec els Mémoires de Mathématique & de Physique: 194-199. ; vore en la taula de la p. 196: "Nébuleuse du Centaure ... " Nota: El número de catàlec "L I.5 "designa: que la nebulosa figura en el catàlec de Lacaille de 1755 (d'ahí la "L"); que Omega Centauri és una nebulosa de el "primer tipo" (première espèce, és dir, nebuloses que no semblen estar acompanyades d'estreles quan s'observen en un telescopi de 2 peus de llarc; d'ahí el número romà "I"); i que Omega Centauri figura en quint lloc entre les nebuloses del primer tipo (d'ahí el "5"). Vore: Deep Sky Observer's Companion - la base de senyes en llínea
  8. ↑ Omega Centauri is listed as No. 440 on p. 136.
  9. ↑ Black hole found in Omega Centauri, ESA.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Omega_Centauri&oldid=931624»