Anar al contingut

Nana Elíptica de Sagitari

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Messier 54.png
Nana Elíptica de Sagitari
Archiu:The Sagittarius dwarf galaxy in Gaia's all-sky view ESA399651.jpg
SagDEG vista per Gaia

La galàxia Nana Elíptica de Sagitari o SagDEG (Sagittarius Dwarf Elliptical Galaxy en anglés) és una galàxia satèlit de la Via Làctea. En un diàmetro de prop de 10 000 anys llum, es troba actualment a 70 000 anys llum de la Terra i es mou en una òrbita polar a uns 50 000 anys llum del centre de la nostra galàxia.

Descoberta en 1994 per Rodrigo Ibata, Mike Irwin i Gerry Gilmore, es tractava en el moment del seu descobriment de la galàxia coneguda més pròxima a la nostra — títul que va perdre en 2003 en profit de la galàxia Nana del Ca Major. Se situa en un emplaçament opost al sistema solar en relació en el centre galàctic, lo que la convertix en un objecte molt difícil d'observar, encara que cobrixca una regió ampla del cel.

SagDEG sembla ser una antiga galàxia. Els anàlisis espectróscopicos semblen indicar que posseïx poc pols interestelar i que està composta principalment per estrelas de població II, velles i pobres de metals.

SagDEG deurà travessar el disc galàctic de la Via Làctea en els pròxims 100 millons d'anys i serà finalment absorbida per la nostra galàxia. Sembla que en un principi es tractava d'una galàxia nana esferoidal, pero ha segut estirada considerablement per les forces de marea de la Via Làctea. Un gran número de les seues estreles i una corrent de gas semblen dispersos a lo llarc de la seua òrbita. Quatre cúmuls globulars pertanyents a la Via Làctea tenen visiblement el seu orige en SagDEG: M54, Arp2, Terzan 7 i Terzan 8. De fet, es pensa que M54 forma partix d'esta galàxia i no de la Via Làctea, i inclús s'ha sugerit que pot ser el seu núcleu.[1]

Els estudis divergixen sobre si SagDEG està en òrbita des de fa temps al voltant de la Via Làctea (alguns parlen de varis mils de millons d'anys) o si en canvi es tracta d'una companyera recent.

Estudis recents sugerixen que esta galàxia era abans rica en matèria obscura i que pot ser la responsable de l'aspecte dels braços espirals de la Via Làctea, accentuant el seu aspecte i formant estructures anular en les seues regions exteriors, estimant també que dins de 10 millons d'anys chocarà en el disc de la nostra galàxia.[2]

Nota: SagDEG no deu ser confosa en SagDIG, la galàxia Nana Irregular de Sagitari, una chicoteta galàxia distant uns 4 millons d'anys llum.

Referències

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]