Olpe de Chigi

El olpe de Chigi (Museu Nacional Etrusc, Roma)

El olpe de Chigi és un olpe o cànter protocorintio, obra d'un pintor anònim conegut per este got com el Pintor de Chigi, al que també se li atribuïxen a lo manco un atre olpe d'Egina i dos aríbalos que es conserven en Londres i Berlín. Va ser trobat en una tomba monumental etrusca en Mont Aguzzo, prop de Veio, en la finca del Príncip Mario Chigi en 1881. Les obres del Pintor de Chigi s'han datat entorn als periodos protocorintio mig i tardà i al olpe, en concret, se li ha assignat una data de ca. 650–640 a. C. Es conserva en el Museu Nacional Etrusc, Vila Giulia, Roma (inv. N.º 22679).

El got té 26 cm d'alt, que és modest en comparació a atres gots grecs. Es va trobar en mig d'una gran cantitat de fragments de ceràmica de diversa procedència, inclós un bucchero inscrit en cinc llínees en dos alfabets etruscs primerencs. Encara que algunes parts de l'inscripció semblen fòrmules màgiques o paraules sense sentit, un fragment s'ha interpretat com a dedicatòria a algú cridat Atianai, que potser fora també el propietari de la vaixell de Chigi.

Escenes representades

El olpe de Chigi és una obra policromada decorada en varis frisos a on es representen escenes mitològiques, de caça i una formació de falanges hoplitas.

Escena de la caça del lleó

El friso inferior és una escena de caça en la que tres caçadors jóvens nuets de pèl curt i una muta de gossos intenten caçar llebres i rabosots. Pels seus atributs, provablement els caçadors són efebos. Un caçador agenollat du un lagobolon (un garrot arrojadizo que s'usa per a caçar llebres) mentres indica als seus companyers que es queden darrere d'un arbusto.

El friso central consta de representacions de varis events distints. Primer, l'event mitològic conegut com el juí de Paris, seguit per una desfilada de cavallers de pèl llarc, cada u dels quals conduïx un atre cavall sense montar. Possiblement siguen escuders d'atres ginets més importants que estan absents. S'ha sugerit que estos últims poden ser els caçadors del lleó que apareixen en una atra escena de la mateixa banda del got. Després hi ha una cuadriga conduïda per un auriga i per un atre personage nuet que va davant. Front a la cuadriga es troba una esfinge en un sol cap pero dos cossos, que du una corona de flors i té una somriure arcaic. Alguns especialistes han sugerit que en lloc d'una esfinge, esta figura és una Ker.

Darrere d'esta figura mitològica està l'escena de caça d'un lleó en la que quatre caçadors ataquen en els seus llances al lleó, que té un quint caçador entre les fauces. Els caçadors duen un corfoll curt pero hi ha un que està nuet, en un cinturó. S'ha sugerit que este pot ser un personage destacat.

Damunt d'este friso hi ha una atra banda, més estreta, en una escena de caça sobre fondo obscur, encara que solament apareixen animals: gossos perseguint cérvols, cabres i llebres.

Detall que representa als hoplitas en acció

En el friso superior es troba l'escena que més ha cridat l'atenció dels erudits: una batalla entre dos formacions de hoplitas. En esta escena apareix també un flautiste que marca el ritme de l'alvanç de l'eixèrcit de la part esquerra. Cada eixèrcit té una formació de vanguarda i una atra de retaguàrdia. Els hoplitas de la vanguarda disponen de dos llances, una més curta i una atra més llarga, mentres els de retaguàrdia duen una sola llança. Els escuts duen emblemes d'animals feroços i entre ells destaca un que té un gorgoneion.

Juí de Paris

Escena del juí de Paris

L'escena en el Juí de Paris en el olpe de Chigi és la representació més antiga que existix del mit. La major part de l'escena, especialment els cossos de les tres deeses, s'ha perdut. La figura de Paris, en gran part completa, està etiquetada com Alexandros a la manera homérica, encara que és possible que l'escritor no siga el mateix que el pintor, ya que les inscripcions no són típicament corintias.

Esta escena, situada baix el torra i "pintada d'alguna manera com una ocurrència tardana", segons John Boardman, invita a preguntar-se si els events pintats en este got són independents o en canvi presenten un tema narratiu unitari en tot el got.

Jeffrey Hurwit sugerix que l'escena del Juí de Paris pot estar relacionada en temes com la bellea, la pren d'una decisió o una unió matrimonial, pero ya que el juí de Paris va ser el preludi de la guerra de Troya, potser esta escena puga estar relacionada en l'enfrontament de guerrers de la part superior. Per una atra part, el juí de Paris també podria estar lligat al paper central que tenia la deesa Afrodita en el panteón de Corinto. Este autor opina que, llegint d'avall cap a dalt el got, es poden distinguir les tres etapes del procés educatiu (paideía) d'un aristócrata corintio des de la chiquea, en la part inferior, passant per l'efebía, que ocuparia la banda intermija, fins a la seua culminació convertint-se en un ciutadà ple caracterisat com un dels guerrers de la part superior. Per una atra part, Matteo D'Accunto creu que l'iconografia del got reflectix l'ideologia de l'èlit aristocràtica de Corinto, els Baquíadas. Estos aristócrates estarien representats en l'escena de la caça del lleó i en l'escena de combat de la part superior, mentres l'educació que rebien els efebos estaria representada en la part inferior. Este autor sugerix que el got podria haver segut un regal d'un aristócrata de Corinto a un príncip etrusc.