Ojo Guareña és un complex càrstic situat en la província de Burgos, comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya, format per més de 110 km de galeries,[1] declarat Monument Natural pel govern de Castella i Lleó en l'any 1996.[2] Les covas es varen formar en materials carbonáticos del Coniaciense i se situen sobre un nivell de margues impermeables.[1] Fins al descobriment de nous quilómetros de galeries en el Sistema del Mortillano en l'any 2009, es considerava a Ojo Guareña com el sistema càrstic més gran de la península ibèrica.[3]

Ojo Guareña

Les troballes arqueològics en la zona indiquen que els sistemes de coves varen ser utilisats pel ser humà entre el Paleolític mig i l'Edat Mija.[4] També destaca la presència en Ojo Guareña de més de 180 espècies d'invertebrats.[5]

Existix un centre d'interpretació del complex càrstic en Quintanilla del Rebollar, a 6 km de la cova.[6]

Localisació

El Monument Natural d'Ojo Guareña se situa en el nort de la província de Burgos, en la vertent sur de la cordillera Cantàbrica i ocupa una superfície de 13 850 ha.[7] L'espai natural forma partix dels térmens municipals d'Espinosa dels Monteros, Merindad de Montija i Merindad de Sotoscueva, i inclou els núcleus de població de Barcenillas de Cerezos, Bedón, Butrera, Cornejo, Cuestahedo, Cova, Entrambosríos, Hornillalatorre, Hornillalastra, Hornillayuso, Para, La Part de Sotoscueva, Pereda, Quintanahedo, Quintanilla del Rebollar, Quintanilla Sotoscueva, Quisicedo, El Rebollar, Redó, Santa Olalla, Villasbáscones, Vallejo de Sotoscueva i Villamartín de Sotoscueva.[7]


Llegislació

La Conselleria de Mig ambient i Ordenació del Territori de la Junta de Castella i Lleó a través de l'Orde de 27 d'abril de 1992 va iniciar el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de l'Espai Natural d'Ojo Guareña, junt en la Serra de Ancares, Covalagua, Valle de Sant Emiliano, Pinada de Hoyocasero, Valle de Iruelas, Montes Obarenes, Lloc Paleontológico de Cerro Pelat, Serres de la Paramera i Serrota, Hoces del Riu Riaza, Sabinar de Calatañazor, Serra de Gredos, El Rebollar, Serra de la Culebra, Les Mèdula, Les Batuecas, Port de Orduña, Fonts Carrionas i Font Cobre, Serra de la Demanda, La Fuentona, La Yecla, Estanys de Villafáfila i Les Tuerces.[8]

El 14 de març de 1996 s'emeten els Decrets 60/1996 i 61/1996, d'aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals d'Ojo Guareña (Burgos) i de declaració del Monument Natural d'Ojo Guareña (Burgos) respectivament.[8] Pel Decret 174/1998, de 3 de setembre, es regula la composició de la Junta Rectora del Monument Natural Ojo Guareña.[8]

En l'any 2002, per mig de Resolució de data 3 de maig, s'ordena la publicació en el «Bolletí Oficial de Castella i Lleó» del Conveni de Colaboració entre la Conselleria de Mig ambient de la Junta de Castella i Lleó i el Consell Superior d'Investigacions Científiques per a la realisació d'un estudi sobre: «Biodiversitat Faunística del Complex Càrstic d'Ojo Guareña: Evaluació de l'influència de la pressió humana en algunes de les seues poblacions d'invertebrats» en el Monument Natural d'Ojo Guareña (Burgos).[8]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Grup Espeleológico Edelweiss. «Ojo Guareña».
  2. ↑ Junta de Castella i Lleó. «Ficha Tècnica». Consultat el 31 de maig de 2013.
  3. ↑ «Espeleòlecs ramaliegos convertixen el Sistema del Mortillano en el major de la Península Ibèrica i la 15ª del món», Europa Press, 12 d'agost de 2009. Consultat el 1 de juny de 2013.
  4. ↑ Junta de Castella i Lleó. «Cuevas Ojo Guareña». Direcció general de Turisme. Archivat des de l'original, el 1 d'agost de 2013. Consultat el 1 de juny de 2013.
  5. ↑ Camacho Pérez, A. I.; Temiño Fernández, C.; Cap Sanz, B. i Puch Ramírez, C.(2010).«El Monument Natural d'Ojo Guareña (Burgos, Espanya): un hotspot de biodiversitat aquàtica subterrànea».EUROPARC Espanya.34: 14-17.ISSN 1695-3479.
  6. ↑ Associació de Cuevas Turístiques Espanyoles. «Cova d'Ojo Guareña». Archivat des de l'original, el 10 d'abril de 2013. Consultat el 4 de juny de 2013.
  7. ↑ 7,0 7,1 Fundació del Patrimoni Natural de Castella i Lleó. «Monument Natural «Ojo Guareña»». Archivat des de l'original, el 26 de juliol de 2013. Consultat el 8 de juny de 2013.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 miespacionatural.és. «Normativa del Monument Natural «Ojo Guareña»». Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 5 de juny de 2013.