Objecte separat (transneptuniano)

En astronomia, els objectes separats (traducció no oficial del terme anglés detached object), també denominats objectes transneptunianos separats de Neptú, objectes del núvol de Hills o objectes del disc dispers estés; són una classe dinàmica de cossos del sistema solar exterior més allà de l'òrbita de Neptú. Estos objectes tenen òrbites els punts de les quals de màxim acostament al Sol (perihelio) estan a una distància suficient del de Neptú que solament estan moderadament afectats per est i atres planetes: açò els fa semblar «independents» del sistema solar.[1]
D'esta manera, es diferencien substancialment de la majoria dels objectes transneptunianos (TNVos), que formen un conjunt vagament definit de les poblacions que han segut pertorbats en diversos graus en la seua òrbita actual despuix de trobades gravitacionals en els jagants gaseosos, predominantment Neptú. Els objectes separats tenen perihelios més grans que estes atres poblacions de TNO, inclosos els objectes en resonància orbital en Neptú, com Plutó, els objectes del cinturó de Kuiper clàssics en òrbites no resonantes tals com Makemake i els objectes del disc dispersos com Eris.
Els objectes separats han segut també cridats per la lliteratura científica com a objectes del disc dispers estés (E-SDO),[2] objectes separats distants (DDO), o dispers–estés, com en la classificació oficial per la Deep Ecliptic Survey. Açò reflectix la gradació dinàmica que pot existir entre els paràmetros orbitales del disc dispers i la població separada.
A lo manco nou d'estos cossos han segut identificats de forma segura, dels quals el més gran, i millor conegut és Sedna. Aquells en perihelios majors de 75 UA - en lo que s'ha cridat el núvol de Oort interior - es denominen sednoides. A 2014, hi ha dos sednoides coneguts, Sedna i 2012 VP113.
Òrbites
Els objectes separats tenen perihelios molt més grans que el afelio de Neptú. A sovint són molt elíptics, en grans òrbites en eixos semi-principals de fins a uns pocs centenars d'UA. Tals òrbites no poden haver segut creades per destorbament gravitacionals dels jagants gaseosos (en particular, Neptú). En el seu lloc, una série d'explicacions s'han propost, incloent una trobada en una estrela passagera[3] o objectes distants de tamany planetari. La classificació sugerida per l'equip de Deep Ecliptic Survey introduïx una distinció formal entre objectes dispersos-propencs (que varen poder ser dispersats per Neptú) i dispersos-distants (i.g. (90377) Sedna) usant un paràmetro de Tisserand de valor 3.
Classificació
Els objectes separats són una de les cinc classes dinàmiques distintes de TNO; les atres quatre classes són objectes clàssics del cinturó de Kuiper, objectes resonantes, objectes del disc dispers (SDO), i sednoides. Els objectes separats generalment tenen un perihelio superior a 40 UA, dissuadint fortes interaccions en Neptú, que té una òrbita aproximadament circular al voltant de 30 UA del Sol. No obstant, no hi ha llímits clars entre les regions disperses i separades, ya que abdós poden coexistir com TNO en una regió intermija en la distància del perihelio entre 37 i 40 UA. Un cos intermig en una òrbita ben determinada és (120132) 2003 FY128.
El descobriment de (90377) Sedna junt en atres objectes com 2000 CR105 i 2004 XR190 (també cridat "Buffy") ha motivat la discussió d'una categoria d'objectes distants que podrien estar també dins de la núvol de Oort o, més be, ser objectes transicionales entre el disc dispers i el núvol de Oort.[1]
Encara que Sedna és considerat oficialment un objecte del disc dispers per el MPC, el seu descobridor Michael E. Brown ha sugerit que pel seu perihelio de 76 UA és molt lluntà per a que es veja afectat per l'atracció gravitatoria de la planetes exteriors i que deu ser considerat un objecte del del núvol de Oort Interior en lloc d'un membre del disc dispers. Esta classificació de Sedna com un objecte individual és acceptat en publicacions recents.[4]
Esta llínea de pensament sugerix que la falta d'una interacció gravitacional significativa en els planetes exteriors crea un grup estés exterior començant en algun lloc entre Sedna (perihelio 76 UA) i SDVos més convencionals com 1996 TL66 (perihelio 35 UA), el qual és classificat com a dispers-propenc per Deep Ecliptic Survey.[5]
Un dels problemes en la definició d'esta categoria estesa és que poden existir resonàncies dèbils que serien difícils de provar pels destorbament planetaris caòtics i l'actual falta de coneiximent de les òrbites d'estos objectes distants. Tenen periodos orbitales de més de 300 anys i la majoria només s'han observat per una observació curta de la seua arc un parell d'anys. Per la seua gran distància i moviment llent contra el fondo d'estreles, poden passar décades ans que la majoria d'estes òrbites distants es determinen suficientment ben com per a confirmar o descartar una resonància. Noves millores en l'òrbita i el potencial de resonància d'estos objectes li ajudarà a comprendre la migració dels planetes jagants i de la formació del sistema solar. Per eixemple, les simulacions per Emelyanenko i Kiseleva en 2007 mostren que molts objectes distants podrien estar en resonància en Neptú. Estos mostren una provabilitat de 10% de que 2000 CR105 es troba en una resonància 1:20, una provabilitat del 38 % de que 2003 QK91 es troba en una resonància 3:10, i un 84 % de provabilitat de que (82075) 2000 YW 134 està en una resonància 3:8.[6] El planeta nano potencial (145480) 2005 TB190 aparentment té menys d'un 1 % de possibilitats d'estar en resonància 1:4.[6]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 D.Jewitt, A.Delsanti The Solar System Beyond The Planets in Solar System Update : Topical and Timely Reviews in Solar System Sciences , Springer-Praxis Ed., ISBN 3-540-26056-0 (2006) Preprint of the article (pdf)
- ↑ Evidence for an Estendre Scattered Disk?
- ↑ Morbidelli, Alessandro; Levison, Harold F.(novembre de 2004).«Scenarios for the Origin of the Orbits of the Trans-Neptunian Objects 2000 CR105 and 2003 VB12».The Astronomical Journal.128(5): 2564–2576.doi:10.1086/424617.Consultat el 2 de juliol de 2008.
- ↑ D.Jewitt, A. Moro-Martın, P.Lacerda The Kuiper Belt and Other Debris Disks to appear in Astrophysics in the Next Decade, Springer Verlag (2009). Preprint of the article (pdf)
- ↑ Marc W. Buie (28 de decembre de 2007). «Orbit Fit and Astrometric record for 15874». SwRI (Space Science Department). Consultat el 12 de novembre de 2011.
- ↑ 6,0 6,1 (subscription required)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Objeto separado (transneptuniano)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.