Obelisc negre

El Obelisc negre de Salmanasar III és un monument que data de l'any 827 a. C. i va ser erigit en época del Imperi assiri, estés per Mesopotamia en la zona dels rius Tigris i Éufrates.

Troballa i història

L'escultura va ser trobada en 1846, per l'arqueòlec Austen Henry Layard en Nimrud (o Kalhu, antiga capital asiria) situada junt al riu Tigris, a uns 30 km al surest de Mossul en l'actual Iraq i va ser erigit com a monument públic, en temps de guerra civil, i en els seus relleus s'enumeren els guanys realisats pel rei Salmanasar III, fill i successor d'Asurnasirpal II que va governar Asiria entre 858 a. C. i 824 a. C. i el seu comandant en cap, en treinta y uno anys, que reflectixen els tributs que varen rebre d'atres regnes somesos pels assiris: camellos, mones, elefants i un rinoceront, metals, fusta, marfil i en cinc escenes repartides en cada cara del obelisc (en total 20 requadros), es narren junt a una escritura cuneïforme que resa.

Tribut dels habitants de Guilzanu (regne del noroest d'Iran).
Tribut de Jehú, rei del Lloc de Omri (antic regne del nort d'Israel).
Tribut del país de Musri (provablement Egipte).
Tribut de Marduk-apilusur, príncip del país de Sukhu (regne del mig Éufrates situat entre Síria i Iraq).
Tribut de Qarparunda, príncip del país de Khattin (Antioquía, actual província de Hatay, Turquia).

Relleus del segon registre de l'obelisc negre, en el que apareix un emissari del rei israelita Jehú o Oseas, o acàs un d'ells, postrant-se davant el monarca assiri Salmanasar III. El text cuneïforme assiri expressa: "El tribut de Oseas, fill de [la Casa de] Omri",^[1] cosa que no implica que la figura postrada siga necessàriament un rei.^[2]

L'obelisc va ser situat en una sala d'audiències del palau de Kalhu, com a propaganda del seu regnat i és en un dels seus relleus en el que es veu l'image més antiga d'un israelita que es coneix (l'un emissari del rei Jehú o Oseas, o acàs la d'un d'ells).^[3]

Descripció

Una inscripció dels guanys del rei, els seus ascendents i títuls.
Forma: Obelisc de base rectangular coronat per un pirandón escalonat.

Vore també

Referències

↑ Alan Millard, Discoveries from Bible Claves, Oxford: Lion, 1997, p. 121
↑ El nom en qüestió llunt està de haver segut únic o extraordinari entre els judeus de l'Antiguetat.
↑ Entre els investigadors que ho daten en l'any 841 abans de nostra era figuren H.W.F. Saggs ("Li monde juif avant l'Exil", 1979; en: Li monde du judaïsme, ed. Elie Kadourie, París: Thames & Hudson, 2003) i Allan Millard (Discoveries from Bible Claves, Oxford: Lion, 1997 p. 121). En 1850, Henry Rawlinson va supondre que el personage israelita postrat davant del rei assiri era el personage bíblic conegut com Jehú, dècim rei del Regne d'Israel (On the Inscriptions of Assyria and Babylonia, 1850; T. C. Mitchell, The Bible in the British Museum: Interpreting the Evidence, Paulist Press, 2004, p. 14; i Saggs, p. 20). Això, es va sostindre que posseïa fonament en 2 Reis 9. En 1851, Edward Hincks va relacionar el personage en qüestió d'un modo diferent i va notar en el seu diari que el text cuneïforme de l'Obelisc Negre es referix no a Jehú, sino a Oseas, qui, segons expressa la Bíblia, va ser fet siervo de Salmanasar, rei a qui any a any li pagava tribut, fins que va deixar de fer-ho i va anar eventualment capturat per conspirar contra el monarca assiri, 2 Reis 17:3. Oseas, per una atra part, va ser rei de l'antic i norteño Regne d'Israel (730-722 abans de nostra era) i, segons la Bíblia, va rendir tribut a un rei assiri cridat "Salmanasar", solament que es tractava d'un atre monarca homònim—Salmanasar V (que va ser rei entre 727 i 722 abans de nostra era). Segons el relat bíblic, va ser Salamanasar V qui va capturar a Oseas i lo encegueció, duent-ho a Asiria per haver-se negat a pagar tributs i conspirar contra ell havent demanat ajuda als egipcíacs. De l'informació disponible tendix a emergir una considerable disparitat entre lo que narren les inscripcions cuneïformes de l'Obelisc Negre i lo que expressa el relat bíblic. A pesar d'això, i siga qui anara el personage que apareix representat en l'Obelisc Negre, lo cert és que es tracta de la més antiga image visual d'un israelita que es coneix en el història (Assyrian, 2007; accedit 7 de juny de 2014).

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Obelisco negro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Alan Millard, Discoveries from Bible Claves, Oxford: Lion, 1997, p. 121

[2] El nom en qüestió llunt està de haver segut únic o extraordinari entre els judeus de l'Antiguetat.

[3] Entre els investigadors que ho daten en l'any 841 abans de nostra era figuren H.W.F. Saggs ("Li monde juif avant l'Exil", 1979; en: Li monde du judaïsme, ed. Elie Kadourie, París: Thames & Hudson, 2003) i Allan Millard (Discoveries from Bible Claves, Oxford: Lion, 1997 p. 121). En 1850, Henry Rawlinson va supondre que el personage israelita postrat davant del rei assiri era el personage bíblic conegut com Jehú, dècim rei del Regne d'Israel (On the Inscriptions of Assyria and Babylonia, 1850; T. C. Mitchell, The Bible in the British Museum: Interpreting the Evidence, Paulist Press, 2004, p. 14; i Saggs, p. 20). Això, es va sostindre que posseïa fonament en 2 Reis 9. En 1851, Edward Hincks va relacionar el personage en qüestió d'un modo diferent i va notar en el seu diari que el text cuneïforme de l'Obelisc Negre es referix no a Jehú, sino a Oseas, qui, segons expressa la Bíblia, va ser fet siervo de Salmanasar, rei a qui any a any li pagava tribut, fins que va deixar de fer-ho i va anar eventualment capturat per conspirar contra el monarca assiri, 2 Reis 17:3. Oseas, per una atra part, va ser rei de l'antic i norteño Regne d'Israel (730-722 abans de nostra era) i, segons la Bíblia, va rendir tribut a un rei assiri cridat "Salmanasar", solament que es tractava d'un atre monarca homònim—Salmanasar V (que va ser rei entre 727 i 722 abans de nostra era). Segons el relat bíblic, va ser Salamanasar V qui va capturar a Oseas i lo encegueció, duent-ho a Asiria per haver-se negat a pagar tributs i conspirar contra ell havent demanat ajuda als egipcíacs. De l'informació disponible tendix a emergir una considerable disparitat entre lo que narren les inscripcions cuneïformes de l'Obelisc Negre i lo que expressa el relat bíblic. A pesar d'això, i siga qui anara el personage que apareix representat en l'Obelisc Negre, lo cert és que es tracta de la més antiga image visual d'un israelita que es coneix en el història (Assyrian, 2007; accedit 7 de juny de 2014).

[1]

[2]

[3]