Nou Baztán

Nou Baztán és un municipi espanyol de la Comunitat de Madrit, situat en la comarca Conca del Henares, a 50 km de la capital. El caixco històric es remonta a 1709-1713, alçant-se com a residència dels obrers d'una fàbrica de vidre fundada ex novo per Juan de Goyeneche, seguidor del racionalisme francés, a partir de Vila d'Olmedo. El nom de Nou Baztán prové del entanque del Baztán, en Navarra, lloc de naiximent de Goyeneche. El model urbanístic de carrers en retícul ortogonal definit al començament del sigle Plantilla:SIGLO per a este poblat ha segut objecte d'estudi per urbanistes espanyols com Fernando Chueca Goitia, que ho han calificat de «eixemple de l'urbanisme barroc castiç».[1][2]
Goyeneche encarrega el disseny dels edificis i la seua distribució espacial urbanística a l'arquitecte espanyol José Benito Churriguera.[3] El poblat ocupa un lloc en la replanell,[4] a on abans hi havia un bosc d'acebos (Ilex aquifolium). Les indústries varen estar funcionant fins a mediats del sigle Plantilla:SIGLO, sofrint diverses transformacions fins que es varen tancar definitivament, el vell poblat va permanéixer en estat d'abandó durant varis sigles.
Al començament del sigle Plantilla:SIGLO es varen realisar diversos intents de restauració del poblat antic, i en 1941 es va declarar Monument Històric-Artístic.[5] En 1965, per iniciativa d'una companyia urbanizadora, es promou l'eixample del vell poble en l'urbanisació de Eurovillas, posteriorment es varen construir unes atres urbanisacions que varen fer créixer la població en la seua perifèria. Des del 16 de març de 2000 el conjunt format pel palau de Goyeneche i l'iglésia (dedicada al sant navarrés Francisco Javier) està considerat be d'interés cultural.[6]
Està catalogat com Un d'Els Pobles Més Bonicos d'Espanya des de l'any 2021 i pertany des de llavors a l'associació homònima.
Geografia
[editar | editar còdic]El municipi es troba al surest d'Alcalà de Henares, a 831 m d'altitut, en una replanell.[4] Està ubicat en un sol calizo poc apte per a l'agricultura. Conta en una població de 6454 habitants (cens de 2020).
Llímits
[editar | editar còdic]El terme municipal de Nou Baztán llimita en els següents térmens municipals:
| Noroest: Valverde d'Alcalà | Nort: Corpa | Noreste: Pezuela de les Torres |
| Oest: Pozuelo del Rei | Est: Olmeda de les Fonts | |
| Suroest: Pozuelo del Rei | Sur: Villar del Olmo | Surest: Villar del Olmo |
Urbanisacions
[editar | editar còdic]El municipi de Nou Baztán conté al començament del sigle Plantilla:SIGLO quatre urbanisacions que depenen administrativament del municipi. Estes són Eurovillas, Les Viles de Nou Baztán, Mont Acevedo i El Mirador del Baztán. Eurovillas va ser, durant la década dels noranta, la major urbanisació d'Europa, en més de 4000 parceles.cita requerida Ademés, conta en dos centres comercials, la Casa de Cultura Valmores, la Casa de la Joventut, l'oficina de Correus, la casita de chiquets municipal, l'Escola Infantil Pocholines i dos coleges: el Colege Internacional Eurovillas i el C. E. I. P. Juan de Goyeneche.
Naturalea
[editar | editar còdic]
Nou Baztán té identificats dos eixemplars com Arbres singulars de la Comunitat de Madrit són el:
- Olmo de Nou Baztán
- Pi carrasco del jardí del Palau Goyeneche
Història
[editar | editar còdic]
El història del municipi de Nou Baztán pansa per dos etapes clarament diferenciades, en la primera es crea el poblat com un conjunt d'edificis estructurats entorn a un objectiu de producció industrial dieciochesco: La fàbrica de vidres fins. Seguit d'un periodo de decadència i abandó, fins a un posterior repoblament en urbanisacions en una espècie d'eixample rural i terciarizado. Al començament del sigle Plantilla:SIGLO el caixco vell conté menys d'un 5% de la població neobaztanesa, estant el restant de la població dispers entre diverses urbanisacions. El poblat antic, o caixco antic suscita interés des del punt de vista històric (es crea en un espai de temps de transició entre dinasties monàrquiques), des del punt de vista arquitectònic (es tracta d'un eixemple barroc) i urbanístic (és un primer ensaig de poble industrial). Les primeres notícies del poblat es remonten al pare Alcázar que, en 1710, menciona els treballs de Juan de Goyeneche.
Antecedents
[editar | editar còdic]La fundació del poble es deu al navarrés Juan de Goyeneche, oriunt del entanque de Baztán (Navarra), tesorer d'Isabel de Farnesio (esposa de Felipe V). Goyeneche té propietats en Madrit (com la seua palau del carrer Alcalà), eixercita varis càrrecs en la Cort i serà un dels fundadors de la Real Congregació de Sant Fermín dels Navarresos en 1684, lo que és una prova de la seua filantropia. També funda la Gasseta de Madrit i recolza decididament a Felipe V en la Guerra de Successió que va durar tretze anys. Juan Goyeneche era seguidor del colbertisme, una corrent econòmica de moda en l'época. Va haver atres seguidors anteriors a Goyeneche com va ser el cas de Manuel Joaquín Álvarez de Toledo (1642-1707), Comte de Oropesa. Juan de Goyeneche estava empenyorat en establir centres industrials i elegix este lloc despoblado i yermo, propenc de la Vila d'Olmedo, en el bosc junt a l'antiga Ermita de Sant Blas.[4]
Per a l'establiment del forn de vidre (afonat en el sol) es fa dur una cantitat ingent de terra procedent de Tortosa (comarca del Baix Ebre),[7] solament la d'esta zona resistix al fòc. En successius intents va estar embarcat Juan de Goyeneche fins que en el tercer va donar en la fòrmula, obtenint un vidre tan fi que va proveir durant un temps a la nova casa dels Borbones. Esta fàbrica de vidres incoloros va proveir als mercats de Madrit i d'atres parts d'Espanya aixina com a les seues possessions en Amèrica. Juan de Goyeneche establix atres factories en les poblacions veïnes d'Illana i Olmeda de la Ceba (actualment Olmeda de les Fonts).
Una de les teories recolzades per alguns historiadors és que el poble es va fundar principalment en agotes duts per Goyeneche procedents de Bozate per a que estos pogueren fugir de l'acossament dels habitants del Valle del Baztán en Navarra.[8][9] Amprant-los com a mà d'obra barata en la construcció de les cases i com a administradors i escribientes pels seus coneiximents de l'idioma francés. És possible que anara aixina, encara que no hi ha constància de llinages agotes en el cens de població de 1722.
Fundació del poblat
[editar | editar còdic]El municipi va ser fundat en 1709 com un model urbanístic segregant-se el seu territori del municipi de Olmeda de la Ceba (hui Olmeda de les Fonts). L'iniciativa va vindre d'un amic del rei Carlos II, Juan de Goyeneche, naixcut en Arizcun, localitat pertanyent al navarrés Valle de Baztán.[9] A causa d'este respal rep permissos per a construir factories de cristal, panys, capells i paper en diversos llocs del territori espanyol. Despuix d'adquirir el bosc de acevedo contracta a l'arquitecte espanyol José de Churriguera per a que edifique un poblat de mig miller de habitants. Churriguera va ser arquitecte protegit per Goyeneche fins al final dels seus dies. Churriguera dissenya el conjunt en tres etapes, per una part el sector palau-iglésia-plaça quadrangular, per un atre el conjunt de vivendes i tercer les fàbriques.[10] Establix com a desenroll urbà la cuadrícula (en pla hipodámico), tal i com els conquistadors espanyols estaven realisant en les noves ciutats del Nou Món. Servint posteriorment de model a Pablo de Olavide (igualment d'orige navarrés) en les denominades Noves Poblacions d'Andalusia i Serra Morena. La previsió d'este disseny era d'un fort creiximent de la població per un auge en la producció industrial.
El palau-iglésia de Goyeneche va ser construït entre 1709 i 1713 per José de Churriguera.[3] El seu estil queda emmarcat dins del barroc espanyol.[11][12]
En Nou Baztán vivien famílies navarreses, castellanes, flamenques i portugueses. Va ser construït per agotes,[8] vinguts de Navarra de la vall de Baztán (d'ahí que es cridara Nou Baztán). Una volta a l'any se celebren les Javieradas, festa popular celebrada el segon dumenge de març junt a molts navarresos que apleguen per a l'ocasió.
En el lloc va haver una indústria de ceràmica i de vidre. Les cases varen ser habitades pels artesans que treballaven en les fàbriques.[13] L'iglésia està dedicada a sant Francisco Javier, data de 1722, i anex a ella es troba el palau. Alguns mestres vidrieros com Ventura Sit, que era un expert vidriero català, varen treballar en la fàbrica de Nou Baztán.
Decliu
[editar | editar còdic]La font primària d'energia per a l'indústria serien els abundants acebos (Ilex aquifolium) existents en la zona. Per a competir en la producció de Nou Baztán, els productors europeus de vidre de la competència varen posar el seu material a un preu molt inferior a l'oferit per la fàbrica de Goyeneche. D'esta forma varen tindre que decidir almagasenar la producció i no sometre-la a la venda durant alguns anys en l'objecte de no perdre diners. En este objecte Goyeneche va establir en Madrit un almagasén dels seus vidres en la seua casa de la carrer d'Alcalà (actual Real Acadèmia de Sant Fernando).[11]
Una de les causes més comentades del paró en la producció de vidres va ser l'escassea de llenya. Alguna cosa que havia ocorregut també en els arravals de París. Juan Goyeneche per a evitar la parada de la producció va traslladar tot a Villanueva de Alcorón pero els oficials de vidriería no varen poder donar la calitat que tenien en Nou Baztán. De la Real Fàbrica de vidres de Sant Ildefons varen eixir els oficials aprenents de Nou Baztán. La fallida de la fàbrica, i l'impossibilitat de treballar les terres calcàrees de la zona, va fer que la població disminuïra per l'emigració.
Actualitat
[editar | editar còdic]El conjunt de palau i iglésia i les dos places es va declarar Monument Històric-Artístic el 16 d'octubre de 1941.[5] En 1965 per iniciativa d'una companyia urbanizadora es promou l'eixample del vell poble en l'urbanisació de Eurovillas (denominada inicialment com "Ciutat de les Américas"). L'urbanisació s'ubica en les rodalies de la carretera de Nou Baztán a Madrit, i degut a que la promotora era estrangera les vivendes es varen promoure en diversos països europeus, lo que va supondre un aument de població procedent d'atres països. En juliol de 1975 la promotora entra en suspensió de pagaments. L'urbanisació El Mirador del Baztán es construïx en un terreny abandonat per una empresa dedicada a la criança i compravenda d'aus en Madrit. Estes dos iniciatives urbanizadoras varen fer que el número de veïns empadronats creixquera.
En 1985 el Grup Banesto adquirix el conjunt de Nou Baztán en pública subasta, sent cedit posteriorment a la Comunitat de Madrit en l'any 1989. Ya a finals del sigle Plantilla:SIGLO la Comunitat decidix instalar en les dependències del palau el Museu Etnològic de la Comunitat de Madrit,[14] quedant ubicat una porció del museu tan sol en els cellers de dit palau.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1922).Bolletí de la Societat Espanyola d'Excursions.Madrit:30(2)
- 135-140.ISSN 1697-6762.
- ↑ Chueca Goitia, Fernando (1971), Invariantes castiços de l'arquitectura espanyola: Invariantes en l'arquitectura hispanoamericana. Manifesto de l'Alhambra, Seminaris i Edicions.
- ↑ 3,0 3,1 Barolomé, Eusebio (1981). Obra de Promoció cultural de l'Ajuntament del Nou Baztan (ed.). El Nou Baztán: Un cas històric singular, primera edició, Madrit. ISBN 84-500-4916-4.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Llibre de la Fundació. Archiu Parroquial de Nou Baztán
- ↑ 5,0 5,1 Bolletí Oficial de l'Estat, Decret de 16 d'octubre de 1941.
- ↑ 6,0 6,1 González, Lydia(2002).Revista del Ministeri de Foment.Madrit:507
- 66- 75.ISSN 1577-4589.
- ↑ Pérez Bo, Luis (1892). Vidres i Vidrieres - Arts decoratives espanyoles, Primera edició (en espanyol), Barcelona: Alberto Martín.
- ↑ 8,0 8,1 Aguirre Delclaux (2006). Sílex (ed.). Els agotes: el final d'una maldicció, Primera edició, Madrit, pp. 55-56. ISBN 84-7737-169-5.
- ↑ 9,0 9,1 Car Baroja, Juliol (1985) El Hora Navarra del sigle XVIII. Persones, famílies, negocis i idees, Ed. Comunitat Foral de Navarra, Pamplona, 2.ª edició, pág. 18.
- ↑ (1970).Acadèmia: Bolletí de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando.Madrit:(31)ISSN 0567-560X.
- ↑ 11,0 11,1 Beatriz Blasco Esquivias, Francisco Javier de Benito Aparicio(1981).Anals de l'Institut d'Estudis Madrilenys.Madrit:(18)
- 287-298.ISSN 0584-6374.
- ↑ (1932).Arquitectura: orgue de la Societat Central d'Arquitectes.Madrit:(158)
- 169-175.ISSN 0211-3384.
- ↑ (1983).Goya: Revista d'art.Madrit:172
- 212-220.ISSN 0017-2715.
- ↑ Llei 9/1999 de 9 de març, de Museus de la Comunitat de Madrit.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nuevo Baztán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.