Ninfeo Trajano
El Ninfeo Trajano és un antic ninfeo, font en Éfeso, prop de Selçuk en la província turca d'Esmirna. Els restants de l'àgora formen part del jaciment arqueològic de Éfeso, declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco.[1][2][3]
Com pot vore's en l'inscripció del donant de dos llínees[4] en l'arquitrau del sòtol, la font va ser dissenyada per Tiberio Claudio Aristión i la seua esposa Iulia Lidia Laterane per a Artemisa de Éfeso i l'emperador Trajano (d'ahí el nom modern) al final d'una canonada d'aigua de 210 estadis (aprox. 39 km) de llongitut. Segons esta inscripció, es pot datar la construcció entre el 102 i el 114 d. C. Va ser danyat per un terremot, potser en 362 d. C., despuix de lo que va ser reparat.[1][2][3]
Estava situat a lo llarc del carrer Curetes, en el seu costat nort. .El gran estany rectangular d'11,90 × 5,40 m estava emmarcat per tres costats per una frontera de dos pisos que originalment tenia uns 9,50 m d'altura, imitant el mur atrasser (scaenae frons) del teatre.[1][2][3] Mentres que els arquitraus del sòtol discorren rectes a abdós costats, la part atrassera principal té un entablamento acodado. Degut a que els arquitraus del pis superior es varen moure de manera entrellaçada,
La part inferior del mur estava decorada en columnes compostes i la superior en columnes corintias. Entre les columnes hi havia estàtues. En l'hornacina central hi havia una estàtua de Trajano de tamany natural. Atres estàtues representaven a la família de l'emperador, inclós Nerva, aixina com a Dioniso, Afrodita i sàtirs. També es varen erigir estàtues en els demés intercolumnios.[1][2][3] Atres estàtues representaven a la família de l'emperador, inclós Nerva, aixina com a Dioniso, Afrodita i sàtirs.[1][2][3]
L'aigua fluïa cap a la font baix de l'estàtua, és dir, als peus de l'emperador. Front a l'estany principal, de cara al carrer, hi havia un estany més estret d'a on es podia prendre l'aigua.
Va ser descobert en 1957 durant una excavació en el carrer Curetes, en el seu costat nort.[1][2][3] En 1962 va adquirir el seu aspecte actual gràcies a l'instalació d'una mostra arquitectònica de l'arquitecte H. Pellionis.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (2000).Authorised by Österreiches Archäologisches Institut and Efes Müzesi Selçuk.Graphis Ltd.
- 116–117.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 (1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2024-10-22.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Fountain of Trajan» (en en). Ephesus. Archivat des d'el original, el 2019-07-03. Consultat el 2024-10-22.
- ↑ Inschriften von Ephesos.Consultat el 2024-10-22 424.
Bibliografia
- Peter Scherrer (ed.) : Éfeso. El nou líder. ÖAI, Viena 1995, ISBN 3-900-30519-6, pàgina 118.
- Hilke Thür (ed.): ... i va embellir la ciutat ... Un sacerdot efesio del cult imperial en el seu entorn. ÖAI, Viena 1997, ISBN 3-900305-18-8 .
- Claudia Dorl-Klingenschmid: Magnífiques fonts en ciutats d'Àsia Menor. Funció en context. Pfeil, Munich 2001, ISBN 3-931-51691-1 (Estudis sobre la ciutat antiga 7).
- Ursula Quatember: El sistema de gestió i suministrament d'aigua del Nymphaeum Traiani en Éfeso . En: Gilbert Wiplinger (ed.) : Cura Aquarum en Éfeso. Actes del Duodècim Congrés Internacional sobre Història de la Gestió de l'Aigua i l'Ingenieria Hidràulica en la Regió Mediterrànea, Éfeso/Selçuk, Turquia, 2 al 10 d'octubre de 2004 . Peeters, Lovaina 2006, ISBN 3-900305-46-3, págs. 73–77 (12.º suplement BaBesch = publicacions especials de l'Institut Arqueològic d'Àustria 42).
- Ursula Quatember: El Ninfeo Traiani en Éfeso. Editorial de l'Acadèmia de Ciències d'Àustria, Viena 2011, ISBN 978-3-7001-4010-8 (Investigació en Éfeso XI 2).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ninfeo Trajano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.