Anar al contingut

Neuroeconomia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Neuroeconomia és un camp d'estudi interdisciplinari que integra la ciència econòmica i la neurociencia. El seu objectiu central és identificar els fonaments neurobiológicos i biològics del comportament econòmic, com el dilucidar cóm el cervell calcula el valor, actualisa les creències, gestiona l'incertitut i incorpora l'informació social. S'enfoca en examinar cóm les estructures i funcions cerebrals donen orige al comportament econòmic, representant una síntesis entre l'economia, la biologia, la psicologia i la neurociència per a elucidar els mecanismes subjacents a la presa de decisions.[1][2][3][4][5][6]

Esta interdisciplina combina métodos d'investigació de la neurociencias, economia conductual, psicologia cognitiva i psicologia social. Ya que les aproximacions computacionals a la presa de decisions han cobrat gran rellevància, la neuroeconomía ha incorporat nous desenrolls provinents de la biologia teòrica, inteligència artificial, i el modelamiento matemàtic. A través de l'utilisació de ferramentes tècniques i conceptuals provinents de distints camps, la neuroeconomía intenta evitar les dificultats que sorgixen de l'utilisació d'una sola perspectiva.

En economia, l'hipòtesis de l'utilitat esperada i el concepte d'agent o acció racional, són àmpliament utilisats com suposts sobre la conducta humana. No obstant, dits supòsits tenen problemes a l'hora de predir diversos efectes en la conducta econòmica; com l'utilisació d'heurístiques i l'existència de biaix cognitius que influïxen en la presa de decisions.[7] l'economia conductual va sorgir originalment per a abordar i explicar dites anomalies.[8]

Gràcies a l'alvanç que les ciències del cervell han experimentat en els últims anys, la neuroeconomía complementa estos intents en noves ferramentes tècniques i nous nivells d'anàlisis en l'estudi científic de la presa de decisions.

Introducció

El camp de la presa de decisions s'ocupa principalment dels processos per mig dels quals els individus fan una sola elecció entre moltes opcions, en general se supon que dits processos procedixen d'una manera llògica, de tal forma que la decisió és en gran part independent del context.

El nostre procés de prendre decisions llògiques funciona d'esta manera: les diferents opcions es traduïxen a un valor monetari, es comparen entre sí i s'elegix la que represente un major valor d'utilitat (o guany), o la que menys pèrdua represente. Si be s'ha recolzat esta presa de decisions des del punt de vista econòmic, hi ha casos en els que no sempre es pren la millor decisió[9]

El camp de la neuroeconomía va sorgir d'esta controvèrsia, en determinar qué àrees del cervell estan actives en quins tipos de processos de decisió, els neuroeconomistas esperen comprendre millor la naturalea de lo que semblen ser decisions subóptimas i illògiques.[10]

La neuroeconomía és una recent disciplina que estudia lo que succeïx en el cervell humà durant la presa de decisions, i la relació entre les emocions i la conducta dels agents econòmics. Com el seu nom ho indica, sorgix de la conjunció entre neurociències i economia. En els últims anys l'alvanç vertiginós de les neurociències va permetre la realisació de numeroses investigacions en esta àrea, fent possibles nous enfocaments en els anàlisis econòmics.[11]

La majoria dels científics fan investigacions en persones, pero alguns atres fan les seues investigacions en  animals ya que els estudis poden controlar-se més estrictament i les suposicions del model econòmic poden provar-se directament.[12]

La neuroeconomía estudia la neurobiología junt en les bases computacionals de la presa de decisions i s'aplica un marc de càlculs bàsics i dividix el procés de presa de decisions en cinc etapes:

  • Primer, es calcula la representació del problema, açò analisa el context, l'estat d'ànim i la possible acció que es realisarà (o decisió)
  • En segon lloc, als valors (opcions) s'assignen a accions potencials (és quan es traduïxen les opcions a un valor monetari)
  • En tercer lloc, en funció de les valoracions, se selecciona una de les accions (es pren la decisió).
  • En quart lloc, el subjecte evalua qué tan desijable és el resultat
  • L'etapa final, que és l'aprenentage, inclou l'actualisació de tots els processos anteriors per a millorar les decisions futures.

Història

La Neuroeconomía es va cimentar en les bases de dos ciències: la neurociencia, que intenta explicar-nos l'interacció “ment-cervell”, i l'economia.


Els primers economistes varen començar a treballar en els seus estudis quan la psicologia encara no existia, raó per la qual varen actuar, d'alguna manera, com a sicòlecs. El principi de racionalitat es basa en estendre l'influència central d'una teoria econòmica a atres ciències socials baix el nom de teoria de l'elecció racional. Este principi pot considerar-se des de dos perspectives diferents:

  • Normatiu: que implica establir quins són les característiques que deu tindre una conducta per a ser calificada com a racional.
  • Descriptivo: que analisa la conducta observada per a determinar si pot ser calificada com a racional.

La teoria de l'elecció racional nos diu que l'acció de la pren de decisió està molt marcada, no sent est el resultat en algunes ocasions de lo que un grup espera sino de lo que el subjecte, des de la seua objectivitat o subjetividad, considera que és lo millor a partir de l'informació que adquirix, de la perspectiva, de cóm analisa la situació i de la seua capacitat de raciocinio per a aplicar al cas.[13]

Aportes de Jevons, Walras, Marshall i Pareto, entre uns atres, varen consolidar durant la segona mitat de el XIX i principis de el XX- la base de la ciència econòmica que hui s'estudia en les universitats.Fonaments plantejat sobre la racionalitat del ser humà per part de l'escola neoclàssica. En la segona mitat de el XIX, Jevons, Walras i companyia, varen fer que l'economia es consolidarà com a camp autònom en una época a on tot lo que no era verificable empíricamente no tenia molt rigor científic.Despuix dels neoclàssics es va crear l'escola d'economia de Keynes la qual era de les úniques que qüestionava la racionalitat del ser humà en prendre decisions.[14]

l'electroencefalograma (EEG) va ser una màquina que es va inventar en 1912 per un científic rus cridat Vladimir Vladimirovich Pravdich-Neminsky i és el primer método per a traure les images cerebrals. Gràcies a açò va ser possible analisar una hipòtesis de treball determinada.

El naiximent com a tal de la neuroeconomía va començar en la seua difusió en l'any 2002 quan es va otorgar el Premi en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel al sicòlec israelita Daniel Kahneman, qui en el seu estudi va revelar que es cometen errors a l'hora de prendre decisions econòmiques. Va ser pioner en integrar descobriments de psicologia en les ciències econòmiques i va demostrar que el supòsit clàssic de la decisió racional del consumidor és afectat per importants biaix cognitius.Es qüestiona la teoria econòmica clàssica des d'Adam Smith que es basa que els membres de la societat són sempre racionals, definits com «homo economicus» que busquen maximizar les utilitats, analisant objectivament els costs i beneficis.[15]

Vore també

  1. Neurociencia
  2. Psicologia
  3. Economia
  4. Neuromarketing

Referències

  1. ↑ Glimcher, Paul W. (24 Novembre 2010). Foundations of Neuroeconomic Analysis, Primera edició, Oxford University Press, pp. 467. ISBN 0199744254.
  2. ↑ Glimcher, Paul W. (30 Setembre 2009). Decisions, incertitut i el cervell: La ciència de la neuroeconomía, 1st edició, Fondo de Cultura Econòmica (FCE, pp. 365. ISBN 6071600898.
  3. ↑ Smith, David Victor; Lockwood, Patricia; Fareri, Dominic S.(2025-06-14).«Foundations of Neuroeconomics: History and Methods».PsyArXiv.doi:10.31234/osf.io/gqm9f_v3.
  4. ↑ Glimcher, Paul W. (11 Octubre 2013). Neuroeconomics: Decision Making and the Brain, 2st edició, Academic Press, pp. 560. ISBN 0124160085.
  5. ↑ Glimcher, Paul W.; Camerer, Colin F.; Fehr, Ernst; Poldrack, Russell A. (1 Octubre 2008). Neuroeconomics: Decision Making and the Brain, First edició, Academic Press, pp. 556. ISBN 0123741769.
  6. ↑ Glimcher, Paul W.; Fehr, Ernst (11 Octubre 2013). Neuroeconomics: Decision Making and the Brain, 2. edició, Academic Press, pp. 560. ISBN 0124160085.
  7. ↑ Loewenstein,G., Rick,S., & Cohen, J. (2008). Neuroeconomics. Annual Reviews. 59: 647-672. doi:10.1146/annurev.psych.59.103006.093710
  8. ↑ Edgar Gallardo (2013). «Teories de l'Economia».
  9. ↑ (2011) Neuroeconomía: panorama i troballes recents.
  10. ↑ Kahneman, Daniel (1984). Pensar ràpit, pensar despacito, Debolsillo.
  11. ↑ Arias, Denise Elisabet (April 2017). Anàlisis de neuroeconomía com a nou paradigma en la ciència econòmica.
  12. ↑ «¿La ment de l'economia o l'economia de la ment?» (Octubre de 2018).
  13. ↑ Denise Elisabet Arias. «Anàlisis de neuroeconomía com a nou paradigma en la ciència econòmica». Consultat el 8 d'octubre de 2018.
  14. ↑ Sebastián Laza (Febrer). «Neuroeconomía». Zonaeconomica.com. Consultat el 11 de setembre de 2018.
  15. ↑ Edgar Cortés Bernales (2015). «Anàlisis de l'Evolució de la Neuroeconomía en la Pren de Decisió».