Neuroblasto
Els neuroblastos són cèlules embrionàries que s'originen en el neuroectodermo. Durant la gestació es dividixen i diferencien per a desenrollar-se en neurones.[1]
Desenroll i diferenciació
En la superfície dorsal de l'embrió en desenroll es forma la placa neural. Esta placa neural és una làmina plana de cèlules que es plega per a formar el tubo neural que és una estructura allargada i hueca que constituïx la mèdula espinal primitiva, i a partir del com proliferen els neuroblastos donant lloc a distints tipos de cèlules nervioses diferenciades.
Les cèlules precursores en alta capacitat de proliferació es dividixen de forma asimètrica i es diferencien en neuroblastos, caracterisats per la presència de neurofibrillas en el citoplasma i d'una de les prolongacions. Una volta formats, els neuroblastos inicien un procés de migració que els du a ocupar el seu lloc definitiu, a on desenrollaran les característiques dels diversos tipos de cèlules nervioses.[2][3]
El cicle celular dels neuroblastos s'acompanya d'una série de canvis morfològics. Aixina, durant la fase de síntesis d'ADN, les cèlules tenen forma allargada en el núcleu en l'extrem subventricular del tubo neural. Quan el cicle celular entra en fase G2, la cèlula adquirix una forma esfèrica i el núcleu se situa a nivell de la superfície ventricular a on té lloc la mitosis.
Regulació
A pesar de que no es coneixen be els factors que regulen la proliferació dels neuroblastos, existix la possibilitat de que els neurotransmissors, tals com la serotonina, noradrenalina, acetilcolina, gamma-aminobutirato (GABA) i dopamina actuen com a senyals reguladores de la neurogénesis.
Quan ha finalisat la proliferació celular, les neurones postmitóticas migran des de la zona ventricular del tubo neural[4] fins als llocs a on van a residir finalment. Només excepcionalment, les neurones continuen proliferant, al mateix temps que migran de la zona ventricular. La posició final que les neurones van a ocupar en el neurocórtex pot estar determinada per la seua posició en la zona generativa, aixina com el moment en que la cèlula es fa postmitótica. Les cèlules que es generen tempranament ocupen capes corticales més profundes, mentres que les cèlules formades tardíament ocupen posicions superficials.
Referències
- ↑ Purves (2001). «The Initial Differentiation of Neurons and Glia», Neuroscience (en en), Sinauer Associates.
- ↑ (2010).donar-Medicina) «glioblasto».Treccani Dizionario vaig donar Medicina.Consultat el 14 d'abril de 2022.
- ↑ donar-Medicina) «Neuroblasto».
- ↑ Nieuwenhuys et al., Rudolf (2008). «2», El sistema nerviós central humà, Madrit: Editorial Mèdica Panamericana, p. 18. ISBN 978-84-9835-233-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neuroblasto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.