Placa neural
La placa neural[1] es definix com la regió del ectodermo dorsal que està especificada per a tornar-se ectodermo neural. És una estructura precoç en el desenroll de l'embrió, és plana, en cèlules d'apariència columnar, i és el primer pas en el procés de neurulaació.[2] Esta regió es genera a partir de la superfície dorsal mija, engrossada oposta a la llínea primitiva de l'ectodermo. De dita zona epitelial es deriven els diversos tipos de cèlules neuronals i de la glía, pertanyents al sistema nerviós característic dels vertebrats.[3]
Formació
Per a que es construïxca la placa neural és necessari que les cèlules del epiblasto convergixquen cap a la llínea mija del disc embrionari formant una regata de la llínea primitiva, delimitant un eix llongitudinal de simetria bilateral al voltant del com s'alinearan les estructures embrionàries i els seus òrguens. Des d'este moment l'embrió tindrà una regió rostral (cefàlica) i cabal (coa) aixina com un costat esquerre i dret i una superfície dorsal (arrere) i ventral (alvance). A partir del plegament de la placa neural o neurulaació es formarà el tubo neural i el desenroll de tot el sistema nerviós.
El procés de neurulaació comença per mig de senyals enviades per part del mesodermo dorsal i del endodermo faríngeu cap a les cèlules ectodèrmiques situades sobre dites capes germinals. Dites senyals duen a que eixa zona del ectodermo s'allargue formant una placa de cèlules en forma de columna. L'elongació permet la diferenciació celular de la futura placa neural, sobre les cèlules pre-epidérmicas rodejant la zona.
- Per a diferenciar-se en cèlules neurales, les cèlules del mesodermo axial secretan senyals inhibitòries de BMP-4 (factor induint la formació de cèlules de la pell denominat Bone morphogenetic protein 4), cridades cordina (chordin), noggina (noggin) i folistatina. S'estima que al voltant de la mitat de l'ectodermo s'inclou en la placa neural. En particular, les cèlules de la placa neural de la regió mija, en especial émfasis en les de la placa basal i les de les neurones motores, aumenten el seu número induïdes per Sonic hedgehog (SHH).
La placa neural es moleja per moviments de les regions epidérmicas i per moviments de la regió de la placa com a tal. En efecte, la placa neural es prolonga a lo llarc de l'eix antero-posterior del embrió i es torna cada volta més estreta per extensió convergent. Este moviment ademés està acompanyat per l'inserció de vàries capes celulars en unes poques, intercalándolas.[4]
La migració descrita és un pas sumament important en el desenroll embrionari lloc que mutacions pertorbant el moviment descrit poden dur a que el tancament del tubo neural es veja afectat, duent a neuropatías com l'anencefalia, l'encefalocele o l'espina bífida.[5]
Plegament
El plegament de la placa neural comprén la formació de les regions de frontiça en a on la placa neural fa contacte en els teixits del seu entorn. En efecte, en aus i mamífers, les cèlules situades en la llínea mija de la placa neural formen el punt de frontiça mig (MHP). Les cèlules de el MHP es deriven de la porció de la placa neural anterior al nòdul de Hensen i formen la llínea mija anterior d'este mateix. Ademés, les cèlules de el MHP s'ancoren al notocordi i formen una atra frontiça que a la seua volta forma una regata en la llínea dorsal mija. El notocordi induïx les cèlules de el MHP per a que es tornen més chicotetes en altura i que la seua forma es torne com la d'una falca. cal anotar que les cèlules laterals al MHP no porten a terme dit canvi. Posteriorment, es formen atres dos frontices: els punts de frontiça esquena-laterals (DLHPs). Estos es formen prop de la conexió de la placa neural en el ectodermo i estan ancorades a la superfície d'este últim. Les cèlules dels DHLPs també canvien de forma (forma de falca) pero aumenten el seu tamany. El canvi en la forma de les cèlules a forma de falca es dona per canvis a nivell dels microtúbuls i dels microfilaments. Despuix d'iniciar la formació de la regata, la placa es dobla al voltant de les regions de frontiça, i cada u dels seus punts actua com pivot dirigint la rotació de les cèlules. Mentrestant, forces extrínsecas contribuïxen en la migració. A partir de la formació i el plegament de la placa neural, es forma el tubo neural.[2]
Vore també
Referències
- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Placa neural». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut.
- ↑ 2,0 2,1 Gilbert, Scott F. (2010) Developmental Biology, 9th edition, Sinauer Associates, Sunderland, MA 01375, USA.
- ↑ Liem, Karel F. et al. (1995), Dorsal Differentiation of Neural Plate Cells Induced by BMP-Mediated Signals from Epidermal Ectoderm, Cell, 82:969-979
- ↑ Alan R Crossman (2019). «1:Introducció», ha+interneuronas+en+la+substància+blanca+de+la+m%C3%A9dula+espinal+que+posseïxen+axones+relativament+llarcs&source=bl&ots=1FfGj6UTKX&sig=ACfU3U35O5X9faGB92LdPam5i0PXrzq_ow&hl=és-419&sa=X&vore=2ahUKEwj8wpfn2pn7AhVirpUCHfCPAYo4MhDoAXoECAIQAg#v=onepage&q=hi ha%20interneuronas%20en%20la%20substància%20blanca%20de%20la%20m%C3%A9dula%20espinal%20que%20posseïxen%20axones%20relativament%20llarcs&f=false Neuroanatomía, Text i Atles en Color, Elsevier Health Sciences, pp. 5-7.
- ↑ Sanchis Calvoa i Martinez-Fredes M.L (2001) Estudi clínic epidemiológico dels defectes del tubo neural classificats pels cinc punts de tancament del mateix. An Esp Pediatr 2001; 54: 165-173
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placa neural» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.