Nebulosa de Orión
La nebulosa de Orión, també coneguda com Messier 42, M42, o NGC 1976, és una nebulosa difusa situada al sur del cinturó de Orión.[1] És una de les nebulosas més lluentes que existixen i pot ser observada a simple vista sobre el cel nocturn. Està situada a 1270 ± 76 anys llum de la Terra,[2] encara que ara s'ha medit la seua distància en 1350 anys llum, i posseïx un diàmetro aproximat de 24 anys llum. Alguns documents es referixen a ella com la Gran Nebulosa de Orión, i els texts més antics la denominen Ensis, paraula llatina que significa "espasa", nom que també rep l'estrela Eta Orionis, que des de la Terra s'observa molt pròxima a la nebulosa.[3]
La nebulosa de Orión és un dels objectes astronòmics més fotografiats, examinats i investigats.[4] D'ella s'ha obtingut informació determinant sobre la formació d'estreles i planetas a partir de núvols de pols i gas en colisió. Els astrònoms han observat en les seues entranyes discs protoplanetarios, nanes marrons, fortes turbulències que alcancen velocitats de 700.000 quilómetros per hora en el moviment de partícules de gas i efectes fotoionizantes prop d'estreles molt massives pròximes a la nebulosa.
Informació general
[editar | editar còdic]La nebulosa de Orión forma part d'un immens núvol de gas i pols anomenada núvol de Orión, que s'estén pel centre de la constelació de Orión i que conté també el bucle de Barnard, la nebulosa Cap de Cavall, la nebulosa de De Mairan, la nebulosa M78 i la nebulosa de la Flama. Es formen estreles a lo llarc de tota la nebulosa, desprenent gran cantitat d'energia tèrmica, i per això l'espectre que predomina és l'infrarrojo.
La nebulosa de Orión és una de les poques nebuloses que poden observar-se a simple vista, inclús en llocs en certa contaminació lumínica. Es tracta del punt lluminós situat en el centre de la regió de l'Espasa (les tres estreles situades al sur del cinturó de Orión), i baix de l'estrela iota d'Orión (per als habitants del hemisferi sur terrestre) que els astrònoms àraps varen cridar Nair al Saif que en espanyol significa : "L'Espasa Lluminosa". A simple vista, la nebulosa apareix borrosa, pero en telescopis senzills, o simplement en prismàtics, la nebulosa s'observa en prou nitidea.
La nebulosa de Orión conté un cúmul obert de recent formació denominat cúmul del Trapezi, pel asterisme de les seues quatre estreles principals. Dos d'elles poden observar-se com a estreles binarias en nits en poc destorbament atmosfèric, efecte denominat seeing, lo que fa un total de sis estreles. Les estreles del cúmul del Trapezi acaben de formar-se, són molt jóvens, i formen part d'un massiu cúmul estelar en una massa calculada en 4500 masses solars dins d'un radi de 2 parsecs cridat cúmul de la nebulosa de Orión,[5] una agrupació d'aproximadament 2000 estreles i en un diàmetro de 20 anys llum. Este cúmul podria haver contingut fa 2 millons d'anys a vàries estreles fugitives, entre elles AE Aurigae, 53 Arietis, o Mu Columbae, les quals es mouen en l'actualitat a velocitats propenques als 100 km/s.[6]
Els observadors s'han percatado de que la nebulosa posseïx zones verdosas, ademés d'algunes regions roges i atres azuladas en tenyides violetas. La tonalitat roja s'explica per l'emissió d'una combinació de llínees de radiació del hidrogen, Hα, en una llongitut d'ona de 656,3 nanómetros. El color blau-violeta és el reflex de la radiació de les estreles de tipo espectral O (molt lluminoses i de colors azulados) sobre el centre de la nebulosa. El color verdoso va supondre un autèntic quebradero de cap per als astrònoms durant bona part de començos de el XX, ya que cap de les llínees espectrals conegudes podia explicar el fenomen. Es va especular que estes llínees eren causades per un element totalment nou, i a dit element teòric se li va falcar el nom de «nebulium». Més vesprada, quan ya es posseïa major profunditat en el coneiximent de la física dels àtoms, es va aplegar a la conclusió de que dit espectre verdoso era causat per la transició d'un electró sobre un àtom d'oxigen doblement ionizado. No obstant, este tipo de radiació és impossible de reproduir en els laboratoris, ya que depén d'un mig en unes característiques concretes solament existents en les entranyes de l'espai.[7]
Història
[editar | editar còdic]
S'ha mencionat un supost conte popular de la cultura maya en que es parlaria sobre una part del cel de la constelació de Orión, coneguda com Xibalbá.[8] En el centre dels seus foguers tradicionals quedava una taca molt emborronada generada pel fòc, que para ells representaria la nebulosa de Orión. De ser cert podria ser una evidència de que, abans de l'invenció del telescopi, els mayas ya haurien detectat sobre el cel una superfície difusa que no consistia simplement en punts lluminosos com les estreles.[9] Si esta tradició en veritat es remonta a époques prehispánicas seria un fet sorprenent, ya que fins a ben entrat el XII no es fa la primera referència astronòmica a la seua nebulositat, puix ni Ptolomeo en el Almagesto, ni Al Sufi en el Llibre de les estreles fixes es percataron d'ella, a pesar de que sí mencionen atres nebuloses, com la Gran Nebulosa de Andrómeda. Curiosament, Galileo tampoc menciona absolutament res sobre esta nebulosa, inclús havent realisat observacions telescòpiques del cúmul del Trapezi en la posició a on es troba la nebulosa entre 1610 i 1617.[10] A causa de tot açò, s'ha especulat que la lluentor de la nebulosa s'ha incrementat en originar-se estreles molt lluminoses des de llavors.[11]
El descobriment de la nebulosa de Orión se li atribuïx a l'astrònom francés Nicolas-Claude Fabri de Peiresc, com indiquen els seus escrits de 1610. Cysatus de Lucerna, un astrònom jesuïta, va anar el primer en publicar un document sobre dits escrits (encara que alguna cosa ambigu) en un llibre que tracta sobre un cometa lluenta, en 1618. En els anys següents, varis astrònoms de prestigi varen descobrir la nebulosa de forma independent, inclós Christiaan Huygens en 1658, i el borrador de la qual va ser el primer en publicar-se, concretament en 1659. Charles Messier es percató de la seua existència el 4 de març de 1769, observant de pas també tres de les estreles del cúmul del Trapezi, encara que el descobriment d'estes tres estreles se li atribuïx a Galileo en l'any 1617, a pesar de que no va poder observar la nebulosa (possiblement pel llimitat camp de visió del seu primitiu telescopi). Charles Messier va publicar la primera edició de la seua catàlec d'objectes astronòmics en 1774, encara que en 1771 ya estava finalisat.[12] La nebulosa de Orión va ser designada per dit catàlec com M42, per ser l'objecte número 42 de dita llista en ser descobert. En 1865, l'espectroscòpia realisada per William Huggins va confirmar el caràcter gaseós de la nebulosa. El 30 de setembre de 1880 es va publicar la primera astrofotografía de la nebulosa de Orión, i una miqueta més alvance una segona fotografia millor que la primera, en 137 minuts d'exposició, i abdós obtingudes per l'astrònom Henry Draper.
En 1902, Vogel i Eberhard varen descobrir en l'interior de la nebulosa velocitats irregulars, i en 1914 astrònoms de la ciutat francesa de Marsella varen usar un interferómetro per a detectar variacions en la rotació i moviments irregulars. Campbell i Moore varen confirmar dits resultats per mig de l'utilisació d'un espectrógraf, demostrant aixina les turbulències de l'interior de la nebulosa.[13]
_part_HST_4800px.jpg)
En 1931, Robert J. Trumpler es percató de que les estreles borrosas propenques al Trapezi formaven un cúmul, i va anar el primer en denominar a dit objecte en el nom de cúmul del Trapezi. Basant-se en tipos espectrals i magnituts, va calcular una distància de 1800 anys llum. Este valor tirava una sifra tres voltes superior a la distància acceptada en l'época, pero és la que més s'aproxima al valor actual.[14]
En 1993, el telescopi espacial Hubble va observar per primera volta la nebulosa de Orión. Des de llavors, la nebulosa ha segut estudiada i examinada en profunditat en multitut d'ocasions, i les imàgens obtingudes s'han utilisat per a realisar un model detallat de la nebulosa en tres dimensions. S'han observat i estudiat discs protoplanetarios al voltant d'estreles recent formades, com també han segut estudiats els poderosos efectes destructius dels alts nivells d'energia ultravioleta provinents de les estreles més massives.[15]
En l'any 2005, la cambra alvançada per a sondejos del telescopi espacial Hubble va prendre l'image més detallada de la nebulosa que s'ha obtingut. Per a obtindre l'image, el telescopi va tindre que completar 104 òrbites, i capturar al voltant de 3000 estreles per baix de la 23.ª magnitut, incloses vàries nanes marrons i possibles nanes marrons binarias.[16] Un any més vesprada, un equip de científics del telescopi espacial Hubble va anunciar la primera nana marró binaria. Dit sistema binario de nanes marrons es troba en la nebulosa de Orión i posseïxen aproximadament masses de 0,054 masses solars i 0,034 masses solars respectivament, en un periodo orbital de 9,8 dies. Sorprenentment, la nana marró més massiva de les dos és també la menys lluminosa.[17]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Des de zones templades del hemisferi nort la nebulosa de Orión es veu baix del cinturó de Orión. No obstant, des de les zones templades del hemisferi sur la nebulosa apareix sobre ell.
- ↑ Sandstrom, Karin M.; J. E. G. Peek, Geoffrey C. Bower, Alberto D. Bolatto, Richard L. Plambeck(1999).The Astrophysical Journal.667(2)
- ↑ Allen, Richard Hinchley (1889). Star Names: Their Lore and Meaning, Dover Publications.
- ↑ Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics. «Astronomers Espot The Great Orion Nebula's Successor». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2006.
- ↑ Lynne, A. Hillenbrand i Lee W. Hartmann(1998).The Astrophysical Journal.492
- ↑ Blaauw, A. i W. W. Morgan(1954).The Astrophysical Journal.119
- ↑ Bowen, Ira S.(1927).Nature.120
- ↑ Kaufman, Anthony(2006).Seed Magazine.(November)Consultat el 19 d'abril de 2008.
- ↑ Krupp, Edward C.(1999).Sky & Telescope.(Febrer)Consultat el 19 d'abril de 2008.
- ↑ James, A.. «The Great Orion Nebula: M42 and M43». Southern Astronomical Delights. Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2012. Consultat el 27 d'octubre de 2006.
- ↑ Herczeg, N. T.. «The Orion Nebula: A chapter of early nebular studies». History of Astronomy. Consultat el 27 d'octubre de 2006.
- ↑ Charles Messier(1771).Mémoires de l'Académie Royale dones Sciences.Consultat el 19 d'abril de 2008.
- ↑ Campbell, W. W. i J. H. Moore(1917).Publications of the Astronomical Society of the Pacific.29(169)
- ↑ Trumpler, R. J.(1931).Publications of the Astronomical Society of the Pacific.43(254)
- ↑ Salisbury, David F.. «Latest investigations of Orion Nebula reduïx odds of planet formation». Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2006.
- ↑ Robberto, M.(2005).Bulletin of the American Astronomical Society.37
- ↑ Stassun, K. G.; R. D. Mathieu, J. A. Valenti(2006).Nature.440
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nebulosa de Orión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.