Números camboyanos
Els números escrits en el jémer són numerals o símbols numèrics que daten d'a lo manco la més antiga inscripció epigràfica dels numerals Jémer en 604 AD, trobats en una estela en Prasat Bayang, en Camboya, localisada no molt llunt d'Angkor Borei.[2][3]
Numerals
[editar | editar còdic]
Sent un derivat del sistema de numeració indo-aràbic, els números moderns camboyanos a la seua volta representen un sistema decimal de notació posicional. És al mateix temps el primer sistema que evidencia l'us escrit del del zero com un símbol o figura numèrica, i que data la seua existència i us en el sigle sèptim, dos sigles abans del seu us en l'Índia.[2][4] Aixina mateix, l'antic jémer, o el Jémer Angkoriano, a la seua volta disponia de símbols separats per als números 10, 20, i 100. Cada múltiple de 20 o de 100 requeria d'un símbol o diferenciació adicional sobre el caràcter, aixina el número 47 estava compost de l'us del símbol del número 20 en una diferenciació adicional superior, seguit del símbol per al número 7.[5] Esta inconsistencia en el sistema de numeració decimal sugerix que els números parlats en el Jémer angkoriano eren de base vigesimal.
Aixina com en els idiomes Thai i Laosiano i les seues versions escrites, es creu que les seues sistemes de numeració són derivats del Jémer antic,[6] aixina mateix les seues versions modernes rememoren molt remotamente a l'anterior, lo que es demostra en la taula que a continuació seguix:
| Valor | Jémer | Thai | Lao |
|---|---|---|---|
| 0 | ០ | ๐ | ໐ |
| 1 | ១ | ๑ | ໑ |
| 2 | ២ | ๒ | ໒ |
| 3 | ៣
|
๓ | ໓ |
| 4 | ៤ | ๔ | ໔ |
| 5 | ៥ | ๕ | ໕ |
| 6 | ៦ | ๖ | ໖ |
| 7 | ៧ | ๗ | ໗ |
| 8 | ៨ | ๘ | ໘ |
| 9 | ៩ | ๙ | ໙ |
Numeració camboyana moderna
[editar | editar còdic]Els noms parlats dels números en el camboyano modern representen un sistema biquinario, abdós en base 5 i base 10 en l'us. per eixemple, el número 6 (ប្រាំមួយ) està format per la conjugació del número 5 (ប្រាំ) més la del número 1 (មួយ).
Números del 0 al 5
[editar | editar còdic]En la seua major part, l'etimologia dels números Jémer de l'1 al 5 es deriven directament del núcleu de l'idioma Mon–Jemer, en l'excepció del número 0, que és pres de la paraula śūnya en sánscrito.
| Valor cifral | Jémer | Paraula formada | IPA | UNGEGN | ALA-LC | Unes atres/vos | Notes/Referències |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 0 | ០ | សូន្យ | soun | sony | sūny | soun | de la paraula en Sánscrito śūnya |
| 1 | ១ | មួយ | muəj | muŏi | muay | mouy | Abans d'un classificador, /muəj/ dita paraula és reduïda a /mə/ en el parla coloquial.[7] |
| 2 | ២ | ពីរ | piː (pɨl) | pir | bīr | pii | També /pir/ |
| 3 | ៣ | បី | ɓəj | bei | pī | bei | |
| 4 | ៤ | បួន | ɓoən | buŏn | puan | buon | |
| 5 | ៥ | ប្រាំ | pram | prăm | prâṃ | pram |
- Alguns autors marquen alternativament al símbol [ɓiː] com la pronunciació per a la paraula dos, i els atres símbols com [bəj] i/o [bei] per a la paraula tres.
- En les zones fronterices en Tailàndia el número tres és pres com un símbol de bona sòrt.[8] Pero, en Camboya este número es pren (o la seua image); com un símbol de mala sort o de mala fortuna, aixina com es creu que el que va en el mig d'un grup de tres persones morirà prontamente.[9][10]
- Nota: Aixina com per al sistema d'romanización[11] basat en el model de l'any 1972[12] en el que no hi ha moltes diferències en la seua pronunciació, l'anterior pot ser usada junt a la del sistema d'romanización ALA-LCd'este artícul.
Números del 6 al 20
[editar | editar còdic]Com es mencionava anteriorment, els números del 6 al 9 es construïxen en afegir a qualsevol dels números entre 1 a 4 a la base numèrica de 5 (ប្រាំ), aixina que el número 7 és lliteralment construït de la suma del 5 i 2. Aparte d'açò, el sistema jémer usa una base decimal, aixina que; el número 14 es compon de la suma dels números 10 i 4, més que 2 voltes 5 més 4; i el número 16 es construïx de la suma 10+5+1.
Coloquialmente, la composició dels números de l'onze al dèneu podrien formar-se de l'us de la paraula ដណ្ដប់ [dɔnɗɑp] precedida per qualsevol número de l'un al nou, aixina; el número 15 es compon aixina ប្រាំដណ្ដប់ [pram dɔnɗɑp], per damunt de l'estàndart ដប់ប្រាំ [ɗɑp pram].[13]
| Valor cifral | Jémer | Paraula formada | IPA | UNGEGN | ALA-LC | Unes atres/vos | Notes/Referències |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 6 | ៦ | ប្រាំមួយ | pram muəj | prăm muŏi | prâṃ muay | pram muoy | |
| 7 | ៧ | ប្រាំពីរ | pram piː (pram pɨl) | prăm pir | prâṃ bīr | pram pii | |
| 8 | ៨ | ប្រាំបី | pram ɓəj | prăm bey | prâṃ pī | pram bei | |
| 9 | ៩ | ប្រាំបួន | pram ɓoən | prăm buŏn | prâṃ puan | pram buon | |
| 10 | ១០ | ដប់ | ɗɑp | dáb | ṭáp | dap | en chinenc antic *vaig donar̯əp.[14] |
| 11 | ១១ | ដប់មួយ | ɗɑp muəj | dáb muŏi | ṭáp muay | dap muoy | Coloquialmente មួយដណ្ដប់ [muəj dɔnɗɑp]. |
| 20 | ២០ | ម្ភៃ | mpʰej (məpʰɨj, mpʰɨj) | mphey | mbhai | mpei | Contracció de /muəj/ + /pʰej/ (per eixemple, u + vint) |
- En les composicions del 6-9 en les que s'usen al 5 com a base, /pram/ alternativament es pot pronunciar [pəm]; donant-li orige a [pəm muːəj], [pəm piː], [pəm ɓəj], i a el [pəm ɓoːən]. Açò és especialment d'us real en els dialectes que eludixen la pronunciació de la /r/ (com en l'espanyol parlat en Puerto Rico), pero no necessàriament es restringixen a això, com en el patró que subsigue a la sílaba menor del patró del idioma jémer.
Números del 30 al 90
[editar | editar còdic]Els números jémer/camboyanos del trenta al noranta tenen moltes semblances a dos dels sistemes moderns de numeració usats en la península indochina, el sistema de numeració Thai i al cantonés. És comunament acceptat que el Jémer ha copiat alguns del Thai, aixina els números en abdós són no productius en el jémer (per eixemple el seu us és restringit i no poden ser usats fòra del 30 i del 90) i duen casi una seqüència un-a-un fonológicamente i la seua correspondència és observable en la taula de comparació inter-llingüística que a continuació se seguix.
Informalmente, en ser parlats es poden triar l'ometre el final [səp] i aixina i tot el número seguix sent inteligible. For example, sent possible en parlar fer l'us [pɐət muəj] (ប៉ែតមួយ) en deferència al número compuesto complet [pɐət səp muəj] (ប៉ែតសិបមួយ).
| Valor cifral | Jémer | Paraula formada | IPA | UNGEGN | ALA-LC | Unes atres/vos | Notes/Referències |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 30 | ៣០ | សាមសិប | saːm səp | sam sĕb | sām sip | sam sep | |
| 40 | ៤០ | សែសិប | sɐi səp | sê sĕb | sae sip | sae sep | |
| 50 | ៥០ | ហាសិប | haː səp | ha sĕb | hā sip | ha sep | |
| 60 | ៦០ | ហុកសិប | hok səp | hŏk sĕb | huk sip | hok sep | |
| 70 | ៧០ | ចិតសិប | cət səp | chĕt sĕb | cit sip | chet sep | |
| 80 | ៨០ | ប៉ែតសិប | pɐət səp | pêt sĕb | p″ait sip | paet sep | |
| 90 | ៩០ | កៅសិប | kaw səp | kau sĕb | kau sip | kao sep |
Comparació entre idiomes:
| Valor | Jemer | Thai | Thai antic | Lao | Cantonés | Teochew | Min Nan | Mandarín |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3 ‒ | *saːm | sam | sǎam | sãam | saam1 | sã1 | sa1 (sam1) | sān |
| 4 ‒ | sɐi | si | sài | sii | sei3 | si3 | si3 (el seu3) | sì |
| 5 ‒ | haː | ha | ngùa | hàa | ng5 | ŋou6 | go2 (ngo2) | wǔ |
| 6 ‒ | *hok | hok | lòk | hók | luk6 | lak8 | lak2 (liok8) | liù |
| 7 ‒ | cət | chet | jèd | jét | cat1 | tsʰik4 | chit2 | qī |
| 8 ‒ | pɐət | paet | pàed | pàet | baat3 | poiʔ4 | pueh4 (pat4) | bā |
| 9 ‒ | *kaw | kao | jao | kâo | gau2 | kao2 | kau4 (kiu2) | jiǔ |
| 10 ‒ | səp | sip | jǒng | síp | sap6 | tsap8 | tzhap2 (sip8) | shí |
- Les paraules en paréntesis indiquen les pronunciacions lliteràries, en les que les paraules precedides en un asterisc són improductives (per eixemple, solament se succeïx en composicions específiques, pero no podent ser descompostes de la forma bàsica dels números).
Números del 100 als10,000,000
[editar | editar còdic]La numeració estàndar derivada de l'idioma jémer que s'inicia des d'el número cent són els que es enlistan a cotinuación:
| Valor cifral | Jémer | Paraula formada | IPA | UNGEGN
|
ALA-LC | Unes atres/vos | Notes/Referències[15] |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 100 | ១០០ | មួយរយ | muəj rɔj (rɔj, mərɔj) | muŏi rôy | muay ray | muoy roy | Adoptat del Thai ร้อย roi. |
| 1 000 | ១០០០ | មួយពាន់ | muəj piːən | muŏi peăn | muay bân | muoy poan | Adoptat del Thai พัน phan. |
| 10 000 | ១០០០០ | មួយម៉ឺន | muəj məɨn | muŏi mœŭn | muay muȳn | muoy muen | Adoptat del Thai หมื่น muen. |
| 100 000 | ១០០០០០ | មួយសែន | muəj saːen | muŏi sên | muay s″ain | muoy saen | Adoptat del Thai แสน saen. |
| 1 000 000 | ១០០០០០០ | មួយលាន | muəj liːən | muŏi liăn | muay lân | muoy lligguen | Adoptat del Thai ล้าน lan. |
| 10 000 000 | ១០០០០០០០ | មួយកោដិ | muəj kaot | muŏi kaôdĕ | muay koṭi | muoy kaot | Adoptat del Sánscrito i del Pali koṭi. |
Aixina com el [muəj kaot] មួយកោដិ és comunament usat per a escriure la cantitat de dèu millons, en algunes àrees se sol usar coloquialmente per a referir-se a la cantitat de mil millons (a on es fa més apropiat l'us de la forma [muəj rɔj kaot] មួយរយកោដិ).Pero per a evitar la confusió, en alguns casos [muəj ɗɑp liːən] មួយដប់លាន és usat per a referir-se a la cantitat de dèu millons, junt a [muəj rɔj liːən] មួយរយលាន per a la sifra de cent millons, i la forma [muəj piːən liːən] មួយពាន់លាន per a mil millons (que traduïx en inglés: one billion).[16]
Diferents dialectes camboyanos a la seua volta ampren diferents bases numèriques per a la composició de sifres numèriques per encimas de mil. Una mostra de dita costum pot observar-se en la següent taula:
| Valor | Jémer | Forma escrita[16][17] | IPA | UNGEGN | ALA-LC | Notes/Referències |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 10 000 | ១០០០០ | (មួយ)ដប់ពាន់ | (muəj) ɗɑp piːən | (muŏi) dáb peăn | (muay) ṭáp bân | Lliteralment "(un) dèu mil" |
| 100 000 | ១០០០០០ | (មួយ)ដប់ម៉ឺន | (muəj) ɗɑp məɨn | (muŏi) dáb mœŭn | (muay) ṭáp muȳn | Lliteralment "(un) dèu dèu-mil" |
| 100 000 | ១០០០០០ | មួយរយពាន់ | muəj rɔj piːən | muŏi rôy peăn | muay ray bân | Lliteralment "cent mil" |
| 1 000 000 | ១០០០០០០ | មួយរយម៉ឺន | muəj rɔj məɨn | muŏi rôy mœŭn | muay ray muȳn | Lliteralment "(un)-cent-dèu-mil" |
| 10 000 000 | ១០០០០០០០ | (មួយ)ដប់លាន | (muəj) ɗɑp liːən | (muŏi) dáb liăn | (muay) ṭáp lân | Lliteralment "(un) cent dèu-millons" |
| 100 000 000 | ១០០០០០០០០ | មួយរយលាន | muəj rɔj liːən | muŏi rôy liăn | muay ray lân | Lliteralment "(un) cent millons" |
| 1 000 000 000 | ១០០០០០០០០០ | មួយពាន់លាន | muəj piːən liːən | muŏi peăn liăn | muay ray bân | Lliteralment "(un) mil-millons" |
Contant fruts
[editar | editar còdic]Reminiscència dels vestígios del sistema de base 20 dels números jémeres angkorianos, l'idioma camboyano modern a la seua volta posseïx paraules separades usades per a contar frutes i/o objectes o la seua agrupació, no com en l'anglés o en l'espanyol, en a on s'usen paraules per a "dotzena", "grossa", "nugat", "arrova"; entre unes atres, per a contar objectes com les pomes o els ous.[18]
| Valor cifral | Jémer | Paraula formada | IPA | UNGEGN | ALA-LC | Unes atres/vos |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 4 | ៤ | ដំប | dɑmbɑː | dâmbâ | ṭaṃpa | També escrit com ដំបរ (dâmbâr o ṭaṃparell) |
| 40 | ៤០ | ផ្លូន | ploːn | phlon | phlūn | De la paraula pre-angkoriana "plon" (usada per a "40") |
| 80 | ៨០ | ពីរផ្លូន | piːpɨl ploːn | pir phlon | bir phlūn | Lliteralment "dos quaranta" |
| 400 | ៤០០ | ស្លឹក | slək | slœ̆k | slẏk | De la paraula pre-angkoriana "400" ("quatrecents") |
Influència del Sánscrito i del Pali
[editar | editar còdic]Com a resultat de la prolongada influència lliterària provinent dels idiomes sánscrito i del Pali, en el camboyano modern ocasionalment s'han incorporat paraules per al conteo. Generalment en parlar, a banda d'unes poques excepcions com en el cas dels números per al 0 i el 100 per als quals el camboyano no té equivalència, hi ha unes paraules que es troben restringides al seu us lliterari, religiós, i històric en els llibres de text que se solen usar en les conversacions i en els seus temes diaris. Una raó per a la declinació en l'us de dits números es basa en el moviment nacionaliste jémer, emergit en els anys 60, i que va intentar retirar de us us quotidià totes aquelles paraules que tingueren orige sánscrito o pali. El Jemer Rojo a la seua volta va intentar netejar l'idioma en remoure totes les paraules que anaren considerades políticament incorrectes.[19]
| Valor | Jémer Forma parlada | Jémer Forma escrita (Paraula) | IPA | UNGEGN | ALA-LC | Notes/Referències |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 10 | ១០ | ទស | tʊəh | tôs | dones | En el sánscrito, o en el pali dasa |
| 12 | ១២ | ទ្វាទស | tvietʊəh tvieteaʔsaʔ |
tvéatôs(â) | dvādones(a) | En el sánscrito, o en el pali dvādasa |
| 13 or 30 | ១៣ or ៣០ | ត្រីទស | trəj tʊəh | trei tôs | trǐ dones | En el sánscrito, o en el pali trayodasa |
| 28 | ២៨ | អស្តាពីស | ʔahsdaː piː sɑː | ’asta pi sâ | qastā bǐ sa | En el sánscrito (8, aṣṭá-) (20, vimsati) |
| 100 | ១០០ | សត | saʔtaʔ | sâtâ | sata | En el sánscrito sata |
Números Ordinals
[editar | editar còdic]Com en el Thai (ที่ thi) i en el vietnamita (thứ), el sistema de números ordinals jémer es forma també en colocar ទី [tuː] en frente de un número cardinal.[20]
| Traducció (significat) | Jémer | IPA | UNGEGN | ALA-LC | Uns atres | Notes/Referències |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Primer | ទីមួយ | tuː muəj | tu muŏi | dī muay | tu muoy | |
| Segon | ទីពីរ | tuː piːpɨl | tu pir | dī bīr | tu pii | |
| Tercer | ទីបី | tuː ɓəj | tu bei | dī pī | tu bei |
Bibliografia
[editar | editar còdic]- General
- David Smyth (1995). Colloquial Cambodian: A Complete Language Course, Routledge (UK). ISBN 0-415-10006-2.
- «Huffman, Modern Spoken Cambodian». Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2009. Consultat el 25 de març de 2008.
- Unknown (2005). Khmer Phrase Book: Everyday Phrases Mini-Dictionary.
- Smyth, David (1998). Practical Cambodian Dictionary, 2 edició, Tuttle Language Library/Charles E. Tuttle Company. ISBN 0-8048-1954-8.
- (2006) Southeast Àsia, Lonely Planet. ISBN 1-74104-632-7.
- «The original names for the Khmer tens: 30-90». Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2009. Consultat el 18 de decembre de 2008.
- «SEAlang Library Khmer Lexicography». Consultat el 7 de decembre de 2008.
- «Veda:Sanskrit Numbers». Consultat el 10 de decembre de 2008.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «New Zeros and Old Khmer». Australian National University. Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2009. Consultat el 11 de giner de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 Eugene Smith (2004). The Hindu-Arabic Numerals, Courier Dover Publications, p. 39. ISBN 0-486-43913-5.
- ↑ Kumar Sharan, Mahesh (2003). Studies In Sanskrit Inscriptions Of Ancient Cambodia, Abhinav Publications, p. 293. ISBN 81-7017-006-0.
- ↑ Diller (1996). New zeroes and Old Khmer, Australian National University.
- ↑ Jacob. Cambodian Linguistics, Literature and History, Rootledge & University of London School of Oriental and African Studies, pp. 28–37. ISBN 0-7286-0218-0.
- ↑ «Khmer/Cambodian alphabet». Omniglot. Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2012. Consultat el 18 de decembre de 2008.
- ↑ Ehrman, Madeline E. (1972). Contemporary Cambodian: Grammatical Sketch., Superintendent of Documents, U.S. Government Printing Office, p. 18.
- ↑ (juny de 2007) Asian Superstitions, ADB Magazine.
- ↑ «Khmer superstition». Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2009. Consultat el 5 de giner de 2009.
- ↑ «Info on Cambodia». Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2011. Consultat el 5 de giner de 2009.
- ↑ UNGEGN
- ↑ https://web.archive.org/web/20120616191317/http://www.pcgn.org.uk/ROMANIZATION%20SYSTEM%20FOR%20KHMER.pdf BGN/PCGN]
- ↑ Huffman (1992). Cambodian System of Writing and Beginning Reader, SEAP Publications, pp. 58–59. ISBN 0-87727-520-3.
- ↑ Gorgoniev, Yu A. (1961). Khmer language, p. 72.
- ↑ Jacob (1993). Notes on the numerals and numeral coefficients in Old, Middle, and Modern Khmer, p. 28.
- ↑ 16,0 16,1 «Khmer Numeral System». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2009. Consultat el 18 de decembre de 2008.
- ↑ «Spoken Khmer Number». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2008. Consultat el 29 de decembre de 2008.
- ↑ Thomas, David D. (1971). Chrau Grammar (Oceanic Linguistics Special Publications), University of Hawai'i Press.
- ↑ «Khmer: Introduction». National Virtual Translation Center. Archivat des d'el original, el 31 de juliol de 2008. Consultat el 18 de decembre de 2008.
- ↑ «Khmer Cardinal Number». Archivat des d'el original, el 6 de setembre de 2008. Consultat el 18 de decembre de 2008.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Números camboyanos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.