Número de saponificación
L'índex de saponificación o número de saponificación (SV o SN, de les sigles en anglés) és la cantitat de miligrams d'hidròxit de potassi (KOH) o hidròxit de sodi (NaOH) necessaris para saponificar un gram de grassa en les condicions especificades.[1][2] És una mida del pes molecular promig (o llongitut de cadena) de tots els àcit grassos presents en la mostra com a triglicèrits. Quant major siga l'índex de saponificación, menor serà la llongitut mija dels àcit grassos, menor serà el pes molecular mig dels triglicèrits i viceversa. En la pràctica, els greixos o els olis en alt valor de saponificación (com l'oli de coco i de palma) són més adequats per a la fabricació de sabó.
Determinació
[editar | editar còdic]Per a determinar el valor de saponificación, la mostra es saponifica en calenta en un excés d'álcali (generalment hidròxit de potassi dissolt en etanol ), en condicions estàndar, generalment durant mija hora a refluix . El álcali és consumit principalment pels glicéridos: triglicèrits, diglicéridos, monoglicéridos, pero també pels àcit grassos lliures, aixina com per atres components similars als éster, com les lactonas.[3] Al final de la reacció, la cantitat restant de álcali es valora front a una solució estàndar d'àcit clorhídric (HCl). Per lo tant, el SV (mg KOH/g de mostra) es calcula de la següent manera:
A on : (B - S) és la diferència entre el volum de solució de HCl utilisat per a la correguda en blanc i per a la mostra analisada, en ml;
M és la molaridad de la solució de HCl, en mol · L−1;
56,1 és el pes molecular de KOH, en g · mol-1;
W és el pes en pes de la mostra, en g.
El SV també es pot calcular a partir de la composició de àcit grassos determinada per cromatografía de gasos.
Índexs de saponificación de varis olis i grasses
[editar | editar còdic]Els insaponificables són components d'una substància grassa (oli, grassa o cera) que no formen sabons quan es tracten en álcali i permaneixen insolubles en aigua pero solubles en dissolvents orgànics. Per eixemple, l'oli de soja típic conté, en pes, entre un 1,5 i un 2,5 % de matèria insaponificable. Els insaponificables inclouen components no volàtils: alcanos, esteroles, triterpenos, alcohols grassos, tocoferolés i carotenoides, aixina com els que resulten principalment de la saponificación de éster grassos (éster de esteroles, éster de cera, éster de tocoferoles...). Esta fracció també pot contindre contaminants ambientals i residus de plastificantes, pesticidas, hidrocarburs d'olis minerals i aromàtics.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Saponification Value of Fats and Oils».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 3,0 3,1 Chakrabarty, M. M.. Chemistry and Technology of Oils & Fats (en en), New Delhi: Allied Publishers, pp. 89, 183. ISBN 978-81-7764-495-1.
- ↑ 4,0 4,1 Gunstone, Frank. Oils and Fats in the Food Industry (en en), John Wiley & Sons. ISBN 978-1-4443-0243-1.
- ↑ Food Lipids: Chemistry, Nutrition, and Biotechnology, Third Edition (en en), CRC Press. ISBN 978-1-4200-4664-9.
- ↑ «Physical Properties of fats and Oils».
- ↑ Fish Oil Replacement and Alternative Lipid Sources in Aquaculture Feeds (en en), CRC Press. ISBN 978-1-4398-0863-4.
- ↑ «Lanolin - CAMEO».
- ↑ Wilkie, John M.. “The estimation of unsaponifiable matter in oils, fats, and waxes” (en). Analyst 42 (495): 200–202. doi:. ISSN 1364-5528. Bibcode: 1917Ana....42..200W.
- ↑ «SECTION 3. Codex Standard for Fats and Oils from Animal Sources».
- ↑ (2013) Food Chemistry (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-3-662-07279-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Número de saponificación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.