La coa de rabosot aquàtica (Myriophyllum aquaticum) és una espècie de planta aquàtica nativa de chapulls de Sudamérica: Brasil, Bolívia, Equador, Perú, Argentina, Chile, Paraguay, Uruguay. És popular pel seu us en aquaris, pero fòra de la seua distribució natural es comporta com espècie invasora.

coa de rabosot aquàtica (Myriophyllum aquaticum)



Descripció

editar

Són herbes glabras, aquàtiques; en brots grossos, en freqüència llaugerament lagunosos. Fulls en verticilos de 3–6, pectinadas, majorment emergents, 2–5 cm de llarc, en 10–18 segments en cada costat, els inferiors freqüentment reduïts; raquis fins a 1 mm d'ample; estípulas absents. Flores rarament produïdes, unisexuales, dispostes en les aixelles dels fulls sumergits; flors inferiors pistiladas, les superiors estaminadas; sépals 4, oblongo-lanceolados o angostamente triangulars; pétals 4, naviformes i unguiculats; estams 4–8; carpelos 4, lóculos 4, estigmes blancs i fimbriados. Frut 1–2 mm de llarc, nuececillas papiloso-punteadas, pronte dividint-se en 4 parts.[1]

Floració

editar

És una planta perenne. Al entibiarse l'aigua en primavera, comença la floració; la majoria ho fa en eixa estació, no obstant, alguns comencen en estiu. Flors diminutes, blanques. La majoria de les plantes d'esta espècie són femenines, de fet no hi ha masculines fora de Sudamérica; per lo que no llavor fòra d'eixa regió, pero es reproduïx asexualmente. Les noves plantes ixen de fragments de plantes arrelades.

Hàbitat

editar

És nativa de la conca del ric Amazones, i naturalisada li la troba en tot lo món. Va ser introduïda a Norteamérica cap als anys 1800. Com preferix un clima càlit, és més comú en subtrópicos i tròpics.

Espècie invasora

editar

És molt usada i popular en aquaris interns i externs. Desafortunadament, té comportaments de maleza. No té competència, per lo que es descontrola.

En la seua distribució natural, alguns insectes s'alimenten d'ella, pero en les seues introduccions no existixen tals predadors; llevat en Florida, a on les larvas dels coleòpters Alticini s'alimenten d'ella.

Un atre problema creat pel seu sobrepoblación és l'estancament de l'aigua i el sobrecreiximent d'algues i de larves de mosquit; problemes en rec i en drenage, restriccions a les activitats recreacionales. Els herbicidas no són específics per a l'espècie i no la controlen, queda el brot per a mantindre-la a ralla.

Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[2]

Taxonomia

editar

Myriophyllum aquaticum va ser descrita per (Vell.) Verdc. i publicat en Kew Bulletin 28(1): 36. 1973.[1]

Etimologia

Myriophyllum: nom genèric que deriva del grec "myri" i que significa (massa per a contar) i "phyll" (full).

aquaticum: epítet llatío que significa "que es troba en l'aigua".[3]

Sinonímia
  • Enydria aquatica Vell.
  • Myriophyllum brasiliense Cambess.
  • Myriophyllum proserpinacoides Gillies ex Hook. & Arn.[4]

Referències

editar

Bibliografia

editar
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  1. Cronquist, A.J., N. H. Holmgren & P. K. Holmgren. 1997. Vascular plants of the intermountain west, O.S.A., subclass Rosidae (except Fabales). 3A: 1–446. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  2. Crow. 2007. Haloragaceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 6. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 111: 1–2.
  3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. 4(1): i–xvi, 1–855. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
  4. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  5. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  6. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  7. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  8. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1981. Aquatic Wetland Pl. S.I. O.S. Dicot. 1–944. Univ. Geòrgia Press, Athens.

Enllaços externs

editar
  • USDA, ARS, National Genetic Resources Program.

Germplasm Resources Information Network - (GRIN) National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20110605215312/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?400091 (7 dic 2007)