Museu Arqueològic de Esparta

El Museu Arqueològic de Esparta és un dels museus més antics de Grècia. Alberga una série d'objectes arqueològics procedents principalment de l'antiga Esparta, pero també d'atres llocs de Laconia.

Erro al crear miniatura:

Museu Arqueològic de Esparta

Història del museu

Una primera colecció arqueològica de Esparta va ser creada en 1833 i estajada en una iglésia de Agios Pantaleón, pero va ser destruïda per un incendi. Posteriorment, en 1872, l'arqueòlec Panagiotis Stamatakis va reunir una atra série de troballes arqueològiques que varen formar el núcleu original del museu. Aixina que, entre 1974 i 1976 es va construir un edifici per a albergar-los. Per l'aument de les troballes en les excavacions de la zona, l'edifici original va tindre que ampliar-se entre 1905 i 1908 i una atra volta en 1936. Durant la Segona Guerra Mundial els objectes del museu es varen traslladar a un amagatall per a evitar possibles danys o saquejos. Despuix d'algunes reformes que varen tindre lloc en la segona mitat de el XX, el número creixent de troballes ha creat la necessitat de construir un nou museu en una atra àrea.

En 1997 es va crear la Fundació d'Amics del Museu Arqueològic de Esparta.

Coleccions

El museu conté una colecció d'objectes pertanyents a époques compreses entre el periodo neolític i l'época romana procedents de Esparta i d'atres zones de Laconia. Entre ells destaquen els procedents dels santuaris de l'antiga ciutat de Esparta.

De la prehistòria s'exhibixen troballes procedents de varis jaciments arqueològics, com els d'Epidauro Limera, Geraki, Melatria, Peristeri, Angelona i Amiclas. Destaquen particularment els de la necròpolis micénica de Pelana.

Per una atra part, hi ha moltes ofrenes votivas de vàries époques històriques del santuari de Artemisa Ortia, entre les que es troben una série de columnes en inscripcions d'época romana en els noms dels vencedors de competicions que es desenrollaven en el santuari, figurillas realisades en marfil, pedra, terracota o metal i unes singulars caraces que provablement són imitacions d'atres caraces de fusta o de pell que s'usaven durant els rituals en honor de la deesa. Atres ofrenes votivas procedixen del Menelaion i dels santuaris de Atenea i Apolo. Per una atra part, són destacables una série de grans ánforas usades per a enterrament.

Hi ha també numeroses escultures i sarcòfecs, la majoria d'elles d'época romana, aixina com mosaics dels periodos helenístic i romà. En alguns mosaics es representen escenes mitològiques com la decapitació de Medusa, l'estància d'Aquiles en Esciros i hi ha un atre en la representació de la deesa Afrodita.

També són destacables els elements arquitectònics procedents del santuari d'Apolo de Amiclas, a on també s'adorava a Jacinto. Entre les escultures, descolla una d'un guerrer espartano, una atra d'Ilitía i un cap d'Hera o d'Helena.

• Erro al crear miniatura:
  Relleu en la representació d'un adolescent procedent de Geraki, del sigle VI a. C.
• 
  Estàtua de guerrer espartano.
• Erro al crear miniatura:
  Trirreme de terracota.

Vore també

• Ánfora panatenaica de Esparta