Santuari de Artemisa Ortia
El santuari d'Artemisa Ortia és un dels centres religiosos més importants de la ciutat grega d'Esparta. Entre atres coses, incloïa el temple i l'altar de Artemisa de Ortia i, més vesprada, també les grades del teatre romà.[1]
El santuari
[editar | editar còdic]
El cult de Ortia era comú en les quatre poblacions constitutives de l'Esparta original: Limnas («pantans»), Pitana, Cinosura i Mesoa. Està provablement precedit, cronològicament parlant, pel cult de la divinitat poliada de Esparta: Atene, grec Πολιοῦχος, Polioũkhos («protectora de la ciutat») o grec Χαλκίοικος, Khalkíoikos («de la casa de bronze»).[2]
El santuari estava situat entre Limnas i la vora occidental del riu Eurotas,[3] en una depressió natural. Els vestigis més antics, fragments de ceràmica del periodo geomètric, testimonien la seua existència des de el IX En l'orige, el cult era celebrat sobre un altar rectangular fet de gleves de terra. A principis de el VIIIa, el tem-nos estava dotat d'un paviment de pedres tretes del riu i rodejat d'un mur de forma trapezoidal. Un altar de pedra i de fusta es va construir a continuació, aixina com un temple. Les guerres mampreses per Esparta varen permetre finançar els treballs.
Un segon temple va ser construït cap a 570 a. C., baixe el regnat conjunt de León i d'Agasicles (cap a 575–560 a. C.),[4][5] els èxits militars del qual varen suministrar els fondos per als treballs. Primer, el terreny va ser realçat, sense dubte, despuix d'un desbordament del Eurotas. Posteriorment, es va elevar per damunt del nivell de l'aigua utilisant arena que va formar una capa protectora, aïllant aixina els objectes que es trobaven davall. Es creu que el santuari original es va construir al voltant de l'any 700 a. C.[6][7]
Sobre el llit d'arena del riu va ser alçat un altar i un temple de pedra calcàrea, orientats com els edificis precedents. El mur del recint va ser allargat i va adquirir forma rectangular. El segon temple va ser totalment refet en el II, a excepció de l'altar, el qual va ser reemplaçat pels romans que varen construir en el III un amfiteatre per a acollir als visitants de la diamastigosis.[6]
Arquitectura
[editar | editar còdic]El temple dedicat a Artemisa Ortia, construït en el VII a. C., presentava un estil senzill i primitiu. Media uns 12,5 m de llarc i uns 4,5 m d'ample. El nou temple, construït al voltant de l'any 570 a. C., era d'estil dòric. Estava construït en pedra calcàrea i tenia una llongitut d'uns 16,8 m i un esgambi d'uns 7,5 m. El temple contava en un pronaos, davant del com, en el costat este, hi havia dos columnes (dístilo in antis), i un [naos]]. El seu frontón estava decorat, entre atres coses, en lleons.[1] Els restants que es conserven actualment pertanyen, en la seua major part, a un temple posterior.[7] El recint del temple (tem-nos) estava rodejat per un períbolo i pavimentado en pedra. L'altar es trobava en el costat este del temple. Originalment era un altar de terra, que més vesprada es va recobrir en pedra. La grada del teatre, de forma semicircular i construïda en l'época romana, es troba just al sur del temple. Té un diàmetro d'uns 54 m i s'obri cap a l'altar.[1][8] Prop del santuari es trobava també el santuari d'Ilitía.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]- Cult espartano de Artemisa Coritalia durant la festa de les Titenidias (festival de les nodrices);
- un atre santuari de Artemisa: temple de Artemisa en Éfeso (Artemision);
- atres santuaris espartanos: Menelaion;
- atres festes espartanas: Carneas, Jacintias, Gimnopedias.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2026-045-05.
- ↑ Robbins, Emmet. “Heracles, the Hyperboreans, and the Hind: Pindar, "OL." 3”. Phoenix 36 (4): 295–305. doi:. ISSN 0031-8299.
- ↑ Nafissi, 1986, p. 368.
- ↑ Lévy, Edmond.. Sparte : histoire politique et sociale jusqu'à la conquête romaine (en fr), Éd. du Seuil. OCLC 883580938. ISBN 2-02-032453-9.
- ↑ MacGillivray Dawkins (1929). The Sanctuary of Artemis Orthia at Sparta (en en), Society for the Promotion of Hellenic Studies. OCLC 1053653624.
- ↑ 6,0 6,1 “Temples, Stars, and Ritual Landscapes: The Potential for Archaeoastronomy in Ancient Greece” (en) . American Journal of Archaeology 115 (1): 55. doi:.
- ↑ 7,0 7,1 «Sanctuary of Artemis Orthia» (en en). Greek Travel Pages. Consultat el 2026-05-05.
- ↑ «Temple of Artemis (Map)» (en en). Classics and Ancient History. University of Warwick. Consultat el 2026-05-05.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia III.16.7–11.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1986).Salvat.
Thompson M.S, "The Asiatic or Winged Artemis." The Journal of Hellenic Studies, 29(1) (1909), pp. 286–307
- The Sanctuary of Artemis Orthia at Sparta: Inscriptions (en en).
- Dawkins, R.M, The Sanctuary of Artemis Orthia at Sparta, Journal of Hellenic Studies, supplement no. 5, London, 1929 (Online text)
- “Artemis Orthia: Some Additions and a Correction” . The Journal of Hellenic Studies 50 (2): 298–299. doi:. ISSN 0075-4269.
- “Artemis Orthia and Chronology” . The Annual of the British School at Athens 58: 1–7. doi:. ISSN 0068-2454.
- Robbins, Emmet. "Heracles, the Hyperboreans, and the Hind: Pindar, "OL." 3", Phoenix 36.4 (1982), pp 295–305.
Lloyd-Jones Hugh, "Artemis and Iphigneia" The Journal of Hellenic Studies. 103 (1983), pp 87–102.
- “Laconian Ret-Figure from the British Excavations in Sparta” . The Annual of the British School at Athens 81: 153–166. doi:. ISSN 0068-2454.
- “A Fragment of an Archaic Temple Model from Artemis Orthia, Sparta” (en) . The Annual of the British School at Athens 89: 269–275. doi:. ISSN 0068-2454.
- Ancient Sparta: A Re-examination of the Evidence (en en), Manchester University Press. ISBN 978-0-7190-5741-0.
- Assigning Meaning to the Masks from the Sanctuary of Artemis Orthia, Sparta (en en).
- Plantilla:In lang Edmond Lévy, Sparte : histoire politique et sociale jusqu'à la conquête romaine, Seuil, "Points Histoire" collection, Paris, 2003 ISBN 2-02-032453-9
- “Some ivories from the Geometric stratum at the sanctuary of Artemis Orthia, Sparta: interconnections between Sparta, Crete and the Orient during the clapix eighth century BC” . British School at Athens Studies 16: 123–131. ISSN 2159-4996.
- “Visualising fertility at Artemis Orthia's site” . British School at Athens Studies 16: 159–167. ISSN 2159-4996.
Fisher-Hansen, Tobias; Poulsen, Birte, From Artemis to Diana: The Goddess of Man and Beast. (2009). Museum Tusculanum Press. Boutsakis, E. "Temples, Stars and Ritual Landscapes, The Potential for Archaeoastronomy in Ancient Greece." American Journal of Archaeology, 115(1) (2011), pp. 55. Salapata, Gina. "The More The Better? Votive Offerings in Sets." Australasian Society for Classical Studies 32, 2 (Online text) Gimatzidis, Stefanos. "Feasting and Offering to the Gods in Early Greek Sanctuaries: Monumentalisation and miniaturisation in Pottery." Pallas Revue d'etudes antiques, 86(1) (2011), pp. 75–96.
- “Votive Offerings from the Sanctuary of Artemis Orthia, Sparta in Liverpool Collections” . The Annual of the British School at Athens 109: 159–173. doi:. ISSN 0068-2454.
- “The Masks of Orthia: Form, Function and the Origins of Theatre” . The Annual of the British School at Athens 110: 247–261. doi:. ISSN 0068-2454.
- “The Artemis Orthia inscriptions and spoken Laconian in the Imperial period: In defence of dialect survival at Sparta” . Glotta 95: 169–189. doi:. ISSN 0017-1298.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santuario de Artemisa Ortia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.