Epidauro Limera

Epidauro Limera

Mapa del sur del Peloponeso en l'Antiguetat. La ciutat de Epidauro Limera es trobava en la costa del golf Argólico.

Epidauro Limera () és el nom d'una antiga ciutat grega de Laconia.

És mencionada per Tucídides en el marc de la guerra del Peloponeso, a on el seu territori va ser saquejat pels atenienses en dos fases de la guerra, en els anys 424 i 414 a. C.

Estrabón l'ubica en el golf Argólico, prop de l'illa de Citera i diu que el seu nom, que originalment era Epidauro «Limenera», en lloc de Limera, es deu a que tenia un bon port.

Descripció de Pausanias

Pausanias la menciona entre les ciutats dels eleuterolacones. Estava construïda sobre una altura prop de la costa, el seu territori llimitava en el de Bea, i es trobava a 100 estadis de Zárax. Diu que els seus primitius habitants procedien de la ciutat d'Epidauro d'Argólide que es dirigien a Cos a demanar a Asclepio per la seua ciutat i varen aplegar a la costa de Laconia i es varen establir allí despuix d'interpretar aixina uns somis que varen tindre i despuix de seguir una senyal deixada per una serp que duyen en si. En el lloc a on es va afonar la serp varen construir altars de Asclepio i varen posar oliveres a la seua entorn. En el territori de Epidauro Limera hi havia també un santuari d'Ártemis Limnátide i un chicotet estany consagrat a Ino. Ademés, ya dins de la ciutat hi havia un santuari d'Afrodita; un atre de Asclepio en una estàtua de pedra, de peu; un temple d'Atenea situat en l'acrópolis i davant el port un temple de Zeus Soter.

Arqueologia

S'identifica en uns restants situats al nort de la població de Monemvasía. Les excavacions han produït troballes que mostren que el seu territori va ser habitat des del periodo neolític. A l'época micénica, en concret a un ampli periodo comprés entre els sigles XV i XI a. C., pertanyen una série de tombes de cambra trobades en les afores que indiquen que en l'àrea va deure haver un assentament micénico pero del que no s'han trobat pel moment restants arquitectònics.

Els restants arquitectònics de periodos posteriors es troben en l'antiga acrópolis, a on destaquen les muralles, que varen ser construïdes provablement a partir de el IV Atres restants, com un sol de mosaic i un pedestal que indiquen la presència en el lloc d'estàtues entre les que es trobava una de l'emperatriu Julia Domna, mostren que la ciutat va tindre un periodo d'apogeu durant l'época imperial romana. El lloc va estar habitat fins a el VI.