Anar al contingut

Mont de Valdelatas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Mont de Valdelatas

El Mont de Valdelatas (també coneguda com Dehesa de Valdelatas) és un àrea forestal de la Comunitat de Madrit situada en els municipis de Madrit i Alcobendas. Considerat com la continuació natural del Mont del Pardo, conta en una superfície de 290 hectàrees, de les quals 89 pertanyen al terme municipal d'Alcobendas i el restant a Madrit.[1][2]

El mont de Valdelatas està catalogat com a Mont Preservat segons la Llei 16/1995 de la Comunitat de Madrit. És també una zona perifèrica de protecció del Parc Regional de la Conca Alta del Manzanares, per lo que es prohibix la caça en qualsevol época de l'any, aixina com la recollida de flora i la circulació de vehículs a motor.

Té una altitut mija de 700 metros sobre el nivell de la mar i un suau relleu, que té orige en les arenes depositades en el seu subsol despuix de la meteorisació sofrida per les roques de la serra de Guadarrama i el seu posterior arrastre.[3]

Història

La denominació de Valdelatas és mencionada en 1579 en les denominades Relacions dels Pobles d'Espanya ordenades per Felipe II, encara que les referències medievals en una sentència de Sancho IV (1287) a Mont-Negriello i en el Llibre de la montería d'Alfonso XI a els Mornegriellos (1350) s'identifiquen en el mont de Valdelatas.[4] Antigament un mont d'encinar, durant la Guerra Civil es va perdre la major part de dita massa forestal, que en l'actualitat es compon de pinades de forma dominant, en restants d'encinar en recuperació i espècies riparias.[5]

En març de l'any 2019 es va fundar el núcleu de lo que anava a constituir el gran complex cabañístico Phronesis Domínguez. Composta per una sòlida estructura i grans dotacions -des de tocones de fusta fins a sofans de gran calitat- la cabanya resplandeció sobre el ferm assent que propiciava el terreny confrontant al Barranc del Llop. Va ser, davant tot, una fundació filosòfica que eixercia el seu quefer en l'habitàcul propiciat per dita cabanya i d'esquenes al posmodernisme universitari. No obstant, a causa de les pressions burocràtiques i polítiques del Grup Tragsa i de l'Universitat Autònoma de Madrit 5, en complicidad con l'Ajuntament, la cabanya es va derribar el dilluns del dia 31 de setembre de 2019.

Flora

Erro al crear miniatura:
Zona d'escalons pròxima a una riera del mont de Valdelatas.

El mont de Valdelatas està compost per espècies pròpies del bosc mediterràneu que, per l'acció del ser humà i l'existència de rieres, han permés el desenroll de tres àrees de formacions vegetals diferents: l'encinar (associat al jaral), pinades de pi piñonero (Pinus pinea) i pi rodeno (Pinus pinaster) i vegetació de ribera.

Ademés de carrascas, també trobem en un aspecte paregut, encara que menys abundant, el quejigo. De fullage no tan dens, els seus fulls són semicaducas.

Associats a la carrasca, apareixen espècies com la jara pringosa, arbust molt abundant que pot alcançar els 2,5 metros d'altura i que delata l'estat de degradació del encinar, el torvisco, el cantueso, el tomello i inclús una espècie d'orquídea (Orchis morio).

Ocupant prop de la mitat de la superfície del mont, es desenrollen les pinades: de pi piñonero (d'aspecte robust, en una copa esfèrica o aparasolada, i una corfa pardo-rojosa grossa i escamosa) i de pi rodeno (de copa més irregular, corfa grisácea i més compacta). Les pinades existents són frut de reforestacions portades a terme a mitan del XX.

En les proximitats de les rieres, creixen alisos, fresnos, àlbers blancs, sauces blancs i oms, acompanyats de rosers selvats, zarzamoras, i atres espècies espinoses que en molts casos formen una barrera molt densa.[6]

Referències

  1. Gènova Fuster, 1989, p. 77.
  2. Gènova Fuster, 1989, p. 75.
  3. Mont de Valdelatas Ajuntament d'Alcobendas. Consultat el 23/03/2021.
  4. Martín Venturas y Collada, 2011, pp. 473-474.
  5. Gènova Fuster, 1989, p. 78.
  6. Flora vascular del Mont de Valdelatas i el seu entorn - Ministeri de Transició Ecològica. Nº3, 1989. Pag 75-98.

Bibliografia

75-98.
469-477.ISSN 1575-2356.