Anar al contingut

Daphne gnidium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Daphne gnidium

Daphne gnidium, cridada torvisco o torrisco, és un arbusto de la família timeleàcees.

Inflorescència en frut.
Vista de la planta.
Detall de les flors.

Hàbitat

És una planta distribuïda per la regió mediterrànea, en casi tota la península ibèrica, archipèlecs canari i balear i nort d'Àfrica, a on creix en xaraés, pinadaés i terrenys no cultivats des del nivell de la mar fins a a 1400 metros d'altitut.[1]

En la comarca granadina de l'Alpujarra, en plena Serra de la Contraviesa, se situa el municipi de Torvizcón, topònim que significa 'terra del torvisco'.

Descripció

És un arbusto en moltes fulles en forma de punta d'espasa, totes dirigides cap a dalt: tal volta, podria ser confosa en una Euphorbia, pero tallant un full ràpidament veem que no ix làtex blanc. Desenrolla les flors blanques al final del estiu i l'autumne. Són aromàtiques. Cal anar en conte en esta planta perque és irritante.

El seu frut és una baya roja globular d'1 a 2 cm. Té fulles lanceoladas, estretes. Donat el potent efecte purgante de la corfa i de les fulles del torvisco és considerat veríbaix, ya que pot produir ampolles en la pell despuix d'un prolongat contacte.

Propietats

El torvisco és un arbust en propietats sorprenents. Ha segut usat com a amulet i repelent del mal d'ull i esperits malignes des de la Prehistòria.

A nivell terapèutic, és un potent purgante. En l'aigua resultant de l'infusió dels seus brots es fan enjuagues bucals per a aliviar el dolor de molgues, càries i problemes de geniva. No es recomana engolir el líquit. Els seus brots desprovistos de fulls tenen propietats analgésicas. Per a això, es realisa una lligaça que immovilise la zona dolorida a modo de fèrula. Per tant, és útil per a torceduras articulares, luxacions i fractures.

És la millor espècie vegetal de la península ibèrica per a fer lligam, la seua corfa és una corda natural per la seua flexibilitat i resistència, en la que es poden fer nucs molt ferms. En algunes zones de Zamora s'acostuma a nugar-li una correja de Daphne gnidium a la coa dels corders com a remei per a frenar la descomposició estomacal; també és conegut el seu valor com a insecticida en el gallinero, per a mantindre a les gallines a resguart del piojillo.

Esta espècie ha segut amprada, des de temps inmemoriales, com a mig de peixca en estanys i rieres: la seua resina tòxica ataca a l'oxigen de l'aigua, per lo que tirant branques d'esta planta s'enverinava als peixos que, despuix de dos o tres hores, solament calia arreplegar. Esta forma de peixca es coneix com «entorviscar»[2] i ademés de ser perillosa per indiscriminada està penada per la llei en Espanya.

Taxonomia

Daphne gnidium va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 357-358. 1753.[3]

Etimologia


Daphne; nom genèric que ho trobem mencionat per primera volta en els escrits del mege, farmacèutic i botànic grec que practicava en l'antiga Roma, Dioscórides. Provablement en la denominació d'algunes plantes d'este gènero es recorda la llegenda d'Apolo i Dafne. El nom de Daphne en grec significa "llorer", ya que els fulls d'estes plantes són molt similars a les del llorer.[4]

gnidium: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Gnido.[5]

Sinonímia
  • Mistralia gnidium (L.) Fourr.
  • Thymelaea gnidium (L.) All.
  • Laureola gnidium (L.) Samp. ex Pereira
  • Daphne paniculata Lam.
  • Daphne orthophylla St.-Lag.[6]

Nom comú

  • Castellà: torvisco, torovisco, torvisquera, torvizco, trovisc, chorovisco, chorvisco, matagallina, matapollera, matapollo, matapulgas.[7]

Referències

  1. ↑ Daphne gnidium en asturnatura.com
  2. ↑ Institut de Història Medieval d'Espanya (ed.): «Anuari d'estudis migevals». Anuari d'estudis migevals, Volum 27, Partix 2. (1997). Consultat el 14 de setembre de 2021.
  3. ↑ «Daphne gnidium». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 4 de decembre de 2013.
  4. ↑ Giacomo Nicolini, Enciclopèdia Botanica Motta, Milano, Federico Motta Editore, 1960.
  5. ↑ En Epítets Botànics
  6. ↑ Daphne gnidium en The Plant List
  7. ↑ «Daphne gnidium». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Archivat des de l'original, el 28 de maig de 2012. Consultat el 16 de novembre de 2011.

Bibliografia

  1. Halda, J. J. 2001. Genus Daphne SEN, Dobré [Czech Republic].
  2. Net Feliner, G. 1997. Thymelaeaceae. Fl. Iberica 8: 32–69.
  3. Webb, D. A. 1968. Thymelaeales. CVII. Thymelaeaceae. 2: 256–260. In T. G. Tutin, V. H. Heywood, N. A. Burges, D. H. Valentine, S. M. Walters & D. A. Webb (eds.) Fl. Eur.. Cambridge University Press, Cambridge.