Analgèsic

Un analgèsic és qualsevol membre del grup de medicaments utilisats per a conseguir l'analgèsia, el consol i reducció del dolor, ya siga de cap, muscular o en general.[1][2][3]
Els fàrmacs analgèsics actuen de diverses formes sobre els sistemes nerviosos central i perifèric. Són distints dels anestèsics, que afecten temporalment i, en alguns casos, eliminen per complet la sensació. Els analgèsics inclouen paracetamol (conegut també com acetaminofén o acetaminofeno), els medicaments antiinflamatoris no esteroides (AINE) com els salicilatos i els opioides com la morfina i l'oxicodona. En elegir analgèsics, la gravetat i la resposta a atres medicaments determinen l'elecció de l'agent; l'escala analgésica de l'Organisació Mundial de la Salut carro especifica analgèsics suaus com a primer pas.[4] També està determinada pel tipo de dolor: per al dolor neuropático, els analgèsics tradicionals són menys efectius i, a sovint, es beneficien de classes de medicaments que normalment no es consideren analgèsics, com els antidepressius tricíclicos i antiepilépticos.[5]
Classificació dels analgèsics
Antiinflamatoris no esteroideos
Els antiinflamatoris no esteroideos (AINE) són un grup de fàrmacs heterogéneu, el representant més dels quals conegut és l'aspirina. Actuen sobretot inhibint a unes enzimes nomenades ciclooxigenases, crucials en la producció de prostaglandines, substàncies mediadores del dolor. Corresponen al primer escaló analgèsic de l'OMS, junt en el paracetamol (AINE carent d'efectes antiinflamatoris). Ademés de propietats analgèsiques, els AINE són antipiréticos, antiinflamatoris i alguns antiagregantes plaquetaris. Tenen l'inconvenient de que no es pot superar una dosis de tolerància o sostre terapèutic pels greus efectes adversos com és l'hemorràgia.
Opiáceos menors
Els opiàceus menors, també coneguts com opioides menors, són una categoria de fàrmacs analgèsics que actuen sobre els receptors opioides en el sistema nerviós central per a aliviar el dolor. Encara que es denominen "menors", no es referix a la seua potència, sino a la diferència en la seua estructura química en comparació als opiàceus majors, com la morfina o l'heroïna. Els opiàceus menors inclouen substàncies com la codeína i el tramadol. Estos fàrmacs són menys potents en térmens del seu efecte analgèsic en comparació als opiàceus majors, pero encara poden ser eficaços per a tractar el dolor moderat a sever. Ademés de les seues propietats analgèsiques, la codeína també s'utilisa com antitusígeno per a tractar la tós. Encara que els opiàceus menors són considerats menys potents, seguixen sent fàrmacs en efectes narcòtics i poden produir efectes secundaris i dependència si s'usen incorrectament o en dosis elevades. També poden causar somnolència, estrenyiment, nàusees i depressió respiratòria.
Opiáceos majors
Són un grup de fàrmacs, uns naturals (opiáceo) com la morfina i uns atres artificials (opioide) com el fentanilo, que actuen sobre els receptors opioides de les neurones del sistema nerviós, imitant el poder analgèsic dels opiàceus endògens. Són els fàrmacs analgèsics més potents coneguts i corresponen al tercer escaló analgèsic de l'OMS. Es poden associar i potencien la seua acció en els AINE, pero no és biològicament correcte associar-els a opiàceus menors. Els opiàceus majors no presenten sostre terapèutic, per lo que es pot aumentar la dosis segons la presència de dolor i tolerància del pacient. Presenta l'inconvenient de que són substàncies estupefaents i deprimixen el sistema nerviós central en les primeres dosis.
Uns atres
Ziconotide és un fàrmac que no és opioide, ni un AINE, i tampoc un anestèsic local. Usat en el tractament del dolor crònic.
Fàrmacs adyuvantes
Encara que no són analgèsics quan s'administren aisladamente, potencien l'acció de qualsevol analgèsic en associació. Entre els fàrmacs adyuvantes analgèsics es troben:
- Corticoides.
- Antidepressius, sobretot els antidepressius tricíclicos.
- Anticonvulsivantes, sobretot en el dolor neuropático. Encara que no es poden incloure dins del grup dels analgèsics, el placebo, és dir, l'efecte placebo o consol del dolor en absència d'un tractament conegut biològicament com a actiu, és capaç d'activar àrees cerebrals dedicades al consol del dolor, provocant canvis físics en la manera en la que el cervell respon al dolor, visible en resonància magnètica funcional, per lo que està demostrat que la confiança que deposita el pacient en un tractament, millora els resultats del mateix. A pesar de tot, cap fase del tractament del dolor passa per l'utilisació de placebo, perque no és ètic.
Analgèsics
|
Referències
- ↑ ASALE, RAER-. «analgèsic, analgésica | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2020-11-29.
- ↑ «analgèsic - Definició - WordReference.com» (en es). www.wordreference.com. Consultat el 2020-11-29.
- ↑ «Analgèsics». medlineplus.gov. Consultat el 2020-11-29.
- ↑ «Tractaments farmacològics. Escala analgésica de l'OMS.» (en es). www.dolor.com. Consultat el 2020-11-29.
- ↑ Dworkin, Robert H.; Backonja, Miroslav; Rowbotham, Michael C.; Allen, Robert R.(2003-11-01).«Advances in Neuropathic Pain».Archives of Neurology.60(11): 1524.ISSN 0003-9942.doi:10.1001/archneur.60.11.1524.Consultat el 2020-11-29.(en en)
Vore també
Enllaços externs
Analgèsic en el Viccionari.
.
- "Analgèsic", informació en espanyol sobre medicaments i fàrmacs per a professionals de la salut, en el lloc web Farmanuario.
- [enllaç trencat], artícul en espanyol en el lloc web UIA HLM.
- Escala analgésica, artícul en anglés en el lloc web de l'OMS.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Analgèsic» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.