Anar al contingut

Moneda cartaginesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Moneda cartaginesa

La moneda cartaginesa o púnica fa referència a les monedas de l'antiga Cartago, una ciutat-estat fenicia situada prop de l'actual ciutat de Tunis. Entre finals de el V i la seua destrucció en l'any 146 a. C., Cartago va produir una àmplia gama de divises en or, electro, argent, vellón i bronze. Solament una minoria de les monedes falcades es va produir o va utilisar en el nort d'Àfrica. En canvi, la majoria prové de les propietats de Cartago en Cerdenya i en la Sicília occidental.[1]

La moneda base era el siclo o shekel, provablement pronunciat /səˈḳel/ en llengua púnica.[2] Cartago va emetre monedes de mig siclo,[3] un siclo (7,20 g)[4], 1⅔ de siclo, de dos i de tres siclos.[5] Les peces de cinc siclos es varen emetre en Sicília.[6]

Antecedents

Entre els sigles IX i VII a. C., els fenicios varen establir colónies en tot el Mediterràneu occidental, especialment en el nort d'Àfrica, Sicília occidental, Cerdenya i el sur d'Iberia. Cartago pronte es va convertir en la major d'estes comunitats, establint llaços econòmics, culturals i polítics particularment estrets en la ciutat de Motia en Sicília occidental i la ciutat de Sulcis en Cerdenya. Encara que les comunitats gregues en Sicília i Itàlia meridional varen començar a falcar al voltant del 540 a. C., les comunitats púnicas no varen començar a produir monedes fins a al voltant del 425 a. C. Les primeres fàbriques de moneda púnicas es trobaven en l'oest de Sicília, en Motia i en Ziz (provablement Panormus, en l'actual Palermo). A la producció que varen realisar estes comunitats se li coneix com l'acunyament sículo-púnica. De la mateixa manera que l'acunyament realisat per les comunitats gregues en la part occidental de l'illa, es va falcar solament en argent en el pese estàndar àtic-euboico, i la seua iconografia es va adaptar sobretot d'atres monedes sicilianes preexistentes, principalment les d'Hímera, Segesta, i Siracusa.[7] Este acunyament sículo-púnica va precedir provablement als propis siclos de Tir de Fenicia, que es varen desenrollar al voltant del 400 a. C.[8]

Primers acunyament cartaginesas (al voltant del 410-390 a. C. )

La primera moneda cartaginesa sembla haver segut falcada en el 410 o el 409 a. C. per a pagar la massiva intervenció militar cartaginesa en Sicília que va conduir a la Segona Guerra Siciliana (410-404 a. C.), i la seua producció va continuar fins al final de la tercera guerra siciliana (398-393 a. C.). Este acunyament estava compost solament per tetradracmas d'argent de pes àtic, conegudes com a Série I (410-390 a. C.), que contenien cinc subgrups cronològics separats (A-F).

En l'anvers d'estes primeres monedas es mostra la mitat davantera d'un cavall mirant a la dreta, en una llegenda en llengua púnica que en la que es llig QRTḤDŠT (𐤒𐤓𐤕𐤇𐤃𐤔𐤕, «Cartago»). En el revers es mostra una palmera datilera, en l'inscripció MḤNT (𐤌𐤇𐤍𐤕, «el campament»). En el subgrup B, es pot vore també en l'anvers a la deesa Nike alada volant sobre el cavall, sostenint un caduceo i una corona ornamental. En el subgrup final, el F, la part davantera del cavall se substituïx per la figura d'un cavall complet fent cabriolas.[9]


Este acunyament de monedes d'argent va poder haver segut acompanyada en etapes posteriors per la primera d'or cartaginés, coneguda com el Grup I de Jenkins-Lewis. Este acunyament es coneix a través d'un sol eixemple. Es va falcar com un siclo o didracma en el pes estàndar fenicio. Els seus tipos, un cavall en l'anvers i una palmera en el revers, són molt similars als de les monedes d'argent de la Série I, subgrup F.[10]

Junt en estos primers temes cartagineses, atres ciutats dins de l'esfera cartaginesa de l'oest de Sicília varen seguir produint monedes per separat, especialment Motia (fins al 398/7 a. C.), Ziz-Panormus, Eryx i Segesta.

Data i ubicació de la fàbrica de la moneda

La data de la Série I (410-390 a. C.) es va establir a través de vàries proves. Una moneda del subgrup B es sobreacuñó en una atra d'Agrigent. La Série I (B) va deure haver estat ya en circulació quan l'activitat acuñadora va cessar en Agrigent en l'any 406 a. C., any en el que els cartagineses varen destruir la ciutat.[11] La série havia aplegat al seu fi a principis dels anys 380 a. C., ya que una selecció de tots els subgrups apareix en dos tesors acumulats en eixe moment: Contessa i Vito Superiore. Este últim és particularment important, ya que l'ocasió més provable per al seu depòsit és el Sege de Regio en el 387 a. C.[11] Els patrons de gravació entre les séries, en una proporció relativament alta de reversos sobre anversos, i en reversos relativament escassos comparats en els múltiples anversos, indiquen que l'acunyament va ser «intens, pero irregular».[12] En relacionar estes senyes numismàtiques en la situació històrica en aquells anys d'acort en les fonts lliteràries (principalment Diodoro Sículo), Kenneth Jenkins va argumentar que els cartagineses varen iniciar l'acunyament per a pagar la seua expedició inicial a Sicília en el 410 a. C. (o possiblement la seua segona intervenció en el 409 a. C., que era en una escala molt major), i varen continuar falcant segons lo requerit per les circumstàncies fluctuantes durant els següents dèsset anys de guerra, fins que es va declarar la pau en el 393 a. C., despuix de la Batalla de Crisa.[11] La llegenda del revers, MḤNT, que significa «campament», té matisos militars que recolzen l'idea de que esta moneda va ser dissenyada per a pagar les campanyes militars en curs.

L'ubicació de la casa de la moneda a on es va produir este acunyament no es coneix a ciència certa.Les emissions posteriors d'argent cartaginesa es varen produir en Sicília, en la ciutat de Lilibea (actualment Marsala), pero esta ciutat va ser fundada en el 397/396 a. C., tras de la destrucció de Motia. És poc provable que es produïren en Motia abans d'eixa data, ya que esta ciutat sembla haver continuat falcant les seues pròpies monedes fins a la seua destrucció. Per lo tant, la producció inicial de la série provablement va tindre lloc en la mateixa Cartago. Hi ha un canvi iconográfico en la transició del subgrup I al subgrup F, en el que el disseny de l'anvers varia des d'una representació de la part anterior d'un cavall fins a la representació d'un cavall complet. És possible que el canvi coincidira en el canvi de l'acunyament a la nova ciutat de Lilibea.[12]

L'emissió de monedes d'or, del Grup I de Jenkins-Lewis, està datada únicament sobre la base de la seua similitut iconográfica en el subgrup final de la d'argent (Série I (F)), lo que sugerix que varen ser falcades al mateix temps. És possible que s'hagueren falcat en Cartago o Lilibea.[13] En el Mediterràneu antic, l'emissió de monedes d'or estava a sovint conectada a temps de crisis concrets, quan les existències d'argent s'havien agotat i els estats es veen obligats a recórrer la fundició de joyes i relíquies religioses. Açò podria encaixar en la producció en les etapes posteriors de la guerra cartaginesa de dèsset anys en Sicília.

Iconografia

La série I presenta dos motius clau que seguixen apareixent regularment en les monedes cartaginesas a lo llarc de la seua història: el cavall i la palma. Es discutix l'importància d'abdós símbols, en una divisió particular en els estudis sobre si deuen ser interpretats en térmens de la tradició púnica o grega.

S'han propost tres interpretacions principals sobre el cavall. Una d'elles indica que el cavall era un símbol de Baal Hammon, el deu principal de Cartago, que provablement estava associat en la guerra i el sol. No obstant, el nostre coneiximent de la religió cartaginesa i de la naturalea de les seues deïtats és molt llimitat. En eixemplars més tardans de monedes cartaginesas, el cavall apareix a voltes en un disc solar, que podria recolzar esta interpretació.[14][15] La segona interpretació és que el cavall fa referència a una llegenda de la fundació de Cartago, coneguda a través del historiador romà Justino. D'acort en este historiador, en la fundació de Cartago es va trobar el cap d'un cavall en el sol i açò va ser interpretat com un presagie de la prosperitat futura de la ciutat.[16] Era comú representar els motius relacionats en la fundació de la ciutat en els acunyament grecs en Sicília i en el sur d'Itàlia. Pero no està clar si els propis cartagineses coneixien esta història sobre la fundació.[10][14] La tercera interpretació és que el cavall fa referència al propòsit militar de l'acunyament. Lo important per a esta interpretació és el fet de que a partir del subgrup B, el cavall està acompanyat per una figura femenina alada que sosté una corona ornamental i un caduceo. En l'art grec, esta figura és un símbol de victòria, coneguda com Niké, i la corona s'otorgava als guanyadors en concursos i batalles.[14] Estes tres interpretacions no són necessàriament incompatibles.

L'interpretació habitual de la palmera és que era un tipo de joc de paraules visual destinat a representar a l'autoritat acuñadora, ya que la paraula grega per a la palmera, foinix, és també la paraula grega per a «fenicio» o «púnico». Este tipo de joc visual, conegut de forma habitual com un tipo de canting, era comú en els acunyament grecs clàssics, particularment en Sicília, a on apareixen eixemples prominents en Himera, Selinus, Zancle i Leontini.[14] Edward Stanley Robinson va desafiar esta interpretació en basar-se que un joc de paraules grec seria sorprenent en una moneda púnica.[17] No obstant, el grec era àmpliament conegut i parlat en la part controlada en Sicília pels cartagineses; les llegendes de vàries monedes sículo-púnicas anteriors estan en grec. Una explicació alternativa és que la palma era un símbol del deu sol Baal Hammon, en cas que fora un deu sol, pero no hi ha molta evidència d'això, llevat en el cas en el que la palma era un símbol del deu sol grec, Apolo, en Delos.[14]

En el subgrup I, dos flascos inusuals de nivell doble apareixen en l'anvers entre les lletres de la llegenda. Estos gots són un tipo de cremador d'incens o timiaterio, que es troben comunament en conjunts de ceràmica en llocs arqueològics púnicos d'este periodo.La seua presència pot recolzar als intents de llegir l'iconografia d'estes monedas sobre la religió cartaginesa.

Vore també

Referències

Cites

  1. ↑ Crawford, 1985, p. 103 & 133.
  2. ↑ Vennemann, 2013b, p. 487.
  3. ↑ Crawford, 1985, p. 137.
  4. ↑ Crawford, 1985, p. 87.
  5. ↑ Crawford, 1985, p. 135.
  6. ↑ Crawford, 1985, p. 106.
  7. ↑ Jenkins, 1971, p. 27-30.
  8. ↑ Bronson, 1976, p. 8.
  9. ↑ Jenkins, 1974.
  10. ↑ 10,0 10,1 Jenkins i Lewis, 1963, p. 11-12.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Jenkins, 1974, p. 24-26.
  12. ↑ 12,0 12,1 Jenkins, 1974, p. 26.
  13. ↑ Jenkins i Lewis, 1963, p. 16-17.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Jenkins, 1974, p. 27-29.
  15. ↑ Ferron(1966).«Li caracttere solaire du dieu Carthage».Africa.1: 41.
  16. ↑ Epitome of Pompeius Trogus 18.5
  17. ↑ Robinson, E. S. G.(1963).«Carthaginian gold and electrum coins. (Special Publications No. 2) by G. K. Jenkins, R. B. Lewis».Numismatic Chronicle.: 285-292.

Bibliografia

  • Acquaro, E.(1971).«Sulla lettura vaig donar un tipo monetale punico».Rivista Italiana vaig donar Numismatica i Scienze Affini.19: 25-30.
  • Bronson, Bennet(Novembre de 1976).«Bulletin».Field Museum of Natural History.Chicago:Vol. 47, No. 10.
  • Crawford, Michael Hewson(1985).«Coinage and Money under the Roman Republic: Italy and the Mediterranean Economy».University of Califòrnia Press.Berkeley:.
  • Frey-Kupper, Suzanne (2013). Die antiken Fundmünzen vom Monte Iato: 1971-1990: ein Beitrag zur Geldgeschichte Westsiziliens, Lausanne: Editions du Zebre. ISBN 978-2-940351-16-9.
  • Jenkins, G. Kenneth(1971).«Coins of Punic Sicily, Part I».Schweizerische Numismatische Rundschau.50: 25-.
  • Jenkins, G. Kenneth(1974).«Coins of Punic Sicily, Part II».Schweizerische Numismatische Rundschau.53
  • Jenkins, G. Kenneth(1977).«Coins of Punic Sicily, Part III».Schweizerische Numismatische Rundschau.56: 5-.
  • Jenkins, G. Kenneth(1978).«Coins of Punic Sicily, Part IV».Schweizerische Numismatische Rundschau.57: 5-.
  • Jenkins, G. Kenneth; Lewis, Richard Baldwin (1963). Carthaginian Gold and Electrum Coins, London: Royal Numismatic Society.
  • Vennemann, Theo(2013a).«Germania Semitica».Walter de Gruyter..
  • Visonà, Paolo(2006).«Prolegomena to a Corpus of Carthaginian Bronze Coins».Numismatica i Antichita Classiche.35: 239–51..
  • Vennemann, Theo(2013b).«Germania Semitica».: 485–496..


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Moneda_cartaginesa&oldid=1405096»