Modus tollendo ponens
Plantilla:Regles de transformació El modus tollendo ponens (llatí: «el modo que, en negar, afirma»)1 també conegut com a eliminació de la disjunció o eliminació del «o», abreviat ∨I,[1][2][3][4] o silogisme disyuntivo[5][6] (cal anotar que per a alguns autors són dos regles diferents[7]) és, en llògica clàssica, una forma d'argument vàlida que conté una declaració disyuntiva en una de les seues premissas,[2][3] i en llògica proposicional, una regla d'inferència vàlida.
El modus tollendo ponens o silogisme disyuntivo establix que, si se nos diu que a lo manco una de les dos proposicions és verdadera; i també se nos va dir que no és la primera la que és verdadera; es pot inferir que deu ser l'última la que és verdadera. És dir, si P o Q és verdader i P és fals, llavors Q és verdader.
El modus tollendo ponens pot escriure's formalment com:
a on cada volta que apareguen les instàncies de "" i "" en les llínees d'una demostració, es pot colocar "" en una llínea posterior.
Un eixemple de modus tollendo ponens o silogisme disyuntivo és:
O l'incompliment és una violació de seguritat, o no està subjecte a multes.
L'incompliment no és una violació de seguritat.
Per lo tant, no està subjecte a multes.
La raó per la que açò li crida silogisme disyuntivo és que, primer, és un silogisme - un argument en tres passos -, i segon, conté una disjunció llògica, que és simplement el «o» que conecta abdós térmens. «P o Q» és precisament una disjunció. Esta norma permet eliminar una disjunció - el «o» - d'una demostració llògica.
El silogisme disyuntivo està estretament relacionat al silogisme hipotètic, que és també un tipo de silogisme i una regla d'inferència.
Notació formal
[editar | editar còdic]La regla de Modus Tollendo Ponens pot escriure's en la notació subsegüent:
a on és un símbol metalógico que significa que és una conseqüència sintàctica de , i en algun sistema llògic;
i expressat com una tautologia veritat-funcional o teorema de la llògica proposicional:
a on i són proposicions expressades en algun sistema formal.
Eixemples de llenguage natural
[editar | editar còdic]He ací un eixemple:
- Yo elegiré sopa o elegiré ensalada.
- No vaig a elegir sopa.
- Per lo tant, vaig a elegir ensalada.
He ací un atre eixemple:
- És de color roig o blau.
- No és blau.
- Per lo tant, és de color roig.
Vore també
[editar | editar còdic]- Modus tollendo tollens
- Modus ponendo ponens
- Modus ponendo tollens
- Raonament deductivo
- Disjunció llògica
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sanford, David Hawley. 2003. If P, Then Q: ConditionalFoundations of Reasoning. Londres, RU: Routledge: 39
- ↑ 2,0 2,1 Hurley
- ↑ 3,0 3,1 Copi i Cohen
- ↑ Moore i Parker
- ↑ Copi, Irving M. (2005). Introduction to Logic (en anglés), Prentice Hall, p. 362.
- ↑ Hurley, Patrick (1991). A Concise Introduction to Logic, 4ta edició (en anglés), Wadsworth Publishing, pp. 320–1.
- ↑ 1922-2014., Suppes, Patrick, (1978). Primer curs de logica matematica, Reverte. OCLC 13722873. ISBN 8429151508.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Modus tollendo ponens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.