Metròpolis (película de 1927)

Archiu:Horst von Harbou - Metropolis set photograph 05.jpg

Metròpolis (película de 1927)

Metròpolis és una película muda alemana de 1927 del gènero de ciència ficció dirigida per Fritz Lang i realisada per la productora UFA. És considerada una de les grans películes del cine expressioniste alemà i de l'història del cine mundial.

El guion va ser escrit per Thea von Harbou i Fritz Lang, inspirant-se en una novela de 1926 de la mateixa Von Harbou.

Metròpolis és un de lοs pocs films considerats Memòria del Món per l'Unesco. Va ser el primer en posseir esta categoria, amparat en la vívida encarnació de tota la societat, i la profunditat del seu contingut humà i social.

Argument

En una megalópolis de el XXI els obrers viuen en un gueto subterràneu a on es troba el cor indústrial en la prohibició d'eixir al món exterior. Incitats per un robot es rebelen contra la classe intelectual que té el poder, amenaçant en destruir la ciutat que es troba en la superfície, pero Freder (Gustav Fröhlich), fill del dirigent de Metròpolis, en l'ajuda de María (Brigitte Helm), d'orige humil, intentaran evitar la destrucció apelant als sentiments i a l'amor.

El film es desenrolla en l'any 2026, en una ciutat-estat d'enormes proporcions anomenada Metròpolis. La societat s'ha dividit en dos grups antagónicos i complementaris: una èlit de propietaris i pensadorés, que viuen en la superfície, veent el món des dels grans rascacels i paisages urbans, i una casta de treballadorés, que viuen baix la ciutat i que treballen sense cessar per a mantindre el modo de vida dels de la superfície. El president-director de la ciutat és Johan Joh Fredersen (Alfred Abel).

Una figura carismàtica i pacificadora cridada María defén la causa dels treballadors pero, en lloc d'incitar a un tumult, insta als treballadors a buscar una eixida pacífica i tindre paciència, esperant l'arribada del «Mediador», que unirà abdós mitats de la societat. El fill de Fredersen, Freder, coneix a María i queda prendado d'ella. En seguir-la sense que esta es done conte, penetra en el món subterràneu dels treballadors i mira en els seus propis ulls les pèssimes condicions en que estos viuen i treballen, aixina com el despit absolut dels propietaris, que preferixen dur més treballadors per a que les màquinas no es detinguen, que auxiliar als que sofrixen accidents en elles. Asqueado per lo que veu, Freder decidix unir-se la causa de María.

No obstant, Fredersen s'ha donat conte ya de les activitats de María, i tement un tumult dels obrers, decidix solicitar l'ajuda del científic Rotwang (Rudolf Klein-Rogge), qui a la seua volta li mostra un robot antropomorfo de la seua invenció. El robot de Rotwang pot prendre tant la conducta com l'apariència d'una persona, aixina que decidixen suplantar a María. Al robot se li mana promoure els disturbis i el descontent, per a aixina permetre a Fredersen llançar una repressió violenta contra els treballadors. Lo que desconeix Fredersen és que el robot conté l'esperit de Hel - la que havia segut esposa de Rotwang, que va tindre un amorío en el director de la ciutat i va fallir en donar a llum al seu fill Freder - i que Rotwang utilisarà a l'autómata com a instrument de venjança contra el president de Metròpolis, el seu fill i, contra tota la ciutat.

La verdadera María és feta presonera en la mansió de Rotwang, en Metròpolis, mentres el robot la suplanta i llança discursos incendiaris, i ademés comença a seguir les iniciatives de Rotwang en el seu pla de venjança. Es transforma en ballarina exòtica en el prestigiós cabaré Yoshiwara, i aixina excita als assistents i nuvola la seua raó per a promoure la discòrdia i la decadència entre els jóvens adinerats. Seguint els mals consells del robot, els treballadors inicien un tumult i destruïxen la «Màquina Cor», que proporciona l'energia que fa funcionar totes les demés maquinàries de Metròpolis. La destrucció de la màquina també provoca que els tancs d'aigua de la ciutat es aneguen, i inunden el submundo dels treballadors, els qui, cegats pel discurs del robot, han descuidat la seguritat dels seus fills, que terminen sent rescatats per Freder i la verdadera María. En donar-se conte del seu greu error, els treballadors, desesperats, ixen a la superfície en busca de la seua «enemiga en la ciutadella», la presunta María. La flota invadix el districte de diversions de la ciutat i captura a la falsa María, a la que nuguen a una estaca i capcionen fòc, mentres Freder observa tot i es desespera. Pero pronte es donen conte de que eixa María és una impostora, en ardir les seues carns falses i quedar al descobert el robot, i al vore la verdadera María ser perseguida per l'enfollit Rotwang en les teulades de la catedral de la ciutat. Freder perseguix a Rotwang i s'enfronta en ell, fins que Rotwang es precipita de la teulada cap a la seua mort. María i Freder retornen al carrer i van a la trobada de Joh i Grot (dirigents de la ciutat i dels treballadors) i deixen entrevore.

En el lema «Mittler zwischen Hirn und Hand muss dones Herz sein» («Mediador entre el cervell i la mà ha de ser el cor»), que deu interpretar-se com la necessitat de que la capacitat d'amar del ser humà reunixca a la raó i la força, es reconcilien el magnat Joh Fredersen i els treballadors de Metròpolis gràcies a Freder, tres components simbòlics: raó, treball i cor.

Repartiment

• Gustav Fröhlich - Freder
• Brigitte Helm - Maria
• Alfred Abel - Joh Fredersen, l'amo de Metròpolis i pare de Freder.
• Rudolf Klein-Rogge - Rotwang, un científic.
• Heinrich George - Grot, el guardià de la «Màquina Cor».
• Theodor Loos - Josaphat, assistent de Fredersen i amic de Freder.
• Fritz Rasp - L'home prim, espia de Fredersen.
• Erwin Biswanger - Georgy (11811), un obrer.

Producció

Archiu:Fritz Lang und Thea von Harbou, 1923 od. 1924.jpg

Fritz Lang i Thea von Harbou preparant el guion del film.

Rodar Metròpolis va costar 5.100.000 reichsmarks, sifra que a dia de hui, calculant l'inflació, supondria més de 39 millons de dólars, una de les més costoses en els orígens del cine. Fritz Lang va contar en una cantitat gran d'extres i es varen filmar prop de 620.000 metros de película, reduïts a 4189 per al seu primer tall, despuix la seua duració es va vore més reduïda per a la distribució internacional. Es varen utilisar un total de 27 000 extres, es va rodar en més de 310 dies i 60 nits.

De la producció es va encarregar majoritàriament Erich Pommer, qui al principi no va tindre molta fe en el proyecte. Ho vea massa costós tant econòmica com ejecutivament, i a pesar de que Fritz Lang va conseguir convéncer-li, va anar el principal productor i eixecutiu de la película sense encara creure del tot en ella. Lang va portar a terme la redacció del guion junt a la seua esposa Thea von Harbou, qui també es va encarregar d'escriure la novela que serviria com a base per a la creació del guion de Metròpolis.

Despuix de ser acceptada per l'Universum Film AG, «Erich Pommer, Karl Freund, Günther Rittau, Eugen Schüfftan i l'escultor Walter Schulze-Mittendorff varen unir els seus respectius estudis per a realisar la película que havia gojat del major presupost de tota l'història del cine germà».

Archiu:Fritz Lang am Set von Metropolis Ueberflutung (1926).jpg

Rodage en els estudis UFA de l'escena de l'inundació.
Fotografia de Horst von Harbou.

Metròpolis es va convertir en una superproducció tant en lo que respectaba al presupost com al número de participants, sent un total de més de 37.000 persones. Un dels productors, Eugen Schüfftan, va anar el responsable dels efectes especials. Estos són considerats com l'element més característic i representatiu del film, i va costar una gran cantitat de temps i material pel gran encabotament de Lang per fer justícia a l'enorme guion. No obstant, la película va sofrir numeroses reedicions a causa de la censura i els corts depenent d'on anara proyectada la película. Per eixemple, en la seua distribució nortamericana varen ser retallades diverses parts del llarcmetrage per ser considerades propaganda comunista. «[...] va tindre com resultat la filmació de 620.000 metros de celuloide, els quals es varen reduir a 4.189 metros en el primer tall i a 3.170 en la seua distribució internacional». El tercer d'estos corts va contar en una banda sonora composta per Giorgio Moroder i en la que varen participar artistes com Queen i Bonnie Tyler, entre uns atres.

Schüfftan «va crear el sofisticat Procés Schüfftan», que consistia en l'us de reflexos i contrarreflejos utilisats en les maquetes per a simular edificis de gran tamany. Una atra novetat va ser l'us de la cambra giroscòpica, «la qual permetia filmar panoràmiques en totes les direccions».

Censura i corts

Archiu:"Metropolis" (1927 film) (15418159339).jpg

Anunci neozelandés de 1928.

Archiu:Cine Dom Pedro caps block 30 adv 01.jpg

Anunci brasiler de 1930.

Poc abans de la seua estrena oficial en Berlín (el 10 de giner de 1927 en el UFA-Palast am Zoo), la cinta va ser proyectada per a representants de Paramount, empresa que l'anava a distribuir en Estats Units, a els qui els va semblar confusa i, sobretot, llarga. Es va encarregar a Channing Pollock que procedira a un nou montage per a abreviar la duració. Ademés de realisar alguns corts en base en la moralitat, en vistes a una major difusió comercial en Estats Units (com la supressió de casi totes les prens que la falsa María és observada mentres realisa la seua dansa eròtica), Pollock va eliminar la crucial trama argumental sobre la verdadera naturalea de l'enfrontament entre Freder i Rotwang, aixina com numerosos plans de la dramàtica inundació de la ciutat subterrànea dels treballadors. D'estes modificacions va sorgir la versió estrenada en Estats Units, en el cine Rialto de Nova York, el 5 de març de 1927, dos mesos despuix del seu premier alemà, i la que va aplegar a Gran Bretanya, en uns 115 minuts. En Espanya es va estrenar el 29 de maig de 1927 en el Cine Iris Park de Barcelona i en el títul de Metròpolis (La ciutat sobre les ciutats), en dos entregues.

Poc despuix l'empresa productora del film va quedar en un enorme deute en els seus socis nortamericans Paramount i Metro-Goldwing-Mayer, que seria assumida pel millonari nacionaliste Alfred Hugenberg (quí poc despuix invertia els seus diners en ajudar a Adolf Hitler a aplegar en poder) en abril de 1927. Al mando de la productora va traure a Metròpolis de circulació de cines alemans i va retallar la duració del film de l'edició de Pollock llevant en gran partix la llínea ideològica que creïen «inapropiada» per tendència comunista i religiosa. En agost del 1927 la nova versió de 117 minuts va aplegar als cines alemans i de vàries ciutats europees. En 1936, a raó de la censura Nazi, la UFA realisaria encara més corts, esta volta de 91 minuts. Després vindria la guerra i en ell la destrucció dels negatius originals i mutilats del film, en lo que va dur a una reducció a hora i mija del film creat per Lang. En 2010 una versió restaurada del film, a partir de la còpia trobada en Argentina, va recuperar 30 minuts que havien segut retallats per la seua càrrega ideològica i eròtica, i per a acurtar el metraje.

Contingut i interpretació

Archiu:Horst von Harbou - Metropolis Maschinenmensch.jpg

Fotografia de la màquina humana en el plató de cine

A Fritz Lang li agradava recordar que l'història de Metròpolis va nàixer en el seu viage a Estats Units, en octubre de 1924, veent des del seu barco en la nit davant el port neoyorquí els rascacels de la ciutat i els carrers allumenats. En retornar, Thea von Harbou es posaria a treballar en el guion. Esta inspiració es pot relacionar en el rodage en la materialisació de les idees visuals més que en el guion, ya que l'història estava provablement molt perfilada en juliol de 1924. Von Harbou va escriure aixina mateix una novela que es va basar en la trama de la película.

En la representació de l'orde social, Metròpolis es recolza per un costat en el marxisme: hi ha dos classes socials clarament diferenciades i separades, en les que una explota a l'atra sense que hi haja possibilitats de medrar. La «alienació del treball» podria relacionar-se en que hi haja algunes màquinas sense una utilitat reconeixible. El personage del robot María, representat clarament com a malvada, llança als treballadors a la lluita, i com a resultat destrossen el seu mig i sustente, empijorant la seua situació en lloc de millorar-la^{cita requerida}. La colaboració entre classes socials, en lloc de la lluita de classes, recorda no obstant al nacionalsocialismo i la seua ideologia, puix era l'estructura econòmica corporativista que defenia el programa del partit Nazi; ideologia en el qual Thea von Harbou simpatizaba, contràriament a Fritz Lang.

Lang va donar a entendre més tarde que l'idea del cor com a mediador entre la mà (la força del treball) i el cervell (la capacitat directora de la societat) era falsa i que per això ya no li agradava esta película. Despuix d'esta opinió s'amagava la situació social que es vivia i no un conflicte d'orde moral. Encara que la tesis central del cervell, la mà i el cor pertany a Thea von Harbou, ell era responsable de la mateixa, a lo manco en part, com a director de la película que era. Lang, en realitat, estava molt més interessat en els aspectes tècnics i arquitectònics del film que en el trasfondo polític de la trama.

El discret èxit de la película entre el públic d'aquells anys també pot explicar-se per això, ya que l'image social desenrollada en l'història s'opon a les a penes qüestionades creències en el progrés que es tenien llavors. El gènero de ciència ficció del cine mut presenta l'utopia, per lo general, en positiu, mentres que Lang recorre a la esclavización dels temps bíblics per a representar el futur. Les monumentals màquines de la ciutat subterrànea proporcionen a les classes baixes una vida indigna, la massa humana és fàcilment manipulable i es practiquen ritos medievals com la crema de bruixes.

Del cristianisme es pren la paràbola de la Torre de Babel: en la variant que es mostra que els arquitectes i els treballadors parlaven una mateixa llengua pero no s'entenien. També es rescata la figura de María, que personifica el be, aixina com l'anunci de la vinguda d'un redentor i la figura del fals profeta (el robot María).

Arquitectura en la película

Archiu:Set photograph from "Metropolis" (1927).jpg

La nova torre de Babel, la sèu central de Fredersen en Metropolis.

Metròpolis és una ciutat de rascacels l'arquitectura del qual art decó recorda a la de les ciutats més modernes de llavors, principalment Nova York, encara que l'arquitectura de rascacels sorgix en l'escola de Chicago.

Entre els edificis es enmarañan les avingudes i les llínees del tren. Els edificis de la ciutat de superfície són d'una estructura majestuosa, mentres que la ciutat dels treballadors, subterrànea, resulta més senzilla, lúgubre i ombrosa.

Entre estos dos espais bàsics existixen llocs en una arquitectura pròpia i característica. En la ciutat superficial està la catedral, de llínees gòtiques, i la casa de Rottwang, un edifici antic, també d'arts medievals, que s'assembla més al taller d'un alquimiste que al laboratori d'un científic; Lang i Von Harbou varen acordar reconduir l'idea original de proporcionar-li a Rottwang capacitats màgiques. Ademés en la ciutat de la superfície hi ha un jardí que simbolisa lo idílic de la vida per als directors de la ciutat i un barri del pecat retratat en arquitectura orientals, tradicionalment associades a lo exòtic, lo sensual i, des d'ahí, a lo pecaminoso. En la ciutat subterrànea es distinguix ademés una zona de lo clandestí associada en els espais cavernosos a on l'alegoria de la salvació dels treballadors es representa per mig de l'image dels cristians amagats en les catacumbes durant els temps de la seua persecució.

Versions restaurades

La versió original de Metròpolis va sofrir numerosos corts i modificacions en el seu montage, especialment per a la seua estrena en Estats Units, que desvirtuaron en bona mida el guion elaborat per Harbou i realisat per Lang. El metraje descartat va ser donat per perdut, per lo que la versió coneguda durant la major part de el XX no era la de la seua estrena, en 1927. En 2001, la película va ser objecte d'una profunda restauració en la que varen participar numeroses filmotecas a nivell mundial, la qual cosa va conduir a la seua designació com a Patrimoni de la Humanitat, per l'UNESCO.

Archiu:Filmmuseum Berlin - Frame By Frame - Metropolis lost negative.jpg

Una de les bobines corresponents a la còpia en 16 mm trobada en Buenos Aires, junt a la partitura original del film, usats en la restauració de 2010.

En 2008 es va trobar una deteriorada còpia del film, en el metraje original, en format de 16 mm en el Museu del Cine de Buenos Aires. Açò va fer possible realisar un nou montage més propenc a l'original, que va començar a exhibir-se i comercialisar-se en 2010.

Lo ocorregut va ser que en el més següent a la seua estrena (giner de 1927) el distribuïdor Adolfo Z. Wilson va comprar una còpia en la seua versió original, d'aproximadament dos hores i mija, per a estrenar en Argentina, la qual cosa efectivament es va fer en maig de 1928. Posteriorment, esta còpia va entrar a formar part de la colecció de Manuel Penya Rodríguez. En 1959 es va organisar una proyecció en el Cine Club Núcleu, de Buenos Aires. A fins dels anys '60, Penya Rodríguez donó la còpia al Fondo Nacional de les Arts; i este a la seua volta la va traspassar al Museu del Cine, en 1992. No obstant, per uns 40 anys, ningú sabia que estava allí.

En 1988 u dels assistents a la proyecció de 1959 li va contar a Fernando Martín Penya el detall de la duració de dos hores i mija del film. Això li va fer pensar a Penya que allí podria haver-se conservat material únic, ya que les versions llavors conegudes tenien una duració molt menor. Va intentar tindre accés als archius fílmicos del Museu del Cine, sense conseguir-ho fins a 2008, quan va assumir la seua direcció Paula Félix-Didier. Junts varen revisar la còpia, i varen confirmar la seua hipòtesis de contar en la versió original de 1927. Després es varen posar en contacte en els amos dels drets de la película, la Fundació alemana Murnau.

Es va iniciar llavors una nova restauració. A la versió ya restaurada de 2001, se li varen agregar uns 25 minuts adicionals continguts en la còpia de Buenos Aires, que també es varen restaurar digitalment. No obstant, la calitat d'este metraje agregat és inferior, perque la còpia porteña va sobreviure per casualitat. «La nova versió (observa Penya) posseïx la complexitat narrativa que caracterisa a atres obres mudes de Lang. Li va tornar el ritme que ell havia pensat, el seu sentit arquitectònic del montage. Ara la película és molt millor».

La nova versió restaurada es va estrenar en el Festival Internacional de Cine de Berlín de 2010; i després en atres festivals i sales del món, inclús Nova York. La Fundació Murnau va entregar una còpia restaurada al Museu del Cine de Buenos Aires i una atra a Fernando Martín Penya. El film s'ha reestrenado en la sala del Museu d'Art Llatinoamericà de Buenos Aires numeroses voltes des de 2011.^{cita requerida}

En 2019, es va llançar en YouTube una versió doblada, colorizada, en nova música i efectes sonors a càrrec dels ingeniers de sò Garrett Guynn i Andrew John Holt.

Banda sonora

La banda sonora original va ser escrita pel compositor Gottfried Huppertz i concebuda per a una gran orquesta simfònica. La banda sonora està influenciada per la música de Richard Strauss i Richard Wagner, combinant el timbre orquestal clàssic en tocs de modernisme que servixen per a descriure la Ciutat dels Obrers. La banda sonora de Huppertz va ser gravada de nou en l'any 2001 per la Deutsche Ràdio Philharmoniker Saarbrücken acompanyant a la nova edició en DVD. La partitura de Huppertz també ha segut interpretada per distintes orquestes de tot lo món en espectàculs en directe i proyeccions de la película.

Existixen ademés una gran cantitat de músiques alternatives per al film. En 1975, la BBC va publicar una composició electrònica per a la cinta creada per William Fitzwater i Hugh Davies. En 1984, el productor italià Giorgio Moroder va escriure una banda sonora pop que va contar en la colaboració de distints músics de l'época, entre ells Freddie Mercury i Bonnie Tyler. La ya desapareguda agrupació de cine mut Club Foot Orchestra va estrenar la seua versió de Metròpolis en l'any 1991. El músic montenegrino Rambo Amadeus va escriure en 1994 una partitura que va ser estrenada per l'Orquesta Filharmònica de Belgrat i publicada en disc quatre anys més vesprada. En l'any 2000, el productor i discjockey Jeff Mills va crear una banda sonora com a proyecte audiovisual, presentant-se en el Museu de la Música de París, en el Royal Albert Hall de Londres i el Festival Internacional de Cine de Viena. El grup The New Pollutants va realisar en 2005 un espectàcul cridat Metropolis Rescore que incloïa la proyecció de la película acompanyada per la música escrita per Benjamin Speed. En Espanya, la banda gallega Caspervek Trio va estrenar en 2014 la seua banda sonora de la película, en futures representacions en Hongria, Letònia i Països Baixos. En 2015 el discjockey Clusterhead va presentar en Madrit una versió electrònica del film.^{cita requerida}

Models i influències

Archiu:RumplerMetropolis.jpg

Coche amprat en la película. Museu Tècnic Alemà. Berlín. Archiu: Jerzy Kociatkiewicz.

Esta película es va convertir en una forta influència per a posteriors produccions de ciència ficció, sobretot aquelles que tracten de distopías. Entre les películes que li són deutores, podríem mencionar una proposta tan célebre com Blade Runner de Ridley Scott. Abdós han marcat els grans conceptes d'arquitectura i disseny visual sobre el cine ambientat en ciutats distópicas del futur.

Adaptacions

Un musical homònim basat en esta película es va estrenar en 2002. La música va ser escrita per Joe Brooks, les lletres per Dusty Hughes i va ser dirigida per Jerome Savary.

Una película d'anime cridada "Metròpolis de Osamu Tezuka" adapta d'una manera lliure l'història original de Lang, es va estrenar en Japó en l'any 2001 i va ser dirigida per l'aclamat director japonés conegut com Rintaro en un guion de Katsuhiro Otomo, creador de Akira.

Bibliografia

Els millors títuls publicats d'anàlisis i història de la película corresponen a autors germanohablantes i no sempre serà possible trobar traduccions al castellà.

• Thomas Elsaesser: Metropolis – Der Filmklassiker von Fritz Lang, Europa Verlag, Hamburg 2000, ISBN 3-203-84118-5
• Enno Patalas: Metropolis in/aus Trümmern – Eine Filmgeschichte, Bertz + Fischer Verlag, Berlín 2001, ISBN 3-929470-19-5

• Thea von Harbou: Metropolis – Der Roman zu Fritz Langs Film, Ullstein, Frankfurt/M., Berlín, Wien, 1978, ISBN 3-548-03394-6
• Fred Gehler, Ullrich Kasten: Fritz Lang – Die Stimme von Metropolis, Henschel, Berlín 1990, ISBN 3-362-00522-5
• Guntram Geser: Fritz Lang, Metropolis und Die Frau im Mond, Zukunftsfilm und Zukunftstechnik in der Stabilisierungszeit der Weimarer Republik, Corian-Verlag, Meitingen 1999, ISBN 3-89048-310-0
• Ilona Brennicke, Joe Hembus: Klassiker dones deutschen Stummfilms. 1910–1930, Citadel-Filmbücher, Goldmann, München 1983, ISBN 3-442-10212-X
• Jacobsen / Sudendorf Metropolis - Ein filmisches Laboratorium der modernen Architektur Menges Verlag ISBN 3-930698-85-4
• (2002) Fritz Lang's Metropolis: Cinematic Visions of Technology and Fear, New York: Camden House. ISBN 978-1-57113-146-1.

En espanyol

• Pedraza, Pilar: «Metròpolis», Fritz Lang: estudi crític. Edicions Paidós Ibèrica, S.A. 2000 ISBN 84-493-0879-8
• Pablos García, Tamel de: Cine i història contemporànea : anàlisis filosòfic i tècnic-llingüístic del film alemà Metròpolis (1926, dir. Fritz Lang) Universitat de Barcelona. Publicacions i Edicions. 1994 ISBN 84-475-0629-0
• Harbou, Thea von: Metròpolis. Edicions Orbis, S.A. 1988 ISBN 84-402-0695-X
• Penya, Fernando Martín: Metròpolis. Fan Edicions, Buenos Aires 2011. ISBN 978-987-25086-7-8. Este llibre descriu la troballa de la còpia en 16mm en Buenos Aires en 2008, que va permetre la reconstrucció més recent.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Metròpolis.
• Plantilla:Imdb títul
• Plantilla:Rotten-tomatoes
• Plantilla:Tcmdb title
• Plantilla:Amg movie
• Plantilla:Metacritic film
• Plantilla:Filmaffinity
• Ficha de Metropolis en el lloc web de la Memòria dels Registres del Món de l'Unesco (en anglés).
• «The Full ‘Metropolis’». Consultat el 13 de juliol de 2017. (anglés).
• Resenya versió en nous fragments en cinefania.com