Metal blanc
Els metals blancs són una série d'aleacions de metals lluents a sovint decoratius que s'utilisen com a base per a coberts o adorns, aixina com qualsevol de les vàries aleacions a pur de plom o estany utilisades per a coses com cojinetes, joyes, figures en miniatura, tapons fusibles, algunes medalles i tipos mòvils.[1] El terme també s'usa en el comerç d'antiguetats per a un artícul sospitós de ser argent, pero sense sagell de contrast.
Una aleació de metal blanc pot incloure antimoni, estany, plom, cadmi, bismut i zinc (alguns dels quals són prou tòxics). No tots estos metals es troben en totes les aleacions de metals blancs. Els metals es mesclen per a conseguir una meta o necessitat desijada. Per eixemple, un metal base per a joyeria deu ser maleable, pulible, tindre bones característiques de fluix, tindre la capacitat de molejar detalls fins sense una cantitat excessiva de porosidad i molejar-se entre 230 i 300 °C.[1]
Aleacions d'estany-plome i estany-cobre
[editar | editar còdic]
Les aleacions d'estany-plome i estany-coure com el metal Babbitt[2] tenen un punt de fusió baix, que és ideal per al seu us com soldadura, pero estes aleacions també tenen característiques ideals per a cojinetes plans. Lo més important per als cojinetes, és que el material deu ser dur i resistent al desgast i tindre un baix coeficient de fricció. També deu ser resistent als colps, resistent i lo suficientment dúctil per a permetre una llaugera desalineació abans del rodage.
Els metals purs són blans, resistents i dúctils en un alt coeficient de fricció. Els composts intermetálicos són durs i resistents al desgast pero trencadiços. Per sí mateixos, estos no són materials ideals per a rodament.
Les aleacions consistixen en chicotetes partícules d'un compost dur incrustades en el fondo dur i dúctil d'una solució sòlida. En servici, este últim pot desgastar-se llaugerament, deixant que el compost dur duga la càrrega. Este desgast també proporciona canals per a permetre l'entrada de lubrificant. Tots els metals dels rodament contenen antimoni, que forma cristals cúbics durs.
| % Sn | % Sb | % Cu | % Pb | Aplicacions |
|---|---|---|---|---|
| 93 | 3,5 | 3,5 | - | Cojinetes de cap de biela de motor de combustió interna llaugera i mija |
| 86 | 10,5 | 3,5 | - | Cojinetes principals del motor de combustió interna llaugera i mija |
| 80 | 11 | 3,0 | 6 | Cojinetes pesats d'us general (el plom aumenta la plasticidad) |
| 60 | 10 | 28,5 | 1,5 | Cojinetes de motors marins de servici pesat, màquines elèctriques |
| 40 | 10 | 1,5 | 48,5 | Cojinetes de baix cost, d'us general i de servici mijà |
Aplicacions
[editar | editar còdic]Els metals blancs s'utilisen comunament en cojinetes i casquillos per la seua alta capacitat de càrrega i propietats autolubricantes, que reduïxen la fricció i prolonguen la vida útil d'estos components.[3] En l'indústria automotriz, es troben en components del motor com els cojinetes del cigonyal i de les bielas.[4] Ademés, el metal blanc és popular en joyeria i artículs decoratius per la seua rendabilitat i capacitat per a imitar metals més cars com l'argent.[5] En l'indústria de l'impressió, les aleacions de metal blanc s'usaven històricament per a fondre tipografies.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Metals Blancs». Belmont Metals. Consultat el 18 d'abril de 2021.
- ↑ «U.S. Patent 1252» (en anglés). Consultat el 18 d'abril de 2021.
- ↑ «Plain bearing materials: The role of tin».Tribology International.9(3)
- 101–108.ISSN 0301-679X.doi:10.1016/0301-679X(76)90032-3.Consultat el 2025-05-13.
- ↑ Woodyard, Douglas F.; Pouner, Cuthbert Coulson (2009). Pounder's marine dièsel engines and gas turbines, 9th ed edició, Elsevier/Butterworth-Heinemann. ISBN 978-0-7506-8984-7.
- ↑ «An Introduction to White Metals» (en en-us). Stanford Advanced Materials. Consultat el 2025-05-13.
- ↑ Rich, Vincent (1994). The international lead trade, Woodhead publ. ISBN 978-1-85573-103-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metal blanco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.