Babbitt (metal)

Archiu:BabbitB83.jpg

Microestructura del metal Babbitt

El metal Babbitt o metal de cojinete, és una de les distintes aleacions utilisades per a la superfície de respal en un cojinete de fricció .

Història

El metal Babbitt original va ser inventat en 1839 per Isaac Babbitt en Taunton, Massachusetts, Estats Units i posteriorment es varen desenrollar atres composicions; la formulació exacta d'Isaac Babbitt no es coneix en certea. És preferible al terme «metal blanc», que també es referix al metal de cojinete, ya que este és un terme ambigu en significat polisèmic.

Aplicacions

El metal Babbitt s'ampra habitualment com una capa superficial fina en un complex, una estructura multi-metal, pero el seu us original es realisava la colada en lloc del material de cojinete. El metal Babbitt es caracterisa per la seua resistència a la corrosió per fregada. El metal Babbitt és bla i es danya fàcilment, lo que sugerix que podria no ser adequat per a un cojinete de superfície. No obstant, la seua estructura està feta de menuts cristalés durs dispersats en un metal més bla, lo que fa que siga un compost de matriu metàlica. Quan el cojinete es desgasta, el metal més bla s'erosiona tant que crea rutes per al lubrificant entre els punts durs que proporcionen la superfície de respal real. Quan l'estany s'utilisa com el metal més suau, la fricció fa que este es funda i funcionar com un lubrificant, que protegix el cojinete contra el desgast quan uns atres lubrificants estan absents.

En l'actualitat existixen moltes aleacions Babbitt. Algunes composicions comunes són:

• 33% estany, 67% coure
• 89% estany, 7% antimoni, 4% coure
• 80% plom, 15% antimoni, 5% estany
• 76% coure, 24% plom
• 75% plom, 10% estany
• 67% coure, 28% estany, 5% plom

Els motors de combustió interna utilisen el metal Babbitt principalment a pur de estany ya que pot soportar una càrrega cíclica. A pur de plom tendix a endurir-se i desenrollar clavills en treballar, pero és adequat per a ser mecanisat en ferramentas tals com tornes o serres.