Anar al contingut

Cojinete d'esmonyida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Plain-bearing DIN-ISO4379 Type-F.png
Cojinete d'esmonyida
Archiu:Pillow-block-bearing.jpg
Cojinete d'esmonyida radial, per:
El cilindre clar és a on aniria l'arbre
la tapa desmontable per a la lubricación (fricció mixta).

Un cojinete d'esmonyida, cojinete pla o buje pla és el tipo de cojinete més simple usat en ingenieria. El seu principi de funcionament es basa en la capacitat d'esgole entre dos superfícies en contacte, siga pel baix coeficient de fricció entre elles o per la presència d'un lubrificant entre abdós.

En el cojinete d'esmonyida, dos casquillos tenen un moviment relatiu en contacte directe, generant-se una esmonyida en fricció, per lo que la seua eficiència serà determinada especialment per la capacitat de reduir en lo possible la fricció entre els elements. La reducció del rozamiento es realisa a través de la selecció de materials i lubrificants. Els lubrificants tenen la funció de crear una película esvarosa que separe els dos materials, evitant el contacte directe, i en això el calfament i desgast de les superfícies.

En tocar-se les dos parts, que és un dels casos d'us més solicitats dels cojinetes d'esmonyida, el desgast en les superfícies de contacte llimita la vida útil. La generació de la película lubrificant que separa per una lubricación completa requerix un esforç adicional per a elevar la pressió, i que s'usa només en màquines de gran tamany per a grans cojinetes d'esmonyida.

La resistència a l'esmonyida provoca la conversió de part de l'energia cinètica en calor, que desemboca en les parts que sostenen els casquillos del cojinete.

Archiu:Watch jewel bearing and capstone.svg
Cojinete d'esmonyida de relojero.

Cal distinguir entre els cojinetes simples (lubricado o lubricados en greix), cojinetes hidrodinàmics i Cojinetes hidrostàtics. La resistència a l'esmonyida és fricció seca, fricció mixta o fricció líquida.[1]

Cojinetes de fricció seca

[editar | editar còdic]

En rodament de fricció seca s'utilisen materials de baixa fricció i combinacions de materials distints. A voltes també els hi ha "autolubricados" (tals com en una aleació de plom i bronze, un plàstic com el PTFE, ceràmics o polímero autolubricado iglidur[2] . L'atra opció de fricció seca és en rodament d'acer.

Cojinetes de fricció líquida

[editar | editar còdic]

En cojinetes de fricció, quan es requerix baixa pèrdua d'energia i durabilitat (per eixemple, per a la conversió d'energia en una turbina, o en generadors), s'aplica la lubricación completa, és dir, la fricció decorreguda. La película lubrificant deu estar a pressió per a separar les superfícies de contacte, per a conseguir la resistència al respal d'una sobre una atra. En cojinetes hidrostàtics es dispon d'alguna bomba d'oli (p.ej. en motors de combustió interna). En cojinetes hidrodinàmics la pressió de la película de l'oli d'lubricación entre les dos superfícies en contacte, es autogenera pel seu moviment, pero açò significa que en iniciar i detindre el moviment no hi ha pressió i existix fricció mixta. Ademés, és un dels més utilisats a nivell mundial.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «¿Qué és un cojinete d'esmonyida?» (en espanyol). Consultat el 3 de setembre de 2020.
  2. «a-cojinetes-de-friccion/ Plàstics tècnics per a cojinetes de fricció». Consultat el 20 d'abril de 2022.


Referències

[editar | editar còdic]