Mensú

Mensú és el nom que rep el treballador rural de la selva en la zona de Paraguai i les províncies argentines de Corrents i Missions, i en particular el treballador de les plantacions de yerba mat. El terme, d'orige guaraní, prové de la paraula espanyola "mensual", referida a la freqüència del pagament del salari. Històricament, el treball del mensú ha segut tradicionalment assimilat —i considerat— a un règim servil o de semiesclavitud.

Característiques

Des de fins del sigle XIX es varen establir en Paraguai i el noreste argentí plantacions de yerba mat que varen impondre règims de treball forçat en condicions obertament esclaves. Els mensúes solien ser reclutats per contractistes en llocs ubicats en rodalies als ports fluvials i transportats a les plantacions a on eren instalats en barraques inhabitables. Utilisant mecanismes d'endeutament fraudulent, per mig de la venda monopolista d'aliments i préstams usurarios, les empreses constituïen al mensú en una situació de deutor permanent a fi de no pagar salaris. D'esta manera els mensúes es veen obligats a continuar treballant fins a cancelar els seus deutes. Els intents d'abandonar les plantacions eren castigats en assots o la mort. També constituïa una pràctica habitual la violació de les dònes dels mensúes per part dels capataços i gerents de les plantacions.

A partir del govern d'Hipólito Yrigoyen (Unió Cívica Radical) en 1916, els mensúes en Argentina varen començar a tindre una certa llibertat per a organisar-se sindicalmente, que varen dur en els anys 1920 a grans lluites i folgues i cruentes repressions en la zona de l'Alt Paraná.

En l'arribada del peronisme en 1946 i l'organisació d'una extensa ret de policia de treball les empreses que utilisaven la mà d'obra esclava del mensú varen començar a reduir-se fins a desaparéixer pràcticament i ser reemplaçades per les modernes plantacions, en les que les condicions de treball varien en la seua calitat, pero en la que ya no es registren condicions d'esclavitut.

Mencions en la cultura popular

L'escritor argentí Alfredo Varela va escriure en 1943 una famosa novela titulada El riu obscur, sobre les condicions de treball i lluita dels mensúes. Sobre eixa novela es va realisar la película Les aigües baixen térboles (1952), dirigida i protagonisada per Hugo del Carril.

Aixina mateix l'escritor paraguayà Augusto Rosegue Bastos va escriure el llibre de contes El tro entre els fulls, també sobre les condicions d'explotació dels mensúes i atres treballadors de Paraguai. Sobre este conte es va realisar la película del mateix nom (1958), dirigida per Armant Bó, i que va senyalar el debut cinematogràfic de l'actriu eròtica argentina Isabel Sarli.

L'escritor, educador, periodiste, activiste social i sindicaliste paraguayà Francisco Gaona va escriure en el seu llibre Introducció a l'Història Gremial i Social del Paraguai, que ells eren contractats en els jujats com a coses, com a esclaus. S'estajaven fins a tres o quatre famílies en chicotets ranchos miserables. Les esposes d'estos treballadors eren prostituïdes i venudes al millor postor. Els fadrins dormien en el sol al ras baix enramades ya que no pertocava per a estajar-els en els ranchos i tenint que aguantar els rigors climatològics. Es trobaven afectats per insectes de la regió com tunga penetrans, ademés de patir de tuberculosis, paludisme, sífilis, etc. Es treballava de sol a sol sense interrupció i sense relleu, sense importar si era de matinada, o si plovia, o si eren chiquets. Estaven obligats a obtindre els seus bens de consum en els almagasens o proveedurías de la mateixa empresa, que fixava preus desmesurats per a sometre'ls a la condició d'eterns deutors. Se'ls cuinava en llandes oxidades de kerosene lo que pomposamente designaven com a aliment, que no alcançava per a tots i si gosaven prendre major ració, eren castigats en severitat. El tracte era bestial, allí vivien i morien analfabets casi en la seua totalitat.

L'escritor espanyol Rafael Barrett va desenrollar la major part de la seua producció lliterària en Paraguai. Va publicar en 1908 una série d'artículs en un diari denunciant la situació en els yerbals i a partir de 1910 estos artículs serien editats com a obra, a la que va titular Lo que són els Yerbals Paraguaians i en a on acusava a empresaris inescrupulosos per la trista i miserable explotació portada a terme sobre els peons yerbateros als que solament els cabia l'esclavitut, el tormento i l'assessinat. Descrivia que en els yerbals no existia el diàlec, sino que s'eixercia la violència física constant a través de la tralla; el capataç es feya cridar Deu. Llentament a estos hòmens, dònes i chiquets se'ls anava anulant de tota traça d'humanitat. I era molt rar que un peó aplegara a edat alvançada per la classe de vida que tenia.

L'escritor uruguayà Horacio Quiroga que va viure molts anys en Missions, també va escriure varis contes dedicats al mensú. Un d'ells, titulat Els Mensú, està inclós en el seu llibre Contes d'amor de locada i de mort (1918). En 1939, Mario Soffici va dirigir la película Presoners de la terra, sobre tres contes d'Horacio Quiroga, Una galtada, Un peó i Els destiladores de taronges adaptats per Ulyses Petit de Murat i Darío Quiroga. La película té un fort contingut social referit a l'explotació del mensú i transcorre en 1915.

El cantant folklòric argentí Ramón Ayala ha compost una famosa galopa titulada El Mensú. La primera estrofa de la cançó diu:

Selva... Nit... Lluna

pena en el yerbal

el silenci vibra

en la soletat,

i el clapir del mont

fallida la quietud

en la vora trista

del pobre mensú.

En una recent entrevista, el músic Josuelo Schuap reflexionava sobre el tema en estes paraules:

Un tema representatiu de la nostra província i cree yo una de les cançons que per parlar del treballador és un dels temes més importants de la nostra discografia. Parla del que cull la yerba, que deixa la seua sanc en eixa terra per a que després en el pas del temps descobrim que no només hi ha mensúes en el yerbal sino també en Buenos Aires, quan veem als cartoneros que també viuen de la mateixa manera i tenen el mateix concepte del mensú de Missions. Podem vore taxistes que viuen com el mensú, mestres d'escola i secretàries d'oficina que tenen aire acondicionat pero que també són de la mateixa forma, per com els paguen i com viuen, el mensú a voltes també usa sac i corbata. Principalment creem que la yerba, que és el producte de la nostra província i és pagada en la misèria dels 16 centaus pel quilo de full vert també es reproduïx en atres latitut i en atres camps laborals.

Vore també

• Llaurador
• Gaucho
• Tarefero