Anar al contingut

Mendes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:TellRubaLandscape.jpg
Mendes
Plantilla:Círcul sobre image
Baix Egipte: Mendes.

Mendes (Mendes (Plantilla:Lang-grc) és dir Djedet (en egipcíac antic: 𓊽𓂧𓏏𓊖, Ḏdt), Per-Banebdjedet (en egipcíac antic: 𓉐𓏤𓃝𓎟𓊽𓊽𓂧𓏏𓊖, Pr-Bꜣ-nb-Ḏdt i àrap تل الربع)[1] va ser una antiga ciutat egipcíaca en la zona del delta del Nilo formava part del nomo de Mendes, del que era capital.[2][3][4][5][6] El montícul en ruïnes o tell de la ciutat es coneix com Tell el-Rub'a.que correspon a la moderna Tell el-Ruba (o Tell al-Rub'a).[4]

El seu nom egipcíac era Per-Banebdyedet (que significa "El domini del moltó, senyor de Dyedet") i era el centre del cult al moltó Ba, mencionat per Heródoto. Anteriorment la ciutat es dia Dyedet i el cult principal era a la deesa peix Hatmehyt.

Geografia

[editar | editar còdic]

Mendes estava situada en la part centre-oriental de la delta del Nilo, a lo llarc d'un braç de l'estuari del Nilo. Este braç era conegut per la ciutat com el braç de Mendes. (Plantilla:Polytonic, en latín: Mendesium ostium). La ciutat es va construir prop del punt a on el braç de l'estuari desembocava en el llac Tanis.[2] La ciutat de Thmuis estava a sol mig quilómetro de Mendes, i les dos ciutats formen una espècie de ciutat bessona en el història.[7] La ciutat ocupava a lo manco dos tossals, pero molts temples i monuments provablement es varen traslladar a Pi-Ramsés.

Archiu:Donation stele with curse inscription.jpg
Estela trobada en Mendes, c. 825-773 a. C. L'inscripció dona terres al temple i, al mateix temps, maldix a els qui fan mal us d'elles.

Història

[editar | editar còdic]

Mendes va ser una ciutat important durant les dinasties faraòniques. Era el centre del cult a la figura de la cabra Banebdjedet o deu Mendes. Els grecs associaven al deu en Pa. La ciutat també era coneguda per la fabricació de perfums. Plinio el Vell menciona el perfum en llatí com Mendesium unguentum.[2][8]

anys 600-200 a. C.[9] Va ser capital durant un breu periodo de temps de la Dinastia XXIX, coneguda com a dinastia Mendesia, entre els anys 399 i 379 a. C. [7][9] Mendes va sofrir una gran devastación en acabant de que els aqueménidas la conquistaren.[9]

La ciutat va decaure relativament pronte, i desapareix de l'història en el I Açò es reflectix, entre atres coses, en el fet de que Claudio Ptolomeo i Elio Arístides citen a Thmuis de Mendesios nomos com l'única ciutat important de la seua época. Es creu que l'emplaçament de Mendes va sofrir danys o es va deteriorar despuix del canvi de curs del Nilo o la deterioració dels canals de la regió en els anys 400-300 a. C. o, com molt vesprada, en el periodo helenístico. Quan es varen restaurar els canals en el periodo romà, el núcleu de la ciutat va passar al tossal veí a on estava la ciutat de Anpet, que en grec es dia Thmuis, i que correspon a la moderna Tell al-Timai, prop de Tell el-Ruba, al noroest de Al-Simbellawein., i es va convertir en el centre de comerç.[2]

Va ser la capital del nomo XVI del Baix Egipte en época de l'emperador Vespasiano.

Archiu:TellRubaShrine.jpg
Restants arqueològics trobats en Tell el-Ruba.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Pr-Bꜣ-nb-Ḏd.t» (en en). Ancient Egyptian Dictionary. Consultat el 2025-02-16.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 (1854).Dictionary of Greek and Roman Geography.Little, Brown and Company.Consultat el 2025-02-16.
  3. «Mendes» (en en). Pleiades. Consultat el 2025-02-16.
  4. 4,0 4,1 «Mendes (Egypt) 58 Tell el-Rub'a - Μένδης» (en en). ToposText. Consultat el 2025-02-16.
  5. «Mendes (Tell el-Rub’a)» (en en). Trismegistos. Consultat el 2025-02-16.
  6. Heródoto, Històries 2.42, 2.46, 2.166; Diodoro Sículo, Biblioteca històrica 1.84; Pomponio Mela: De situ orbis 1.9.9; Plinio el Vell: Història natural 5.10. p. 12; Claudio Tolomeo, Geografia 4.5.51.
  7. 7,0 7,1 «Tell el-Rub’a (Mendes)» (en en). Egyptian Monuments. Consultat el 2025-02-17.
  8. Plinio el Vell, Història natura 13.1. s. 2.
  9. 9,0 9,1 9,2 «Excavations at Tel er-Rub'a (Ancient Mendes)» (en en). Akhenaten Temple Project, Pennsylvania State University. Archivat des d'el original, el 2015-08-11. Consultat el 2025-02-17.


Referències

[editar | editar còdic]