Meiolania
Meiolania (que en grec significa errante menor) és un gènero extint de tortuga troncal meiolánida, la qual era nativa d'Australasia a través de la major part del Cenozoico. Meiolania era una tortuga gran, en una closca que podria medir de 0.7 a 2 metros de llongitut. Es reconeix l'existència de quatre espècies, si be es disputa la validea de dos d'elles. Meiolania va ser descrit originalment com una espècie de fardacho relacionat en Megalania per Richard Owen cap a finals de el XIX, ans que els descobriments continus de fòssils adicionals cimentaren la seua classificació com un tipo de tortuga.
L'espècie millor coneguda és M. platyceps, coneguda per centenars de espècimen recolectats en els estrats del Pleistoceno de l'illa de Lord Howe. L'espècie més antiga coneguda és M. brevicollis del Mioceno del continent australiano. Atres espècies inclouen a M. mackayi del Pleistoceno de Nueva Caledonia, la qual pot ser un sinònim de M. platyceps, ? M. damelipi del Holoceno de Vanuatu, la qual podria ser una tortuga no meiolánida, i la espècie de Wyandotte, una forma del Pleistoceno d'Austràlia identificada tentativamente com M. cf. platyceps per l'investigador de meiolánidas Eugene S. Gaffney. Restants fòssils adicionals indiquen la presència de Meiolania o un parent propenc en múltiples jaciments a través d'Austràlia, Nueva Caledonia i Fiji.
Meiolania era un animal ben acorazar en un carapacho en vores espinoses, membres davanters coberts en osteodermos, un cap adornat en grans banyas similars als dels bóvidos i una coa recoberta d'anells òsseus espinosos i arrematada en una maza cabal gran. S'ha fet l'hipòtesis de que moltes d'estes característiques es poden haver usat be per a la defensa pròpia o en combats intraespecíficos durant les temporades de apareamiento. Més encara, les banyes varen poder haver eixercitat un rol durant l'alimentació, ajudant a l'animal a retirar el fullage mentres pastaba. El descobriment de nius fòssils i certes adaptacions que evitarien que l'arena entrara en la seua cavitat nassal indiquen que passaven a lo manco algun temps en regions àrides o en les plages de les illes que habitaven.
Ni l'expansió o l'extinció de Meiolania són completament enteses. S'han propost vàries hipòtesis que comprenen des de que es va dispersar des de l'ara sumergit continent de Zealandia per a nadar després entre illes (la qual cosa es considera improvable per la seua constitució pesada i la carència d'adaptacions aquàtiques). L'extinció d'esta tortuga va ser molt possiblement un procés multifacético que s'enllaça en el canvi climàtic, la reducció del seu territori natiu per l'elevació dels nivells de la mar, la competència per part del ganado domèstic i possiblement la cacera realisada pels humans. No obstant, alguns dels registres més recents són incerts, per eixemple el de ?M. damelipi de fa uns 3,000 anys possiblement pot correspondre a un atre tipo de tortuga, i el de la meiolánida de fa aproximadament 2,000-1,500 anys de la caverna Pindai pot ser indeterminat a nivell de gènero.
Història i denominació
[editar | editar còdic]Investigació inicial
[editar | editar còdic]Potser el primer descobriment registrat de restants de meiolánidos es remonta a John Foulis, un doctor qui va viure en l'illa de Lord Howe a mitan de el XIX. Foulis va mencionar que va descobrir els ossos d'una tortuga en descriure la geologia de l'illa, i autors posteriors varen afirmar que ell va enviar un cràneu a un museu sense especificar. Encara que existixen registres dels seus escrits, l'última afirmació no pot ser verificada i seguix sent qüestionable. Més científics varen aplegar a l'illa al voltant de l'any 1869 en el barco Thetis per l'assessinat d'un resident. Entre estos científics estava el botànic i poeta Robert D. FitzGerald, qui d'acort en Clarke (1875) va descobrir fòssils de tortugues. No obstant esta afirmació no va poder verificar-se, com tampoc que una atra colecció va ser realisada per un sr. Leggatt, a pesar del fet de que estos restants varen ser supostament enviats al paleontòlec britànic Richard Owen. Encara aixina, hi ha registres de FitzGerald escrivint-li a Owen sobre descobriments posteriors en l'illa de Lord Howe i anotacions sobre restants de tortugues registrats pel zoólogo Edward P. Ramsay. Un atre registre enjorn parla de restants de meiolánido que varen ser recolectats pel geólogo H. Wilkinson durant una atra expedició del Thetis a l'illa en 1882.[1]
Novament en 1884, va haver fòssils de tortuga que varen terminar en possessió de FitzGerald, qui va procedir a enviar-los a Owen en Londres. Es va senyalar que la colecció de restants de Meiolania aparentment va alcançar el seu cim per eixe temps, encara que va estar poc registrada en contrast a l'història ben documentada d'expedicions menys prolífiques. Varis investigadors semblen haver estat recolectant els fòssils de tortuga per llavors, incloent a FitzGerald i a Wilkinson els qui aparentment varen treballar sense advertir dels esforços de l'atre, a pesar de treballar per a la mateixa institució. Mentrestant en Londres, Owen va notar que els fòssils de l'illa de Lord Howe eren semblats a un cràneu descobert varis anys abans en Queensland, el qual ell va atribuir al escamoso jagant Megalania (per llavors es pensava que era un parent enorme del diable espinós en lloc de ser un fardacho varánido). Lo que s'ha senyalat com a estrany sobre la conclusió d'Owen és que ell va identificar els fòssils com de fardacho a pesar de que varis atres investigadors en la seua correspondència en ell ya els havien reconegut com a pertanyents a una tortuga.[1] Owen va vore el descobriment del material de l'illa Lord Howe com a evidència d'un parent més chicotet de Megalania, al com posteriorment cridaria Meiolania.[2][3] BMNH R675, un cràneu incomplet i danyat empotrat en calcarenita endurida, va ser triat per a servir d'holotip per al gènero i encara que la seua edat i localisació precisa no són coneguts, Eugene S. Gaffney va sugerir que pot procedir de roques d'entre 120,000 a 100,000 anys de Ned's Beach.[4] Els fòssils varen ser assignats originalment a dos espècies diferents, M. platyceps i M. minor,[2] l'última de les quals va anar després sinonimizada en M. platyceps.[5]
No molt en acabant de que Owen nomenara a Meiolania, més i més material fòssil va ser publicat, incloent restants molt millor preservats que l'holotip, la qual cosa va dur a a revisions de la classificació de Meiolania. En 1887 Thomas Henry Huxley va estar d'acort en els recolectors de que Meiolania no era un fardacho sino un tipo de tortuga, a la qual va nomenar Ceratochelys sthenurus. A banda de nomenar a Ceratochelys, Huxley també va referir el cràneu de Queensland a este nou gènero. Entre tant, Owen en rebre alguns restants fòssils adicionals recolectats per Wilkinson (incloent un cràneu completament preservat), Owen va aplegar a creure que Meiolania estava relacionat tant en els fardachos com a les tortugues i per lo tant va situar a l'animal en un grup al que va cridar Ceratosauria (un nom ya usat per a un clado de dinosauris).[6] Quan els fòssils varen ser examinats per George Albert Boulenger, ell va estar d'acort de Huxley, pero va classificar a l'animal en Pleurodira (les tortugues que guarecen els seus colls lateralment) més que en Cryptodira. Esta va ser la primera en una llarga série d'opinions que diferixen en com es relacionen les meiolánidas en les tortugues modernes. Per un atre costat, Arthur Smith Woodward va realisar una investigació adicional sobre els restants continentals i va reconéixer que el Megalania d'Owen era una mescla de fòssils d'un marsupial a banda de fardacho varánido i restants de tortugues. Encara que va estar també d'acort en la conclusió de Huxley de que els fòssils eren els de una tortuga, tant ell com Boulenger varen senyalar que Meiolania tenia precedència sobre Ceratochelys i seria per lo tant el nom correcte. Ell també va concloure que el cràneu de Queensland era clarament diferent del material recolectat en l'illa de Lord Howe i per lo tant va falcar el nom Meiolania oweni per al material continental en 1888.[7][5][3]
Es varen descriure llavors restants adicionals en 1889 procedents de Gulgong, i en 1893 de Coolah, abdós en Nova Gales del Sur. En estos casos es va pensar que corresponien respectivament a restants d'edat del Plioceno i Pleistoceno i varen ser registrats per Robert Etheridge, Junior. Etheridge inicialment pretenia escriure una detallada descripció de Meiolania despuix d'haver-se involucrat personalment per a assegurar-se de la contínua recolecció dels fòssils. No obstant, el seu enfocament va canviar posteriorment i el seu treball va ser llavors continuat per Charles Anderson.[1] Per la mateixa época es varen descobrir els restants d'una tortuga meiolánida en Argentina, la que va ser nomenada Niolamia argentina per Florentino Ameghino. Encara que breument es va considerar que esta era una espècie de Meiolania[8][3] i de fet es pot haver nomenat en l'intenció de ser part d'eixe gènero,[9] en el temps es va determinar que era lo suficientment distinta per a conservar el seu nom original.
Troballes adicionals de l'illa de Lord Howe
[editar | editar còdic]
Un atre important contribuent en l'història de l'investigació de Meiolania va ser William Nichols, un lugareño que va servir com a guia i recolector per al Museu Australià. D'acort en Gaffney, la contribució de Nichols pràcticament va doblar la cantitat de espècimen coneguts de Meiolania ademés de que va trobar els primers restants significatius de la closca d'este gènero.[1]
Despuix d'un breu periodo en poc o cap descobriment nou, el treball d'Anderson en els restants de tortugues duria finalment a la creació d'una atra espècie en 1925, quan va descriure les banyes i ossos d'extremitats d'una tortuga meiolánida descoberta en Walpole Island al sur de Nueva Caledonia. Originalment estos ossos varen ser descoberts per A. C. Mackay, un ingenier que treballava per a la companyia australiana del guano. Estos restants varen ser nomenats com Meiolania mackayi per Anderson, encara que les revisions posteriors del material varen afirmar que els restants de l'espècie no eren lo suficientment diagnòstics per a garantisar esta distinció.[10][4] Ademés de descriure a esta nova espècie, Anderson també va supervisar la creació d'una reconstrucció del cràneu de Meiolania i va descriure a molts restants recolectats cap a finals de el XIX en l'illa de Lord Howe. En açò Anderson va finalisar el proyecte iniciat per Etheridge anys arrere.[3] Anderson adicionalment va ser el primer en cartografiar la distribució de Meiolania a través de l'illa de Lord Howe, inclús encara que esta informació es basava majorment en les senyes proporcionades a ell per Allan Riverstone McCulloch, ya que Anderson no va visitar l'illa personalment.[1]
Paralelament a les publicacions d'Anderson de la colecció de Etheridge, el gendre de William Nichols, Reginald V. Hines i un mestre escolar cridat Max Nicholls varen treballar junts per a continuar les excavacions, descobrint 200 espècimen, els quals varen ser venuts al Museu Australià. Entre les seues troballes més importants va estar un plastron i una extremitat posterior articulada, la qual va desmentir l'idea d'Anderson de que Meiolania era una tortuga marina. Per a la década de 1940 es va tornar menys rellevant el jaciment en a on tant Nichols com Hine havien recuperat els seus espècimen, i atres àrees a través de l'illa varen guanyar importància. Entre les troballes més importants d'estos nous jaciments estava una closca en vèrtebres i ossos d'extremitats articulats, encara que sense cràneu. El descobriment, realisat en Ned's Beach en 1959, va ser fet per coincidència mentres es realisava un desafiu de bromes fet per Elizabeth Carrington Pope a Ray Missen, un meteoròlec local. Encara que es varen prendre fotos durant la seua recuperació, el colapse de l'àrea d'excavació casi destruïx la closca. Una miqueta despuix es varen trobar ous i durant les excavació per a fer una piscina es va trobar l'esquelet més complet conegut fins a la data. Encara que va ser exhumat mediate l'us d'un martell mecànic, l'esquelet va poder ser unit de nou i serviria més alvance com a base per a les reconstrucció posteriors de Meiolania.[1]
La closca millor conegut de Meiolania va ser descobert en 1977, i de la mateixa manera que els restants de Pope i Missen, va anar un descobriment accidental. Alex Ritchie, qui va treballar en el Museu Australià, no va poder participar en la recuperació de el "esquelet de la piscina" (com va ser nomenat per Gaffney). En ser informat d'una atra troballa, ell va viajar a l'illa de Lord Howe solament per a concloure que els restants eren relativament insignificants. No obstant, durant la seua estància va descobrir el ya mencionat closca i un cràneu associat en Old Settlement Beach.[1]
L'investigació de Gaffney i treballs posteriors
[editar | editar còdic]
La següent expedició d'importància a l'illa de Lord Howe seria un proyecte conjunt entre el Museu Australià i el Museu Americà d'Història Natural en 1980, i esta última institució retornaria dos anys despuix per a una segona excavació. Estes expedicions varen ser la base d'una série d'importants publicacions per l'investigador nortamericà Eugene S. Gaffney, considerat des de llavors com un expert en meiolánidas. El treball de Gaffney va consistir en una completa i detallada descripció de totes les parts corporals conegudes de Meiolania i el seu significat per a la posició filogenético del grup. Gaffney va publicar tres artículs científics sobre el tema: el primer, detallant l'història del descobriment de Meiolania i el seu cràneu,[1] el segon sobre les vèrtebres i la maza cabal, i la publicació final cobrix la closca i les extremitats i inclou una revisió de la família Meiolaniidae en general.[4] Estos artículs varen ser publicats en 1983, 1985 i 1996, respectivament.
En part pel treball de Gaffney, els meiolánidos han segut millor entesos des de 1992. Estos alvanços en el nostre enteniment de Meiolania va dur a Gaffney a reexaminar el material de M. oweni, trobant que era lo suficientment diferent de totes les atres espècies com per a meréixer ser situat en el seu propi gènero, Ninjemys.[11][5] Si ben açò va retirar a una espècie del gènero, una atra va ser afegida eixe mateix any quan Dirk Megirian va descriure a Meiolania brevicollis en base en restants del Mioceno dels Llits Camfield (Territori del Nort) en l'Austràlia continental.[4] Megirian havia mencionat anteriorment el material de Camfield en un breu reporte de 1989, pero per llavors no va ser capaç d'identificar-ho al nivell d'espècie.[10]
L'espècie més recentment descrita va ser publicada en 2010 per White i colaboradors, en base en material d'extremitats procedent de Vanuatu. No obstant, donat el fet de que esta espècie no es coneix de cràneus o elements de la coa, és incert si realment representa una espècie de Meiolania per lo que és generalment referida com ?Meiolania damelipi tant per l'equip original com pels autors posteriors.[12]
Encara que la taxonomia d'este gènero encara no està clara del tot, especialment en l'abundància de restants aïllats i espècies nomenades de restants fragmentarios o inclús que possiblement no siguen de meiolánidos, els artículs des de la década de 2010 en avant s'han enfocat majorment en aspectes de la paleobiología de l'animal, ajudats pel reexamen dels tàxons d'Amèrica del Sur. En 2016 es va publicar un anàlisis sobre una nidada d'ous assignada a Meiolania, en 2017 va haver un estudi del neurocràneu de Meiolania que va allumenar alguns aspectes del seu estil de vida, i en 2019 Brown i Moll varen publicar una extensa resenya sobre la dispersió, ecologia i estil de vida de l'animal.
Etimologia
[editar | editar còdic]El significat del nom Meiolania ha segut objecte de cert debat, ya que Owen no va oferir una etimologia detallada en la seua descripció de l'holotip.[2] Açò ha dut a propondre dos hipòtesis principals, les quals estan d'acort que el nom té el mateix orige que Megalania i que el primer element deriva del grec antic meion que significa "menor". L'orige de la segona part és menys concloent. Gaffney va afirmar que el sufix deriva de la paraula llatina lanius, que es traduïx com "carnicero". D'esta manera Meiolania ("carnicero menor") seria un complement del nom Megalania ("carnicero gran").[4] Juliana Sterli i colaboradors entre tant, varen traduir el nom com "errante menor" del grec antic "ήλaίνω" que significa "errar, deambular". Este argument és recolzat pel propi treball de Richard Owen. Encara que Owen mai va donar una etimologia a Meiolania, ell va proporcionar una per a Megalania. Contràriament a l'escrit de Gaffney, Owen va traduir Megalania com "deambulante gran" en lloc de "carnicero gran".
Espècies
[editar | editar còdic]- M. brevicollis[10]
- Mentres que la majoria d'espècies de Meiolania varen ser trobades en illes, M. brevicollis és l'única espècie nomenada de l'Austràlia continental. Els seus fòssils es varen trobar en "Blast Site" prop de Camfield Station en el Territori del Nort. Es pensa que és part de la fauna local de Bullock Creek, que data de mediats a finals del Mioceno, lo que la convertix en l'espècie més antiga nomenada de Meiolania. M. brevicollis està entre les espècies de Meiolania millor conegudes en restants de cràneus parcials, vèrtebres del coll, núcleus de banyes, osteodermos, i restants de closca. Encara que no és tan ben coneguda com l'espècie tipo, encara aixina permet comparacions més allà de solament el tamany i la forma de les banyes.[4] El nom de l'espècies brevicollis va ser triat en referència al seu coll, que és més curt que el de M. platyceps.[10]
- Els fòssils de ?Meiolania damelipi podrien representar el registre més recent del gènero i dels meiolánidos en general, ya que varen ser descoberts en el jaciment arqueològic de Teouma en Efate, Vanuatu. Estos ossos daten d'entre 2,890 a 2,760 anys abans del present (prop de l'any 940–810 abans de Crist) i varen ser trobats junt a ossos de tortugues marines. Encara que els restants de ?M. damelipi són numerosos, sumant fins a 405 ossos, la seua assignació a Meiolania és incerta per la falta d'elements clau com els anells cabals, restants grans de la closca i lo més important, cràneus i núcleus de banyes estan absents en el jaciment. Per açò ?M. damelipi (nomenada per Willie Damelip) es classifica solament de forma tentativa a Meiolania i podria representar de fet un tipo diferent de tortuga terrestre.[12] Les excavacions posteriors han revelat ossos adicionals, pero no han conseguit trobar els núcleus de banyes. S'ha senyalat també que ?M. damelipi té semblat en les tortugues fòssils de Fiji.[13]
- M. mackayi[3]
- Provinent del Pleistoceno de l'illa Walpole, M. mackayi és conegut principalment de núcleus òsseus de banyes aixina com d'alguns quants ossos de les extremitats. Esta espècie s'assembla en general a M. platyceps, pero va ser diferenciada en base en les seues banyes més primes i extremitats més gráciles. No obstant, d'acort en Gaffney estos restants fòssils no són lo suficientment adequats per a recolzar que siga una espècie diferent. Si ben Gaffney concedix que podria ser una espècie biològica diferent per l'aïllament de l'illa Walpole, no mostra moltes diferències físiques en l'espècie millor coneguda. Esta idea és seguida per Sterli, qui va raonar que les dos poblacions varen poder haver segut genèticament diferents per l'incapacitat de mantindre el fluix genètic per una distància tan gran.[9] Per la seua banda, ya que el material ya va ser nomenat, Gaffney va conservar a esta espècie en la seua revisió de 1996 ya que el nom té cert valor en fer més senzill discutir sobre el tema.[4] Va ser nomenada per A. C. Mackay, un ingenier que va descobrir els primers fòssils.[3]
- M. platyceps[2]
- L'espècie tipo del gènero, M. platyceps és ademés la millor coneguda de les espècies reconegudes i està representada per varis centenars d'ossos individuals aixina com alguns quants esquelets articulats. Encara que l'enorme número de restants fòssils establix a M. platyceps com l'espècie usada de facto per a comparació en atres grups de tortugues, també servix per a recalcar lo llimitat del coneiximent de les espècies menys completes, ya que els espècimen de M. platyceps mostren un alt grau de variació intraespecífica. Meiolania platyceps era endèmica de l'illa Lord Howe, el remanente d'un antic volcà situat entre Austràlia i Nova Zelanda i va viure durant el Pleistoceno.[4] Meiolania platyceps també inclou als espècimen anteriorment nomenats com Meiolania minor per Owen.[2]
- Espècie de Wyandotte[11]
- Un tipo de Meiolania de gran tamany procedent de Wyandotte Creek en el continent australià. Els ossos de l'espècie de Wyandotte varen ser recuperats de terrenys del Pleistoceno tardà (entre 45,000 a 200,000 anys abans del present) en el nort de Queensland, en un potencial segon jaciment en Darling Downs. Ya que el material d'esta "espècie" solament consistix en núcleus de banyes aïllades i vèrtebres de la coa, no se li ha donat nomene t és simplement conegut pel nom del jaciment en que es va trobar. Gaffney va advertir sobre establir espècies en base en traces variables com les banyes i va assignar de manera tentativa als restants de Wyandotte a Meiolania cf. platyceps. Encara aixina Gaffney va senyalar el gran tamany de l'animal, la seua geografia única con relación a atres espècies de Meiolania del Pleistoceno i el fet de que les seues banyes no encaixen per complet en els de les atres espècies conegudes.[4][14][11]
Atres formes indeterminades de Meiolania o de fòssils de meiolánidos s'han trobat a través de vàries illes del Pacífic Sur incloent a l'illa Tiga, les cavernes de Pindai en Gran Terre i Viti Levu (Fiji).[12][10] Encara que estos registres són a voltes enumerats com a eixemplars de Meiolania, són massa fragmentarios com per a assignar-los al gènero apropiadament i varen ser considerats com meiolánidos indeterminats per Gaffney. Açò posa de relleu un problema particular en el registre fòssil de Meiolania, la carència de material. Encara que M. platyceps és coneguda d'una gran cantitat de material i M. brevicollis pot ser morfològicament distinguida d'esta, atres membres del gènero són coneguts majorment de restants aïllats i són separades majorment pel seu tamany corporal, la gruixa de les banyes i la geografia.[4] lo que convertix a M. platyceps i a M. brevicollis en les úniques espècies ben conegudes de Meiolania, mentres que les atres ben podrien ser sinònims o ni tan sols pertanyents a Meiolania en absolut.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 “The cranial morphology of the extinct horned turtle, Meiolania platyceps, from the Pleistocene of Lord Howe Island, Austràlia” (1983). Bulletin of the AMNH 175 (4).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Owen, Richard. “Description of Fossil Remains of Two Species of a Megalanian Genus (Meiolania) from "Lord Howe's Island"”. Philosophical Transactions of the Royal Society 177: 471–480. doi:. Bibcode: 1886RSPT..177..471O.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Anderson, C.. “Notes on the extinct Chelonian Meiolania, with a record of a new occurrence”. Records of the Australian Museum 14 (4): 223–242. doi:.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 “The postcranial morphology of Meiolania platyceps and a review of the Meiolaniidae” (1996). Bulletin of the AMNH (229). ISSN 0003-0090.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 “Ninjemys, a new name for "Meiolania" oweni (Woodward), a Horned Turtle from the Pleistocene of Queensland” (1992). American Museum Novitates (3049): 1–10.
- ↑ “On Parts of the Skeleton of Meiolania platyceps (Owen)” (1888). Philosophical Transactions of the Royal Society of London 179: 181–191. doi:.
- ↑ “Notes on the Extinct Reptilian Genera Megalania, Owen, and Meiolania, Owen” (1888). Annals and Magazine of Natural History 1 (2): 85–89. doi:.
- ↑ “On some extinct reptils from Patagonia, of the genera Miolania, Dinilysia, and Genyodectes.” (1901). Proceedings of the Zoological Society of London 70 (2): 169–184. doi:.
- ↑ 9,0 9,1 “A review of the fossil record of Gondwanan turtles of the clade Meiolaniformes” (2015). Bulletin of the Peabody Museum of Natural History 56 (1): 21–45. doi:.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 “Meiolania brevicollis sp. Nov. (Testudines: Meiolaniidae): A new horned turtle from the Australian Miocene” (1992). Alcheringa: An Australasian Journal of Palaeontology 16 (2): 93–106. doi:.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 “A meiolaniid turtle from the Pleistocene of Northern Queensland” (1990). Memoirs of the Queensland Museum 28 (107–113).
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 “Megafaunal meiolaniid horned turtles survived until early human settlement in Vanuatu, Southwest Pacific” . Proc. Natl. Acad. Sci. USA 107 (35): 15512–15516. doi:. PMID 20713711. Bibcode: 2010PNAS..10715512W.
- ↑ 13,0 13,1 “Ancient tortoise hunting in the southwest Pacific” (1 de decembre 2016). Scientific Reports 6 (1). doi:. ISSN 2045-2322. PMID 27922064. Bibcode: 2016NatSR...638317H.
- ↑ “The Wyandotte Local Fauna: A New, Dated, Pleistocene Vertebrate Fauna from Northern Queensland” (1990). Memoirs of the Queensland Museum 28: 285–297.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Meiolania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.