Anar al contingut

Matrifagia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La matrifagia és el consum de la mare per part de la seua descendència.[1][2] El comportament generalment té lloc dins de les primeres semanes de vida i ha segut documentat en alguna espècie d'insectes, nematodos, pseudoscorpiones, i uns atres aràcnits aixina com en amfibis ápodos.[3][4][5]

Aranya del desert, Stegodyphus lineatus, una de les espècies millor descrites que participa en la matrifagia

Els detalls de cóm ocorre la matrifagia varien entre les diferents espècies que la practiquen, pero el procés es descriu millor en l'aranya del desert, Stegodyphus lineatus, a on la mare alberga recursos nutricionals per a les seues cries a través del consum d'aliments. La mare pot regurgitar chicotetes porcions de menjar per als seus crío en desenroll, pero entre 1 i 2 semanes despuix de l'eclosió, la descendència capitalisa esta font d'aliment menjant-li-la viva. Per lo general, la descendència solament s'alimenta de la seua mare biològica a diferència d'atres femelles dins de la població. En atres espècies d'aràcnits, la matrifagia ocorre despuix de l'ingestió d'ous nutricionals coneguts com ous tróficos (p. eix. Tejedora d'encaix negre Amaurobius ferox, Arrapa carranc Australomisidia ergandros ) i implica diferents tècniques per a matar a la mare, com la transferència de verí per mig de mordeduras per a causar una mort ràpida (p. eix. Amaurobius ferox) o succió contínua de l'hemolinfa, lo que resulta en una mort més gradual (p. eix. Australomisidia ergandros). El comportament està menys descrit, pero seguix un patró similar en espècies com els pseudoescorpiones, els ápodos i en una espècia de dermápteros.


Les aranyes que participen en la matrifagia produïxen crío de major pes, temps de muda més curt i més primerenc, major massa corporal en la dispersió i taxes de supervivència més altes que les posades privades de matrifagia. En algunes espècies, les cries matrífagas també varen tindre més èxit en la captura d'assuts grans i varen tindre una major taxa de supervivència en la dispersió. Estos beneficis per a la descendència superen el cost de la supervivència de les mares i ajuden a garantisar que el seu material genètic passe a la següent generació, perpetuant aixina el comportament.[6][7][8][9]

En general, la matrifagia és una forma extrema de conte parental, pero està molt relacionada en el conte estés en l'aranya d'embut, l'inversió parental en les cecilias i la gerontofagia en les aranyes socials. La singularitat d'este fenomen ha dut a vàries analogia ampliades en la cultura humana i ha contribuït a la por generalisada a les aranyes en la societat.[10][11]

Etimologia

La Matrifagia es pot dividir en dos components:

  • Matri (mare)
  • Fagia (per a alimentar-se)

Descripció del comportament

La matrifagia generalment consistix que la descendència consuma a la seua mare; no obstant, diferents espècies exhibixen diferents variacions d'este comportament.

Aranyes

Tejedora d'encaix negre : Amaurobius ferox

Esta femella adulta tejedora d'encaix negre ( Amaurobius ferox ) eventualment serà consumida per la seua descendència.

En moltes tejedoras d'encaix negre, Amaurobius ferox, la descendència no consumix immediatament a la seua mare. Un dia en acabant de que les cries emergixen dels seus ous, la seua mare posa un conjunt d'ous tróficos, que contenen nutrients per a que les consumen. La matrifagia comença dies despuix quan la mare comença a comunicar-se en la seua descendència per mig de vibracions en la ret, tamborileo i bots.[12][13][7] A través d'estos comportaments, la descendència és capaç de detectar quàn i on pot consumir a la seua mare. Migran cap a ella i un parell d'arañitas boten sobre la seua esquena per a consumir-la. En resposta, la mare bota i tamborilea en més freqüència per a mantindre a la seua descendència alluntada d'ella, no obstant, continuen sense descans intentant pujar-se a la seua esquena. Quan la mare se sent llista, pressiona el seu cos sobre la seua descendència i els permet consumir-la succionant les seues entranyes. A mida que la consumixen, també lliberen verí en el seu cos, causant una mort ràpida. El cos de la mare es conserva durant algunes semanes com a reserva nutricional.

Curiosament, la matrifagia en esta espècie depén de l'etapa de desenroll en la que es troben actualment les cries.[12] Si la descendència, de més de quatre dies, se li dona a una mare sense parentesc, es neguen a consumir-la. No obstant, si la descendència més jove es dona a una mare no relacionada, la consumixen prontament. Ademés, si una mare pert a la seua descendència, pot produir una atra posada d'ous.

Arrapa carranc: Australomisidia ergandros

Arrapa carranc, Australomisidia ergandros

Les mares d'una espècie australiana en particular de l'arrapa carranc, Australomisidia ergandros (anteriorment en el gènero Diaea ), solament poden posar una posada d'ous, a diferència de la tejedora d'encaix negre.[9] Invertixen una cantitat significativa de temps i energia en almagasenar nutrients i aliments en grans ovòcits, coneguts com a ous tróficos, similars a la tejedora d'encaix negre. No obstant, estos ous tróficos són massa grans per a eixir físicament del seu cos. Alguns dels nutrients dels ous tróficos es licuan en hemolinfa, que pot ser consumida per mig de les articulacions de les cames de la mare per la seua descendència. Ella s'encull gradualment fins que es queda immòvil i mor.[12]

En esta espècie, s'ha demostrat que este comportament pot contribuir a reduir el canibalisme per part dels germans.[9]

Aranya del desert: Stegodyphus lineatus

Immediatament despuix de l'eclosió, les cries de l'aranya del desert Stegodyphus lineatus depenen únicament de la seua mare per a que els proporcione aliments i nutrients. La seua mare fa açò regurgitando els seus decorreguts corporals, que contenen una mescla de nutrients per a que s'alimenten.[13][7]


Este comportament comença durant el emparellament. El emparellament provoca un aument en la producció d'enzimes digestives de la mare per a digerir millor al seu assut. En conseqüència, pot retindre més nutrients per a que la seua descendència els consuma més vesprada. Els teixits del intestí mig de la mare comencen a degradar-se llentament durant el periodo d'incubació dels seus òvuls. En acabant de que la seua crío naix, regurgita menjar per a que s'alimenten en l'ajuda dels seus teixits intestinals mijos ya licuados. Mentrestant, els teixits del seu intestí mig continuen degradant-se a un estat líquit per a maximizar la cantitat de nutrients del cos de la mare que la seua descendència podrà obtindre. A mida que la degradació continua, es formen vacuoles nutricionals dins del seu abdomen per a acumular tots els nutrients. El consum comença quan la seua descendència perfora el seu abdomen per a succionar les vacuoles nutricionals. Despuix d'aproximadament 2 a 3 hores, els decorreguts corporals de la mare es consumixen per complet i solament queda el seu exoesquelet.[13]

Esta espècie solament pot tindre una posada d'ous, lo que podria explicar per qué es dedica tant temps i energia al recapte de la descendència. Ademés, la matrifagia també pot ocórrer entre la descendència i les mares que han posat recentment ous que no estan relacionats.[13]

Tijerillas

Anechura harmandi

Anechura harmandi és l'única espècie de dermápteros que actualment s'ha documentat que exhibix matrifagia. S'ha descobert que les mares d'esta espècie particular de tijeretas es reproduïxen durant les temperatures més fredes.[14] Açò és principalment en el propòsit d'evitar la depredaació i maximizar la supervivència de les seues cries, ya que les femelles no poden produir una segona posada. Per la temperatura freda, hi ha una escassea de nutrients disponibles quan les cries eclosionan, raó per la qual les cries terminen consumint a la seua mare.

Un grup de pseudoescorpiones adults ( Paratemnoides nidificator ), les femelles dels quals eventualment estaran subjectes a matrifagia.

Pseudoescorpiones

Nidificador de paratemnoides

La matrifagia en esta espècie de pseudoescorpiones s'observa generalment en temps d'escassea d'aliments.[15] En acabant de que les seues cries naixen, les mares ixen dels seus nius i esperen a ser consumides. Les crío seguixen a les seues mares fòra del niu a on s'agarren de les seues cames i procedixen a alimentar-se per mig de les articulacions de les seues cames, similar a la matrifagia de Australomisidia ergandros .

Les femelles d'esta espècie poden produir més d'una posada de cria si la seua primera no va tindre èxit.[15]

S'ha predit que la matrifagia en esta espècie també prevé el canibalisme entre germans.[15]

Vertebrats

Boulengerula taitanus, una espècie de cecilia coneguda per exhibir matrifagia.

Ápodos

Els amfibis ápodos són els únics animals vertebrats en comportaments matrífagos ben documentats. En les cecilias vivípares, les cries consumixen el revestiment del oviducte de la mare raspant-ho en les dents. En a lo manco dos espècies, Boulengerula taitana i Siphonops annulatus, les cries s'alimenten de la pell de la mare arrancant-l'en les dents. La pell consumida després es regenera en uns pocs dies.[5] Degut a que cap dels dos està estretament relacionat, este comportament és més comú de lo que s'observa actualment o va evolucionar de forma independent.[16]

Referències

  1. ↑ «Zoologger: The baby spiders that munch up their mum». Consultat el 2017-03-23 (en en-us).
  2. ↑ POLLOCK, D. A.; NORMARK, B. B.(2002).«The life cycle of Micromalthus debilisLeConte (1878) (Coleoptera: Archostemata: Micromalthidae): historical review and evolutionary perspective».Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research.40(2): 105–112.ISSN 0947-5745.doi:10.1046/j.1439-0469.2002.00183.x.(en en)
  3. ↑ «Watch Baby Spiders Eat Their Mothers Alive», 2017-09-20. Consultat el 2018-03-22.
  4. ↑ Engelhaupt, Erika. «Some animals eat their moms, and other cannibalism facts», 2014-02-06. Consultat el 2018-03-22 (en en).
  5. ↑ 5,0 5,1 Kupfer, Alex; Muller, Hendrik; Antoniazzi, Marta M.; Jared, Carlos(2006).«Parental investment by skin feeding in a caecilian amphibian».Nature.440(7086): 926–929.doi:10.1038/nature04403.
  6. ↑ Toyama, Masatoshi(2003).«Relationship between reproductive resource allocation and resource capacity in the matriphagous spider, Chiracanthium japonicum (Araneae: Clubionidae)».Journal of Ethology.21: 1–7.doi:10.1007/s10164-002-0067-6.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Salomon, Mor; Schneider, Jutta; Lubin, Yael(2005–2006).«Maternal investment in a spider with suicidal maternal care, Stegodyphus lineatus (Araneae, Eresidae)».Oikos.109(3): 614–622.ISSN 0030-1299.doi:10.1111/j.0030-1299.2005.13004.x.(en en)
  8. ↑ Toyama, Masatoshi(March 1999).«Adaptive advantages of maternal care and matriphagy in a foliage spider,Chiracanthium japonicum (Araneae: Coubionidae)».Journal of Ethology.17(1): 33–39.ISSN 0289-0771.doi:10.1007/bf02769295.(en en)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Evans, Theodore A.; Wallis, Elycia J.; Elgar, Mark A.(July 1995).«Making a meal of mother».Nature.376(6538): 299–300; author reply 301.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/376299a0.(en en)
  10. ↑ Winslow, Luke(28 Apr 2017).«Rhetorical Matriphagy and the Online Commodification of Higher Education».Western Journal of Communication.81(5): 582–600.doi:10.1080/10570314.2017.1316418.
  11. ↑ Montayne, James A.(2016).«Review of 'Does Altruism Exist? Culture, Gens, and the Welfare of Others'».The Independent Review.20(3)
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Kim, Kil-Won; Horel, André(2010-04-26).«Matriphagy in the Spider Amaurobius ferox (Araneidae, Amaurobiidae): an Example of Mother-Offspring Interactions».Ethology.104(12): 1021–1037.ISSN 0179-1613.doi:10.1111/j.1439-0310.1998.tb00050.x.(en en)
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Salomon, M.; Aflalo, E. D.; Coll, M.; Lubin, Y.(2014).«Dramatic histological changes preceding suicidal maternal care in the subsocial spiderStegodyphus lineatus(Araneae: Eresidae)».Journal of Arachnology.43(1): 77–85.ISSN 0161-8202.doi:10.1636/b14-15.1.(en en-us)
  14. ↑ Suzuki, Seizi; Kitamura, Masashi; Matsubayashi, Kei(2005).«Matriphagy in the hump earwig, Anechura harmandi (Dermaptera: Forficulidae), increases the survival rates of the offspring».Journal of Ethology.23(2): 211–213.ISSN 0289-0771.doi:10.1007/s10164-005-0145-7.(en en)
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Tizo-Pedroso, Everton; Del-Clar, Kleber(2005).«Matriphagy in the Neotropical Pseudoscorpion Paratemnoides Nidificator (Balzan 1888) (Atemnidae)».Journal of Arachnology.33(3): 873–877.ISSN 0161-8202.doi:10.1636/s03-61.1.(en en-us)
  16. ↑ Wilkinson, Mark(2008).«One hundred million years of skin feeding? Estendre parental care in a Neotropical caecilian (Amphibia: Gymnophiona)».Biology Letters.4(4): 358–61.doi:10.1098/rsbl.2008.0217.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Matrifagia&oldid=1594850»