Anar al contingut

Matemàtica computacional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:CFD.jpg
Una atra visualisació de dinàmica de decorreguts representada en una simulació.

La matemàtica computacional és una disciplina de les matemàtiques aplicades que estudia i desenrolla métodos, algoritmes i models matemàtics l'implementació dels quals i anàlisis depenen de manera essencial de l'us de computadores.[1] El seu objectiu principal és formular, analisar i resoldre problemes matemàtics complexos que, pel seu tamany, naturalea o cost computacional, no poden abordar-se únicament per mig de tècniques analítiques clàssiques.[2]

La matemàtica computacional se situa en l'intersecció entre les matemàtiques, l'informàtica i les ciències aplicades. Integra ferramentes del anàlisis matemàtic, l'àlgebra, la provabilitat i l'estadística en tècniques de programació, arquitectura de computadors i anàlisis d'algoritmes.[3] Encara que té antecedents en el càlcul numèric del sigle XIX, es consolida com a àrea diferenciada a partir de la década de 1950, impulsada pel desenroll dels primers ordenadors electrònics i per les necessitats científiques i industrials sorgides despuix de la Segona Guerra Mundial.

En l'actualitat, la matemàtica computacional eixercita un paper fonamental en camps com la física, l'ingenieria, l'economia, la biologia, l'inteligència artificial i les ciències de l'informació, a on es requerixen simulacions, optimisacions i anàlisis de grans volums de senyes.

Història i desenroll

[editar | editar còdic]

Els orígens de la matemàtica computacional es remonten al anàlisis numèric clàssic, desenrollat per a aproximar solucions d'equacions diferencials i problemes d'interpolació. En l'aparició dels ordenadors programables, estos métodos varen evolucionar cap a algoritmes més eficients i estables numèricament.[4]

Durant la segona mitat del sigle XX, el creiximent de la potència de càlcul va permetre abordar problemes cada volta més complexos, donant lloc a àrees com la computació científica i la simulació numèrica a gran escala. Paralelament, el desenroll de sistemes de càlcul simbòlic va ampliar l'alcanç de la disciplina cap a la manipulació exacta d'expressions matemàtiques, la demostració automàtica i l'estudi algorítmic d'estructures abstractes.

Campos de la matemàtica computacional

[editar | editar còdic]
Archiu:Fig 1 Formation of grid in cfd.JPG
Generació de malla en dinàmica de decorreguts computacional, pas essencial de l'anàlisis numèric.

La matemàtica computacional comprén, entre uns atres, els següents camps:

  • Ciència computacional o computació científica, centrada en la resolució de problemes matemàtics i físics per mig de simulacions per ordenador i models numèrics.
  • Métodos numèrics, com l'àlgebra llineal numèrica, l'interpolació, l'optimisació numèrica i la resolució aproximada d'equacions diferencials ordinàries i parcials.[5]
  • Métodos estocàstics i provabilístics, incloent el método de Montecarlo, tècniques de mostreig i modelació de l'incertitut en sistemes complexos.
  • Matemàtiques de la computació científica, que estudien la convergència, estabilitat i precisió dels métodos numèrics des d'un punt de vista teòric.
  • Sistemes d'àlgebra de càlcul simbòlic, utilisats per a la manipulació exacta d'expressions algebraiques, integrals, equacions i séries.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Heath, Michael T. (2018). Scientific Computing: An Introductory Survey. McGraw-Hill Education. ISBN 978-1-259-58774-4.
  2. Quarteroni, Alfio; Sacco, Riccardo; Saleri, Fausto (2007). Numerical Mathematics. Springer. ISBN 978-3-540-34658-6.
  3. Knuth, Donald E. (1997). The Art of Computer Programming, Volume 1: Fonamental Algorithms. Addison-Wesley. ISBN 978-0-201-89683-1.
  4. Trefethen, Lloyd N.; Bau, David (1997). Numerical Linear Algebra. SIAM. ISBN 978-0-89871-361-9.
  5. Golub, Gene H.; Van Lloen, Charles F. (2013). Matrix Computations. Johns Hopkins University Press. ISBN 978-1-4214-0794-4.
  6. von zur Gathen, Joachim; Gerhard, Jürgen (2013). Modern Computer Algebra. Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-03903-2.
  7. Cohen, Henri (1993). A Course in Computational Algebraic Number Theory. Springer. ISBN 978-3-540-55640-4.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Arriaga Cervantes, Jose. Tecnologia computacional i matemàtiques. Congrés Iberoamericà de Ciències, Tecnologia, Societat i Innovació. 2006.
  • Carrillo Ledesma, Antonio. Modelación Matemàtica i Computacional en Ciències i Ingenieries. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Facultat de Ciències.
  • Revista BITS de Ciències. Teories de la Computació en Chile. Universitat de Chile, Departament de Ciències de la Computació.
  • Rivero Mendoza, Francisco. Geometria Computacional. Universitat dels Vages, Facultat de Ciències, Departament de Matemàtiques.


Referències

[editar | editar còdic]