Marlik

Erro al crear miniatura:

Marlik

Marlik és un jaciment arqueològic ubicat en Guilán, una província d'Iran, en les proximitats de la ciutat de Rudbar, al suroest del mar Caspio. Marlik és famós principalment pels seus ceràmiques zoomórficas.

Marlik és el lloc d'un cementeri real, i els artefactes trobats en este lloc daten de fa 3000 anys. Alguns dels artefactes presenten un destacat treball de peces d'or. El nom Marlik fa referència al poble Amardo.

Cultura de Marlik

Ritón en forma de cebú. Ca. 1150-850 a. C. Expost en el Museu Nacional d'Iran.

Des de la segona mitat del segon mileni a. C., el cavall va començar a deixar de ser utilisat només com a aliment o com a animal de tracció o tir i va començar a ser montat, açò va facilitar els grans desplaçaments dels cridats (en conjunt, encara que anaren de ètnia molt variades) pobles de les estepas.

De la cultura Marlik, en carir d'escritura poc o res se sabria si no fòra pels seus vestigis ceràmics i en menor grau, el seu orfebreria. El lloc de Marlik revela la presència d'una població de ginets nómades que va prosperar durant la Primera Edat del Ferro i en un periodo que va del 1400 a. C. al 1200 a. C. en territoris que actualment corresponen, Gilān, el Mazandarán i l'Azerbaiyan.

Molt provablement els integrants d'esta cultura eren els primers indoeuropeos que varen habitar els territoris actualment corresponents a Iran. Encara que prou adusta i poc civilisada, esta cultura hauria gojat de suficient riquea material com per a deixar rastres arqueològics producte del seu rol de proveïdors de matèries primeres a les civilisacions mesopotàmiques i del Elam.

Encara hui es desconeixen molts dels seus aspectes o traces culturals, i es té poca noció del seu sistema de creències o de la seua religió (llevat la presència d'un cult a la fertilitat en el qual el bou i el cavall semblarien ser en certes ocasiones animals sagrats). Es carix encara d'informació sobre el seu tipo d'economia encara que és casi segur que es basava en la pastoricia complementada en la caça i la recolecció per a obtindre aliments, sobre l'agricultura està hauria estat en ciernes i pràcticament en un estadi d'horticultura en un cultiu molt primitiu i marginal de cereals com antigues varietats de triticum i centeno.

Se sap molt poc de la seua organisació social, els indícios existents senyalen una forta distribució sexual del treball, a on els varons es dedicaven a la caça, la ganaderia, l'herrería i la guerra, mentres les dònes es dedicaven a l'agricultura, la cestería, i la producció d'artículs textils fets principalment a partir de llana i cuiro, també es creu que la producció ceràmica era realisada per la dòna pero no es té certea d'això.

Estes senyes i les troballes arqueològiques sugerixen l'existència d'una societat patriarcal en casi segura poliginia i formes de govern del tipo jefatura.

Art

Got d'or Marlik.

L'art Marlik i en especial el seu coroplastia (ceràmica en valor artístic ya que ha existit una intencionalitat artística en la seua elaboració) és lo que ha fet més coneguda a esta cultura. És un art eminentment "animalístico" lo que li posa en estreta relació en el conjunt denominat "art de les estepas"; com en l'art de les estepas no només abunda la representació d'animals, sino una forta estilisació dels sers representats, aixina com una gran tensió dinàmica de les formes. També, com en el art de les estepas, en l'art Marlik, en especial en el seu orfebreria són freqüents les representacions d'animals mítics, monstruosos, tal com es pot observar en un tonellet d'or en el qual, repujadas, es troben àguilas bicéfales dominant a unes gaselas, o bous alados i aixetas, l'orfebreria Marlik, encara mantenint traces de l'art de les estepas, es troba ostensiblement influenciada per les arts mesopotàmiques.

No obstant no són les obres en metal lo més important i original de l'art Marlik que ha aplegat fins als nostres dies, sino els seus coroplastías, en especial els seus recipients de terracota. Existix una série de ceràmiques antropomorfas, casi sempre es tracten de grans gots (d'uns 50 cm d'altura) que representen casi esbozadament a dònes i varons nuets, les dònes apareixen en actitut de pregària, els varons són guerrers o portadors d'ofrenes. Tal ceràmica sembla ser evidentment funerària, en rigor, pràcticament tot l'art Marlik s'ha trobat en territoris, pero és molt provable que la ceràmica zoomórfica fora més utilitària i s'enterrara junt als seus amos com a part de les ofrenes.

La ceràmica zoomorfa és lo més destacat i original de l'art Marlik, gran part d'esta ceràmica correspon a recipients, i en especial recipients per a líquits (sobretot correspon a lo que els grecs cridarien rython). Apareixen representats lleoparts, orsos, moruecos, cérvols i, especialment, cavalls i bous, una espècie característica de bou giboso i de grans banyes.

Sorprenen per lo depurat de les seues llínees i el caràcter casi escultòric tals recipients de terracota roja o roja en matisos pardos, per eixemple els ulls a penes s'insinuen en lleus círculs, i les orelles solen posseir orificis pels quals passaven provablement cuerdo o els esclavons de cadenes. Un "rython" Marlik que representa a un bou és una obra d'art: La giba està exageradament pronunciada i exageradament desplaçada cap a arrere, l'àrea pectoral forma un burlete en una exagerada papada, el morro i la testuz es convertixen aixina en una sòrt de pic vertedor, tot el conjunt d'este tipo de ceràmica reunix les característiques de ser un objecte utilitari (un recipient per a líquits) i aixina mateix artístic; en lloc d'un recipient buit, tal tipo d'obra sembla una escultura curiosament pròxima en estil, per la depuració de les seues llínees, a les molt abstractes escultures dels grans autors de el XX: Henry Moore o Brâncuşi.

Gerro en forma de bou jorobado, cultura Marlik. Guilán.

Un cementeri d'èlit de finals del segon mileni a. C. en la conca occidental del Caspio. Mārlik (cridat aixina per l'abundància de serps en l'àrea) o Čerāḡ-'Ali Teppa (cridat aixina pel propietari del camp) és un dels cinc montículs naturals en restants arqueològics, els atres quatre són Pila Qal'a, Jāzem Kul, Dur- i Bijār, i Zeynab Bijār, es varen registrar en l'autumne de 1961 durant una inspecció realisada per una expedició del Servici Arqueològic d'Iran (en avant ASI) en les vores del riu Gowharrud, un afluent del riu Sefidrud en l'àrea de Rudbār en l'oest Conca del Caspio.

Erro al crear miniatura:

Fragments

L'estudi de la vall de Gowharrud formava part d'un proyecte de reconeiximent sistemàtic més ampli de la conca occidental i central del Caspio a principis de la década de 1960 mamprés per ASI per a determinar el context arqueològic de la gran colecció d'artefactes, inclosos vasijas de ceràmica, estatuillas de ceràmica zoomórficas i antropomórficas, una àmplia gama d'armes, adorns personals, objectes diversos i algunes vasijas d'or i argent decorades venudes en els mercats d'antiguetats en Iran, Europa i els EE. UU. des de la década de 1930. Este material, que els comerciants d'antiguetats, coleccionistes i conservadors de museus colectivament varen cridar 'Amlash' en referència a una ciutat comercial en la costa del Caspio, supostament provinents d'excavacions ilícites en la regió. Mentres que alguns eixemples eren falsificacions, un gran número semblava ser autèntic,