Anar al contingut

Mareselva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Mareselva[1] és un gènero de plantes en flors pertanyent a la família Caprifoliaceae. Comprén 526 espècies descrites i d'estes, solament 108 acceptades.[2] Les espècies incloses dins d'este gènero normalment són conegudes pel nom popular de madreselvas. Són arbusts estovats o parres sarmentosas, la majoria en dolces fragàncies i flors en forma de campana.


Descripció

Les fulls són opostes, ovales simples, i des de 1–10 cm de llongitut; la majoria són caducifolies i algunes són perennifòlies. Estes plantes són la base d'alimentació de les larves d'espècies de Lepidoptera de moltes famílies, per eixemple Spilosoma virginica (Erebidae), Hyphantria cunea (Erebidae), Celastrina argiolus (Lycaenidae), Amphipyra pyramidoides (Noctuidae).

La madreselva japonesa i la madreselva del Amur (Lonicera maackii) estan considerades com plantes invasivas en els EE. UU. i en Nova Zelanda. Les madreselvas poden ser controlades: tallant-les, cremant-les, o cremant les raïls i repetint l'operació a les dos semanes fins que les reserves de les raïls s'hagen agotat.


Usos

Lonicera caerulea var. edulis (Madreselva blau) i Lonicera ciliosa (Madreselva taronja) destaquen pel seu frut comestible (a diferència de les atres espècies de loniceras els fruts de les quals són tòxics per al ser humà).

Lonicera xylosteum, és un remei en la medicina tradiciona<nowiki/>l. Lonicera periclymenum (madreselva europea) és un atre remei de medicina tradicional, no molt corrent, usat per a tractar l'irritabilitat en explosions de violència. D'igual manera, la Lonicera periclymenum i Lonicera japonica també s'usen en medicina tradicional, per lo que hi ha diversos estudis sobre les funcions d'estes plantes.[3]

La lonicera ha segut recentment descoberta com una de les plantes capaces d'absorbir més polució millorant significativament la calitat de l'aire a el seu entorn, i per ser una planta que creix fàcilment en qualsevol part ha segut proposta com a part d'un proyecte d'Holanda [1] per a netejar l'aire de les grans ciutats. La primera ciutat en realisar un proyecte en la lonicera serà Ámsterdam, a on es crearà un parc en forma de G al voltant de tota la ciutat. Este corredor vert tindrà més de 25.000 hectàrees de terra.

Ademés esta planta conté una gran cantitat de biomassa que pot ser convertida en biocombustible (biodiésel). Estudis realisats per l'ingenier Ton van Oostwaard en Holanda varen trobar que una hectàrea de lonicera resulta en 12 tonellades de biomassa llesta per a convertir-se en biocombustible.


Taxonomia

El gènero va ser descrit per Carles Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 173. 1753.[4] L'espècie tipo és: Lonicera caprifolium

Etimologia

El terme "madreselva" s'ha usat durant molt temps per a designar a les espècies integrants del gènero Lonicera, encara que este apelatiu es va aplicar primerament per a designar a l'espècie Lonicera caprifolium L., planta sarmentosa que es troba en els boscs europeus. El terme "Lonicera" va ser usat per primera volta per Linneo en 1753 adaptant al llatí el llinage "Lonitzer", en honor del botànic Lonitzer (1528-1586), mege que va eixercir en Fráncfort.[5]


Espècies seleccionades

Lonicera
Lonicera etrusca, detall de la flor
Lonicera periclymenum, detall de la flor
Lonicera periclymenum, detall de la flor
Lonicera caprifolium
Lonicera caprifolium
Lonicera caprifolium

Flora americana

Flora asiàtica

Flora europea

Lonicera implexa- madreselva mediterrànea, sabatilles


Híbrits naturals

Lonicera x heckrotti (híbrida)


Referències

Bibliografia

  • Harry Garms: Pflanzen und Tiere Europas, Taschenbuchausgabe, München (dtv) 1969, ISBN 3-423-03013-5
  • Rubina Akhter: Lonicera in der Flora of Pakistan: En línea.
  • Sunset Western Garden Book, 1995:606–607
  • Werner Rothmaler: Exkursionsflora für die Gebiete der DDR und der BRD, Gefäßpflanzen. 1. Aufl., Volk und Wissen Volkseigener Verlag Berlin 1972

Enllaços externs